Un garrofó valencià, millor adaptat al canvi climàtic

Són autors de l’estudi publicat a ‘Agronomy’: Josefa Prieto, Isabel Martínez, Elena Estrelles, Josep Roselló i Pilar Soriano. Foto: M.J.Picó

L’estudi va comparar les característiques de les tres varietats tradicionals valencianes de garrofó –cella negra, ull de perdiu i pintat– amb les llavors comercials originàries del Perú, conreades, especialment, al país andí i a Almeria, i identificables pel seu color totalment blanc. En concret, es va analitzar l’adaptació durant el procés germinatiu en condicions d’estrès hídric –resposta a la sequera- i altes temperatures.

Els resultats de la investigació mostren que la varietat valenciana de garrofó pintat (Phaseolus lunatus L.) presenta una “marcada competitivitat davant el conreu comercial per la seua tolerància a temperatures elevades i sequera, és a dir, és una llavor tradicional molt adaptada a les condicions d’aridesa i reducció de precipitacions previstes pels models de canvi climàtic a la conca mediterrània”, explica la conservadora Elena Estrelles, cap del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Garrofó de la cella negra (esquerra) i garrofó pintat (dreta). Foto: M.J.Picó

Aquest estudi centrat en un xicotet grup de gens, “no ha trobat diferències genètiques entre les llavors autòctones de garrofó i el provinent de Perú, per la qual cosa seria interessant detectar marcadors que pogueren reflectir les adaptacions de les diferents varietats”, matisa la investigadora del Jardí Botànic Isabel Martínez Nieto.

Vulnerabilitat davant els patògens

La professora del Departament de Botànica i Geologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, també investigadora del Jardí Botànic, Pilar Soriano, subratlla que la tendència actual a la homogeneïtat en els cultius “no solament afecta a la pèrdua de les varietats tradicionals, sinó que genera problemes com ara a l’hora de l’adaptació als canvis en les condicions ambientals i per l’increment de la vulnerabilitat davant qualsevol tipus de patògens”.

Pilar Soriano, membre de l’equip investigador, a l’horta ecològica del Jardí Botànic de la Universitat de València. Foto: Elisa Caballet

Per la seua banda, el tècnic Josep Roselló del Servei de Producció Ecològica de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica –ubicat a l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent- destaca la importància de “promoure el conreu de varietats autòctones per la seua resiliència davant l’escalfament global. Alhora que protegim i fem servir el nostre patrimoni de llavors tradicionals posem en marxa una eina per a ajudar al desafiament climàtic i a la pèrdua d’agrobiodiversitat”.

Planta de garrofó pintat a l’horta del Jardí Botànic de la Universitat de València. Foto: Elisa Caballer

De fet, l’objectiu inicial del treball era confirmar la hipòtesi que les varietats tradicionals de garrofó conreades durant anys en zones de clima mediterrani “amb períodes estivals de sequera i altes temperatures, podrien estar millor adaptades a canvis ambientals que suposaren un increment de l’estrès tèrmic i hídric”, exposa la professora Pilar Soriano, qui afegeix que caldria ampliar aquest estudi a planta adulta amb la finalitat de “comprovar si els resultats es donen també en la resta d’etapes de desenvolupament perquè tot i que la germinació és una de les més sensibles del cicle vital, el dèficit hídric afecta totes les fases, com ara el creixement o la producció de llavors”.

Un llegum vinculat amb la paella

Josep Roselló recorda que el garrofó és un llegum que roman al territori valencià gràcies al seu vincle amb la paella perquè el seu conreu resulta “difícil i costós, ja que té un cicle llarg, d’abril a novembre; de distribució litoral perquè necessita calor, però també exigent en aigua; és una planta enfiladissa la qual requereix d’una estructura de barraca ferma i pateix els riscos del clima estival”.

Garrofó pintat en procés de germinació al laboratori del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València. Foto: Elena Estrelles

Aquesta investigació, a més, recomana la recuperació de llavors tradicionals valencianes i la seua distribució comercial perquè la ciutadania trobe punts de venda i també siguen demanats pels consumidors atesa la seua qualitat i millor sabor. D’aquesta manera, “no només recuperem diversitat genètica de la nostra agricultura, sinó que afavorim els cultius de proximitat i la sobirania alimentària”, argumenta Elena Estrelles.

Marca de qualitat del garrofó valencià

Des del Servei de Producció Ecològica de la Direcció General de Desenvolupament Rural s’ha impulsat l’organització dels agricultors per tal de sol·licitar una marca de qualitat del garrofó valencià. Actualment, “l’associació de productors està creada, mentre que el reglament tècnic que regularà aquesta marca ja ha estat enviat al departament autonòmic per a la seua aprovació”, apunta Roselló.

Membres de l’equip investigador als laboratoris del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València. Foto: M.J.Picó

La col·laboració del Jardí Botànic de la Universitat de València i el Servei de Producció Ecològica de la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana es va iniciar fa alguns anys tant per la investigació desenvolupada des del Banc de Germoplasma com pel cultiu de les llavors a l’horta ecològica. Ambdues institucions públiques consideren fonamental avançar en treballs conjunts sobre llavors agrícoles tradicionals i silvestres alimentàries amb a finalitat d’avançar en aquest coneixement botànic i la seua divulgació a la societat.