Hi ha un dia mundial per a cada causa. Però hi ha més de 365 causes. Ens sobren causes o ens falten dies. En tot cas, cada 22 de març és el Dia Mundial de l'Aigua. O sigui, ahir. El lema específic d'enguany és ‘Aigua i energia'. Quasi res. Amb aigua abundant i energia suficient, podem superar qualsevol repte. Per desgràcia, no és el cas: l'energia fòssil minva i l'aigua potable escasseja. Així que tenim un problema.
I gros. Com que també tenim molts problemes petits que reclamen atenció immediata, preterim els problemes de fons que poden esperar més. És un error, acabaran esdevenint igualment urgents sense haver perdut la condició de molt grans. Quan els problemes de gruix reclamaran solucions immediates, què haurem de fer? Més encara: hi serem a temps?
Amb aigua generem l'electricitat d'origen renovable més convencional. És evident, però no es considera així a les estadístiques usuals, que troben l'energia hidroelèctrica massa convencional i tot, es veu. Confonen renovable amb alternatiu. I alternatiu amb potencial. En efecte, l'energia hidroelèctrica ja fa dècades que és convencional, sense deixar de ser renovable, i és justament per això que és pròpiament alternativa. Ja no és, per contra, merament potencial perquè és una alternativa estandarditzada. Però és renovable. Emprem malament les paraules i, és clar, acabem confonent les idees.
Potabilitzem aigua de mar mitjançant tècniques d'òsmosi inversa, però amb gran cost energètic. A força d'energia, podríem tenir tanta aigua potable com volguéssim i bombar-la fins on convingués. Però aleshores consumiríem més energia de la raonablement disponible. Seria un nou mal balanç més. A més de saber fer, han de sortir-nos els comptes. Potser el Dia Mundial de l'Aigua és una bona ocasió per a pensar en tot plegat, més enllà de discursos circumstancials.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
