Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.
«Amb la diferència entre el que fem i el que som capaços de fer n'hi hauria prou per resoldre la majoria dels problemes del món», Mahatma Gandhi
És obvi que, a causa de la recent experiència amb la COVID-19, els humans del segle XXI portem un parell d’anys parlant més que mai del concepte pandèmia. Qui més qui menys, tots sabem que sempre n’hi ha hagut, de malalties infeccioses greus. Si afecten llocs específics i duren no gaires dies s’anomenen brots. Si aquests brots es descontrolen, s’estenen pel territori i perduren en el temps, se’n diuen epidèmies (paraula que vol dir ‘per sobre (epi) del poble (demos)’). I si aquesta epidèmia passa a afectar a més d’un continent i els casos, a cada país, ja no són importats sinó conseqüència de transmissió comunitària, parlem de pandèmia (el mot vol dir ‘que afecta a tot el poble’). Sigui del tipus que sigui, al llarg de la història hem patit epidèmies i pandèmies molt greus que s’han emportat moltes vides. I la majoria d’elles han estat provocades per zoonosis, és a dir per malalties que es transmeten entre animals i persones.
Certament, «el 60% dels patògens que provoquen malalties a les persones provenen d’animals domèstics o silvestres —explica el catedràtic en Microbiologia de la Universitat de Salamanca Raúl Rivas a un article a The Conversation -. Les estimacions apunten que, a tot el món, cada any, al voltant de mil milions de persones emmalalteixen i milions moren a conseqüència d'esdeveniments zoonòtics. I dels més de 30 nous patògens humans detectats en les darreres dècades, el 75% s'han originat en animals».
"No podrem fer front a les amenaces sobre la salut humana i el desenvolupament econòmic mundial si no tenim clar que les persones, els animals i el medi ambient som entitats interconnectades i interdependents: el que afecta a un, afecta a tots"
L'emergència recent de diverses malalties d'origen zoonòtic, afegeix, com la influença aviària H5N1, la influença aviària H7N9, VIH, Zika, el virus del Nil Occidental, la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS), l’Ebola o la COVID-19, han plantejat serioses amenaces per a la salut humana i el desenvolupament econòmic mundial. Unes amenaces a les quals no podrem fer front si no tenim clar que les persones, els animals i el medi ambient som entitats interconnectades i interdependents: el que afecta a un, afecta a tots. D’això tracta el concepte ‘una sola salut’: en treballar junts per promoure la defensa i millora de la salut de totes les espècies, que és l’ estratègia idònia per millorar la salut pública arreu del món.
«Les pandèmies tenen lloc quan obrim bretxes a la natura de forma desbordada i sense control, com les que causen el comerç, la caça i el consum d'animals silvestres, la desforestació, la sobreexplotació ramadera—m’explicava temps enrere Pedro Jordano, investigador de l'Estació Biològica de Doñana expert en interrelacions ecològiques, quan va esclatar el tema de la COVID-19— Tot això trenca l'efecte protector de la biodiversitat i afavoreix el transvasament de patògens. A això cal sumar dos elements crucials. Un, només coneixem un 1% dels virus dels animals silvestres, i dos, la cada vegada més alta densitat de població humana i la seva mobilitat sense precedents promouen infinitat de vies de contagi».
«La importació d'animals salvatges als Estats Units i la seva relació amb animals d'aquest país va provocar que el virus de la verola del simi contagiés animals utilitzats com a mascotes i acabés provocant aquesta malaltia a més de 800 persones».
Malgrat tot el coneixement acumulat respecte a les pandèmies i les causes que les provoquen no fem ni molt menys el que hauríem de fer per evitar-les. Sovint fins i tot sembla que ens esforcem a accelerar la seva emergència. No oblidem que la COVID-19 feia anys que estava anunciada i que la verola del simi no és gens nova: ja l’any 2003, com explicava fa pocs dies en aquest article Guillermo López, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Pablo de Olavide «la importació d'animals salvatges als Estats Units i la seva relació amb animals d'aquest país va provocar que el virus de la verola del simi contagiés animals utilitzats com a mascotes i acabés provocant aquesta malaltia a més de 800 persones». Les pandèmies són impredictibles, diu Raúl Rivas, però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.
- Guerres i fam: L’aparició d’epidèmies infeccioses està estretament vinculada als conflictes bèl·lics. En els darrers anys, diferents països de l'Orient Mitjà i l'Àfrica han patit brots infecciosos com a efecte directe de la guerra, agreujats per l'escassetat d'aliments i aigua, el desplaçament i els danys a la infraestructura i als serveis de salut.
- Canvis en l’ús del sol: Les modificacions en l’ecosistema induïdes per l’ésser humà sovint afecten l’abundància i distribució de la vida silvestre, creant nous canals de propagació de patògens.
- Deforestació: Les espècies hostes de patògens, com els ratpenats i altres rosegadors, són més abundants en paisatges manipulats per l’ésser humà. Les granges de ramaderia intensiva i les plantacions instal·lades en els marges del bosc poden augmentar el flux de patògens entre la vida silvestre i els humans.
- Urbanització descontrolada i augment poblacional: malalties com per exemple la grip tendeixen a exhibir brots més persistents a regions urbanes més poblades i denses.
- Canvi climàtic: El canvi climàtic augmenta el risc de transmissió viral entre espècies. Moltes espècies de virus encara són desconegudes, però és probable que tinguin la capacitat d'infectar els humans. Per sort, actualment la gran majoria circula silenciosament en els mamífers salvatges. L'augment de les temperatures, tanmateix, provocarà migracions massives d'animals que busquin condicions ambientals més suaus, facilitant l'aparició de punts crítics de biodiversitat.
- Globalització: La globalització i l'augment de la connectivitat acceleren la possible aparició d'una pandèmia per la constant mobilització dels microorganismes a través del comerç i el transport internacional.
- Caça, comerç i consum de carn d’animals silvestres: La transmissió de malalties zoonòtiques pot passar a qualsevol punt de la cadena de subministrament de carn d'animals silvestres, des de la caça al bosc fins al punt de consum. Els patògens que s'han propagat als humans a partir de la carn d'animals silvestres són nombrosos i inclouen, entre altres, el VIH, el virus de l'Ebola, l’spumavirus dels simis o el virus de la verola del mico.
- Tràfic il·legal d’espècies: EIs mercats d'animals vius i els recintes dedicats a amagar animals destinats al comerç il·legal són llocs on espècies animals de tota mena són engabiades i amuntegades. En aquestes circumstàncies no només comparteixen el mateix espai insalubre i antinatural, sinó també els ectoparàsits i endoparàsits vectors de malalties. Els animals sagnen, bavegen i es defequen i orinen els uns sobre els altres, cosa que porta a l'intercanvi de microorganismes patògens i paràsits, forçant interaccions entre espècies que mai haurien de passar.
- Evolució microbiana: Els microorganismes estan en constant evolució en resposta a les pressions de selecció indirectes i directes al seu entorn.
- Col·lapse del sistema de salut pública: En les darreres dècades, a nombrosos països, ha esdevingut una retirada gradual del suport financer als sistemes de salut pública, el que malmet la infraestructura necessària per fer front a brots epidèmics inesperats.
