A què ens convida el Dia de l’extralimitació?

Consultor ambiental, Membre de la Comissió Mundial d‘Àrees Protegides, UICN
16/05/2022 - 15:40

El Dia de l’extralimitació ens indica a partir de quina data de l’any l’impacte agregat del consum global exhaureix la part renovable de recursos que li tocava per a tot l’any, provocant fenòmens irreversibles de destrucció o degradació dels sòls, la biodiversitat i múltiples recursos vitals.

L’anomenat Dia de l’extralimitació (Overshoot Day) és un indicador que calcula quin dia de l’any, -en teoria- la demanda de recursos i de serveis ecològics de la humanitat supera el que la Terra és capaç de regenerar en aquell any. Dit d’una manera més directa, a partir de quina data de l’any l’impacte agregat del consum global exhaureix la part renovable de recursos que li tocava per a tot l’any, provocant, a partir d’aquella data, fenòmens irreversibles de destrucció o degradació dels sòls, la biodiversitat i múltiples recursos vitals.

"Nosaltres formem part del grup dels països més consumidors del món, d’aquell 20% de la humanitat que consumeix més del 80% dels recursos naturals que ens ofereix la Mare Terra"

El Dia de l’extralimitació és un indicador complementari al de la Petjada ecològica, que fa visible el deute ecològic que la humanitat té, i les tendències que segueix. El càlcul que se’n fa per països permet comparar la sostenibilitat ambiental d’uns i altres, i ajuda a prendre consciència de la responsabilitat que tenim envers la sostenibilitat global i les generacions futures. Perquè la responsabilitat, com és sabut, es reparteix molt desigualment. Nosaltres formem part del grup dels països més consumidors del món, d’aquell 20% de la humanitat que consumeix més del 80% dels recursos naturals que ens ofereix la Mare Terra.

"Que la reducció d’activitat i desplaçaments imposada en la majoria dels països més consumidors del món per la COVID provoqués un endarreriment de només tres setmanes en el Dia de l’extralimitació de 2020 mostra clarament quina reducció de consum global caldria per a aturar les tendències insostenibles"

Des de l’any 1970 l’organització Global Footprint Network, amb el suport d’una colla d’organitzacions sense ànim de lucre, calcula el Dia de l’extralimitació de la Terra (Earth Overshoot Day), és dir, la del conjunt de la humanitat. Quan va començar aquest càlcul, la data era el 31 de desembre. Globalment, doncs, no hi havia extralimitació. Aquell fou el punt d’inflexió en la corba ascendent de les tendències insostenibles globals. En els 50 anys transcorreguts, la tendència negativa ha desplaçat gradualment la data fins al 21 de juliol, l’any passat. Les tendències globals el darrer mig segle mostren un empitjorament sostingut, amb petites inflexions positives, com la que va tenir lloc el 2020, a resultes de les restriccions imposades per frenar l’expansió de la Covid, que van provocar un endarreriment de tres setmanes.

Que la reducció d’activitat i desplaçaments imposada en la majoria dels països més consumidors del món provoqués un endarreriment de només tres setmanes en el Dia de l’extralimitació de 2020 mostra clarament quina reducció de consum global caldria per a aturar les tendències insostenibles, és dir, per endarrerir-ne la data fins a finals d’any.

"L’estat que té el Dia de l’extralimitació més tardà (el més sostenible) és Jamaica, que el té el 20 de desembre, mentre que el més insostenible és l’emirat de Qatar, que el té el 10 de febrer. La data de l’Estat espanyol d’enguany ha estat calculada el 22 de maig"

Des de fa uns anys, Global Footprint Network també calcula la data del Dia de l’extralimitació per a la majoria d’estats del món, i el fa públic al web https://www.overshootday.org/. Enguany, l’estat que té el Dia de l’extralimitació més tardà (el més sostenible) és Jamaica, que el té el 20 de desembre, mentre que el més insostenible és l’emirat de Qatar, que el té el 10 de febrer. La data de l’Estat espanyol d’enguany ha estat calculada el 22 de maig, entremig de la de Portugal i Suïssa.

"Seria molt d’agrair que el CADS, impulsor de tantes iniciatives exemplars, calculés i fes públics aquests dos indicadors cada any. El caràcter sintètic de la Petjada ecològica i del Dia de l’extralimitació els fa molt fàcils de comprendre i de comunicar a tota la societat.  I suposen un efectiu correctiu del PIB"

Tant la data com l’evolució que ha experimentat l’indicador del Dia d’Extralimitació a Catalunya es desconeixen. El darrer càlcul de la Petjada Ecològica de Catalunya, publicat pel Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible (CADS), és de l’any 2005, emprant dades dels anys 2002-2003.  La comparativa d’aquell any entre la petjada de Catalunya i l’equivalent d’Espanya mostrava que la de Catalunya era superior (més insostenible). Des d’aleshores, quines tendències hem tingut? Seria molt d’agrair que el CADS, impulsor de tantes iniciatives exemplars, calculés i fes públics aquests dos indicadors cada any. A diferència d’altres indicadors que son molt més complexes d’interpretar, el caràcter sintètic de la Petjada ecològica i del Dia de l’extralimitació els fa molt fàcils de comprendre i de comunicar a tota la societat.  I suposen un efectiu correctiu del PIB.

Categories: 

Relacionats

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

Notícia

L'Ajuntament de Terrassa en Ple ha aprovat per unanimitat l'Agenda Urbana de Terrassa i el Pla d'Acció 2022-2030. D'aquesta manera, s'arriba a la culminació d'un procés, que ha estat obert a la participació de la ciutadania i als agents socioeconòmics de la ciutat, per establir les bases estratègiques comunes del futur de Terrassa.

Opinió

La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.

Butlletí