31/05/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
[ Actualitzada a les 13:00! ]
És hora de superar les declaracions grandiloqüents, és l'hora dels fets. Les primeres hores del diàleg 'L'aigua: vida i seguretat' han servit per certificar, amb rotunda unanimitat per part dels ponents, la urgencia d'afrontar amb compromisos concrets la crisi de l'aigua al planeta -més de 1.200 milions de persones d'arreu del món no tenen accés a un subministrament d'aigua potable assequible i segur, i gairebé 2.400 milions de persones no disposen de serveis bàsics de sanejament-. Uns compromisos que han de combinar necessàriament voluntat política, recursos econòmics, informació al ciutadà i coneixement científic. Aconseguir-ho, però, no és cap capritx, sinó una necessitat del tot real. I molt urgent. Representants de diversos organismes internacionals -de Green Cross a la UN-Habitat- van la subratllar que la crisi a l'accés de l'aigua pot agreujar-se encara més i convertir-se en un problema de seguretat majúscul. Cal invertir la tendència que associa l'aigua amb una font de conflictes, tot remarcant una altra relació més suggerent: l'aigua com a font de solidaritat.
Alexander Likhotal, president de Green Cross Internacional, organitzadora del diàleg, va referir-se, gens sorprenentment, als anomenats Objectius del Mil·lenni, un document aprovat per l'ONU i la major part dels països del món en el qual es defineixen els principals reptes del planeta fins l'any 1010. L'accés a l'aigua hi ocupa un paper determinant, més quan d'aquesta qüestió en depèn el desenvolupament d'altres drets, com ara la reducció de la pobresa o el dret a la salut. Tot i que figura de forma tan destacada en els objectius del mil·lenni, quatre anys després de l'aprovació del document, s'ha avançat ben poc pel que fa a l'aigua, ha lamentat Likhotal. Al seu entendre, no s'ha aconseguit generar les inversions suficients en matèria de distribució i sanejament; un fracàs del qual ha culpat, en bona part, els EUA, la Unió Europea i el Japó. 'Els països que parlen millor...', ha dit amb ironia.
Bertrand Charrier, director dels Diàlegs de l'Aigua ha apuntat algunes dades d'interès: Caldrien uns 11.300 milions de dòlars l'any, durant una dècada per reconduir la tendència actual. Una xifra astronòmica, certament, però no tant, ni de bon tros, com la que capitalitza la inversió militar al planeta. Cal dir, a més, que no es tractaria d'una inversió perduda. Segons els estudis de l'organització Green Cross Internacional, cada dòlar invertit, en reportaria de 3 a 24 en beneficis generals.
Raymond Jost, secretari general del Secretariat Internacional de l'Aigua, ha fet servir una cita del cantautor català Joan Manuel Serrat per il·lustrar la necessitat que la preocupació per l'aigua arribi a tothom: 'l'home esta viu, si l'aigua és vida'. 'Cal que les grans institucions internacionals no perdin el contacte amb la realitat' ha conclòs.
La intervenció d'Anna Kajumulu Tibaijuka, directora executiva d'UN-Habitat [en la imatge], era de les més esperades. La responsable de l'agència de les Nacions Unides per als assentaments urbans tenia moltes coses a dir, ja que la tendència migratòria cap a les grans ciutats és una de les claus que expliquen els greus problemes de sanejament i salut vinculats amb l'aigua. 'No podem fer illes de seguretat', ha advertit només començar. Kajumulu ha convidat els presents a asistir al Diàleg que Un-Habitat, organitza en el marc del Fòrum, el setembre, i en el qual es parlarà d'assentaments urbans i desenvolupament.
Andras Szöllösi-Nagy, director general adjunts del departament deCiències Naturals de l'Unesco, ha fet una de les ponències més interessants, tot i que també una de les més denses. Szöllosi ha destacat que no tot el problema de l'aigua es pot atribuir als efectes del canvi climàtic. Aquest fenomen contribueix a la crisi d'aquest recurs, efectivament, però, només en un vint per cent -ha informat-. El vuitanta per cent restant és atribuïble a diferents aspectes com ara les migracions, el canvi d'ús de la terra, el creximent de les ciutats, etc. 'Aspectes en els quals podem actuar', ha subratllat.
Per una altra banda, cal un sistema integral que permeti tractar aquesta complexa qüestió amb totes les garanties. És en aquest context que cal entendre algunes de les eines presentades per l'alt càrrec de l'Unesco. El World Water Assesment Programme (WWAP), que aplega les diferents agències de l'ONU, i que aporta publicacions -una de les últimes de les quals l'imprescindible informe 'Water for life'- i una completa web. La iniciativa 'Water for peace' intenta canviar la percepció de la gestió de l'aigua per convertir-la en el que ha sigue sempre històricament -una font d'entesa- i evitar així el risc de conflictes. Una qüestió, aquesta, ampliada en el simposi 'Gestió integrada d'aigües frontereres: una eina per la pau', que també ha tingut lloc aquest matí.
Szöllösi, ha conclòs que la crisi de l'aigua és, en el fons, una crisi de governança. Una lúcida aportació que sintetitza el sentiment general de bona part dels ponents en la primera sessió dels Diàlegs de l'Aigua del Fòrum 2004,
Frederico Mayor Zaragoza no ha pogut assitir a última hora a la sessió d'aquest matí.
Més informació sobre el diàleg, aquí i en aquesta informació de Sostenible.
