A la caserna de bombers de Livermore, a Califòrnia, hi ha la bombeta operativa més antiga del món: fa llum des de 1901 i funciona a la perfecció. Cent nou anys il.luminant vint-i-quatre hores al dia. I és que aquesta bombeta, fabricada el 1890 per la Shelby Electric Company d'Ohio, és d'abans que uns quants il.luminats arribessin a la conclusió que un producte que no es fa malbé és un desastre per als negocis.
La bombeta va ser la primera víctima d'un complot d'allò més reeixit. A principis dels anys 20, en una reunió secreta celebrada a Ginebra, un grup d'alts directius de les fàbriques de bombetes més importants del moment va decidir constituir un càrtel per instaurar de forma obligada l'obsolescència programada de la seva mercaderia estrella, una data de caducitat prefixada per assegurar les vendes sine die. Després de la bombeta, aquesta idea perversa que ha esdevingut la matriu de la societat de consum actual, es va estendre arreu i des de fa molts anys l'obsolescència programada és induïda per enginyers i dissenyadors de forma expressa a la majoria de productes comercials.
Això és el que explica l'excel.lent documental que no fa gaire va emetre el Canal 33, dins el programa Sense Ficció (i que podeu veure a TV3 a la carta), titulat "Comprar, llençar, comprar: història secreta de l'obsolescència programada". Un reportatge en què apareix entrevistat Serge Latouche, el "pare" del concepte de decreixement econòmic, que fa molt poc va estar a Barcelona per parlar-nos del que segons ell (i molts d'altres) podríem fer per evitar el col.lapse que estem provocant amb el nostre consumisme exacerbat i el malbaratament de recursos. Una proposta encertadíssima, i més en aquests dies de fúria consumista que segurament es mantindran en el seu punt àlgid fins el dia de Reis.
Però per sort no totes les dates de caducitats són induïdes artificialment per tal d'afavorir les borses. La durada dels anys, per exemple, segueix responent -al menys per ara- a dinàmiques més naturals, com la que marca el temps que triga la Terra a donar una volta sencera al voltant del Sol. Aquests dies, entre milers de llums de vida limitada, veiem entre pampallugues com s'acosta la fi d'aquest any 2010, fruit d'una imminent obsolescència planificada des de les altes esferes del sistema solar.
Per la majoria, serà l'esperança de començar una nova etapa amb ànims renovats, un cop recuperats de la campanya de felicitat obligada i d'amor universal a la que ens sotmetem cada Nadal, i superades les sessions de delicatessen, robes cares i regals a dojo, molts dels quals, l'any que ve, o a molt estirar l'altre, ja ni tan sols recordarem.
Un cop sobreposats, el 99,9% de nosaltres, per no haver guanyat cap dels premis importants de la loteria de Nadal, encara somniarem uns dies més que ens toqui un bon pessic a la del "Niño". Però a partir del dia 7 de gener, potser reflexionarem i ens adonarem d'una vegada que, assegurada la salut, les necessitats bàsiques i la subsistència que cada dia més gent té amenaçada, la prosperitat dels individus no depèn de la "grossa". La nostra felicitat, diuen estudis científics contrastats, és més aviat proporcional a la nostra aportació i vinculació amb la comunitat, i a la qualitat de les relacions interpersonals establertes, algunes de les quals s'han posat aquests dies més a prova que mai. Pot ser que també les relacions, cada cop més, pateixen d'obsolescència programada?
Tot plegat, hi ha coses que passen cada Nadal que em costen una mica d'entendre, encara que, ep, no em queixo, també trobo que són uns dies antropològicament interessants. Però acabo, que si els tres mags interpreten que no gaudeixo d'aquestes festes, em temo que només em portaran carbó. Ara que, com que n'hi ha tant per col.locar i no hi ha manera que caduqui, encara potser serà una bona cosa. Bon Any i "joie de vivre"!
Podeu veure la bombeta centenària a: www.centennialbulb.org
