L'aigua verda és la part de la precipitació que cau, però retorna a l'atmosfera a través de la mateixa vegetació que l’intercepta o l’absorbeix, mentre que l'aigua blava és la que no utilitza la vegetació i flueix cap als rius o aqüífers.
Colnihko / Font: Getty
El paisatge mediterrani i la seva societat s'enfronten a una creixent emergència climàtica que posa de manifest un element crític: l'aigua. El futur del menjar, del consum, del turisme i dels nostres boscos depèn estretament del recurs hídric disponible. A mesura que veiem sequeres meteorològiques més intenses i llargues, que veiem que les demandes d’aigua no es frenen i que quan plou, l’aigua arriba molt a poc a poc als pantans, ens ho qüestionem tot, també com l’estat dels nostres boscos pot estar influint en aquest equilibri tan complex.
Per comprendre aquesta relació, hem d'abordar els conceptes d'aigua verda i aigua blava. L'aigua verda és la part de la precipitació que cau, però retorna a l'atmosfera a través de la mateixa vegetació que l’intercepta o l’absorbeix, mentre que l'aigua blava és la que no utilitza la vegetació i flueix cap als rius o aqüífers. En un context de canvi climàtic, els boscos mediterranis joves i densos poden viure una competència intensa per l'aigua, en aquesta situació, la gestió forestal sostenible emergeix com una eina que permetria tenir boscos més resilients a la vegada que augmentar l’aigua blava disponible. Es pot plantejar la gestió forestal com una eina per omplir els embassaments? La resposta no és senzilla, perquè el context hidrogeològic de cada zona és complexa i variable, requereix, per tant, una anàlisi detallada en cada cas.
Segons l’expertesa del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), a Catalunya la relació entre boscos i aigua pren formes diverses segons la regió. Per exemple, a la part més àrida del territori (de Barcelona cap al sud) la gestió forestal orientada a tenir més aigua blava no tindria efectes significatius. Als models amb els quals treballa el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL) s’hi veu com tallar arbres o arbusts en aquestes zones no tindria efectes a llarg termini en els cabals dels rius. D’altra banda, a la Catalunya humida, sobretot als Pirineus, podrien haver-hi canvis significatius en els cabals dels rius si es canviés el paisatge, és a dir, substituint bosc per recuperar pastures i transformant alguns boscos en deveses, per exemple. En tot cas, des del CREAF consideren que això són canvis molt profunds en el paisatge pels que no tenim, almenys, el context socioeconòmic apropiat.
El quid de la qüestió és entendre que Catalunya necessita els boscos per moltes coses, no només per l’aigua, i que a cada lloc i per cada necessitat caldrà gestionar-los de manera diferent
On hem de posar el focus doncs? El quid de la qüestió és entendre que Catalunya necessita els boscos per moltes coses, no només per l’aigua, i que a cada lloc i per cada necessitat caldrà gestionar-los de manera diferent. No hi ha solucions úniques. Necessitem boscos que siguin navalles suïsses naturals, boscos multiús que puguin oferir-nos múltiples serveis a cada racó de Catalunya.
Necessitem que alguns boscos siguin més diversos, alguns boscos més madurs que acullin més espècies, altres que retinguin més carboni i altres que regulin bé el cicle de l’aigua. També ens calen boscos que ens donin fusta, d'altres on creixin bolets, i també boscos on puguem passejar i caminar. Sense oblidar que, a més, volem boscos adaptats al canvi climàtic, que no cremin sense control i que ens protegeixin de l’erosió i les riuades.
Cal tenir present que Catalunya s’ha de preparar per a la sequera que tenim actualment i, sobretot, per les que vindran en el futur, i que els boscos ens seran clau, però que la gestió forestal serà adaptada a cada territori i a cada tipus de bosc, i sempre mirant d’incorporar les dades i l’evidència que es recull des de la ciència.
