La velocitat màxima permesa a l'interior de Barcelona és de 50 km/h. Si s'hi arriba a 120, cal una zona de reducció gradual, això ho entén tothom. Quan el trànsit és dens, aquesta zona ha de ser àmplia, perquè, si no, és impossible absorbir el doll de vehicles que hi arriben de pressa. Els embussos d'entrada s'han reduït molt justament a causa de la modulació proporcionada per l'amortidor dels 80 km/h al llarg de diversos quilòmetres. Només ho nega qui no ho vol veure.
A 80 km/h, la capacitat dels conductors (no la dels vehicles) per a fer front a qualsevol imprevist o retenció és molt superior que a 120. Per això els accidents també han disminuït a la zona periurbana de velocitat limitada. Tanmateix, en determinades hores i en determinats trams la precaució d'anar a 80 pot ser excessiva quant al tema de la seguretat. Però no quant al tema de les emissions: a 120, els motors van molt revolucionats i emeten els gasos i les partícules que han portat Barcelona al Tribunal de Luxemburg.
Ha costat bastant que la ciutadania s'acostumés a circular a 80. Ara ja són molts el que ho veuen amb bons ulls, perquè s'adonen dels avantatges. Als de seguretat i als ambientals, certament limitats però de cap manera irrellevants, se suma la presa de consciència cívica. Desdir-se ara d'aquesta mesura seria un acte poc responsable, per més que fos aplaudit per persones que no hi han pensat prou. Sí que es podria, per contra, flexibilitzar la normativa vigent. Espero que el nou govern no caigui en el populisme, en contra de l'interès general. Tindríem ocasió de lamentar-ho.
