El zoològic de Barcelona va ser inaugurat el dia de la Mercè de 1892. Vint-i-set anys abans, Lluís Martí-Codolar i Gelabert, il·lustre prohom i banquer barceloní, havia començat a aplegar animals curiosos a la Granja Vella, finca de la Vall d'Hebron que avui acull un seminari salesià. Hi tenia de tot, inclosos estruços, girafes i fins i tot un elefant. Caigut en bancarrota, Martí-Codolar posà a la venda la col·lecció l'any 1891. L'Ajuntament de Barcelona li la va comprar per 30.000 pessetes i la va instal·lar en un espai de l'antiga Ciutadella que havia quedat buit després de l'Exposició de 1888. Havia nascut el Parc Zoològic de Barcelona, que encara és a la Ciutadella.
El zoo barceloní ha canviat molt d'aleshores ençà, naturalment. Ha passat etapes difícils, com la guerra civil, amb els animals desatesos i famèlics. I moments de gran renom, amb la fama del seu goril·la albí donant la volta al món. Ara, la Ciutadella li queda petita i, a sobre, el zoo actual fa nosa al Parlament de Catalunya, que és al costat. Cal replantejar-se les coses. Alguns van proposar de tancar-lo. Els animals han de viure en llibertat i, a més, ja no criden l'atenció, deien. El mal és que, determinades espècies, més aviat moren en llibertat. Altrament, sí que continuen interessant: més d'un milió de catalans i forasters acuden cada any al zoo barceloní.
El concepte de zoològic ha canviat. Ara correspon a un espai gratificant on els animals viuen segurs i en bones condicions, on es garanteix la conservació d'espècies amenaçades, on es fa recerca per a permetre'n la reintroducció, on es recuperen individus que han patit accidents o agressions en llibertat i on la ciutadania, a més de lleure, troba una oferta cultural especialment fascinant per als més joves. Certament, també hi ha parcs de fira, amb animals que representen un penós espectacle de fauna domesticada, però això no són zoològics.
(F)
L'Ajuntament ha optat per una remodelació força singular del zoo de Barcelona. Redueix i millora les instal·lacions de la Ciutadella, que es dedicaran a fauna terrestre (10 hectàrees, enfront de les 13 actuals), i les complementa amb noves instal·lacions de fauna aquàtica, majorment marina, que s'ubicaran al litoral, al final de la Mar Bella, a l'espai que es remodelà en ocasió del Fòrum 2004 (8 hectàrees). La corresponent plataforma que avança la línia de costa destinada a acollir-les ja està construïda. Barcelona disposarà aviat, doncs, d'un zoo de nova generació, tanmateix en dues subseus.
Aquesta mena de zoològics són una altra cosa, tal com un AVE ho és respecte d'un tren convencional. Són paisatges amb fauna intercalada. Els recorreguts permeten visions inusuals d'animals que es mouen lliurement, observables des de molt diversos angles, inclosos els subaquàtics quan és el cas. Hi ha espais d'interpretació i petites instal·lacions museogràfiques complementàries. El nou zoo marí barceloní tindrà un hivernacle amb mangles autèntics, manatís, coralls vius i fauna diversa dels litorals tropicals, per exemple. De fet, tot el nou zoo estarà organitzat per grans unitats biopaisatgístiques: les aigües mediterrànies, la insularitat, els boscos d'algues gegants del Pacífic, les aigües oceàniques, les aigües circumpolars o els ja esmentats manglars i esculls de corall tropicals. Les gàbies amb animals ensopits i decaiguts queden molt lluny...
Una gran conurbació, que a més vindica la capitalitat de la Mediterrània, no pot renunciar a un equipament d'aquesta categoria, de la mateixa manera que ara troba irrenunciables equipaments culturals com CosmoCaixa, el Museu Picasso o el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Sense els frescos romànics i les exposicions de la Pedrera, el CCCB o CaixaFòrum, Barcelona perdria sentit i interès. A la llista, caldrà afegir aviat el nou zoològic, que ara no trobem a faltar tal com crèiem que no ens feia falta CosmoCaixa quan encara no teníem un gran museu de la ciència. Quan Carles III creà el zoològic de Madrid l'any 1770 (un dels primers d'Europa), dotà la ciutat d'una atracció que aleshores no demanava ningú i de la que ara ningú no acceptaria prescindir.
El zoo marí estarà al costat del nou Museu d'Història Natural de Catalunya, que ja s'està instal·lant a l'Edifici Fòrum. Sembla que finalment s'ha trobat un destí per a aquest enorme triangle blau que tanca la Diagonal pel seu extrem del Besòs. Les col·leccions naturalitzades d'aquest museu, procedents dels antics Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona, es complementaran amb els animals vius i la vegetació del zoo marí. La Diagonal, doncs, s'acabarà amb un cluster museogràfic de la biodiversitat. Una esplèndida expectativa.
