"Ojos que no ven, corazón que no siente", sosté la dita castellana. Amb l'aire que respirem ens passa ben bé això. Anys enrere, amb el fum de les calderes de carbó o de fueloil, l'aire anava carregat de partícules visibles. Aquell fum es veia, en efecte. Entre una locomotora de vapor deixant anar la seva característica fumera espessa i un automòbil qualsevol hi havia, i hi ha, una diferència perceptiva abismal.
Ens hem tret de sobre aquell aire brut que tacava. Però encara patim aire contaminat invisible, sobretot als llocs de trànsit dens. A les ciutats, és corrent que l'aire presenti concentracions elevades d'òxids de nitrogen i de micropartícules provinents dels vehicles amb motors de combustió interna, que són la immensa majoria. És aire contaminat amb brutícia que no es veu. En situacions anticiclòniques severes, la concentració pot augmentar tant que les micropartícules arriben a fer-se visibles. Però la contaminació atmosfèrica no és un paràmetre meteorològic. L'anticicló és limita a potenciar-la i a posar-la en evidència, res més.
El cas és que les micropartícules incideixen molt negativament sobre la salut de les persones. Les partícules grosses, rai: queden retingudes a les vies respiratòries altes. Però les de dimensions inferiors a 5 mil·lèsimes de mil·límetre arriben al alvèols pulmonars més recòndits i provoquen malalties cardio-respiratòries diverses. Els infants són els més perjudicats. A Espanya, un de cada deu infants presenta quadres asmàtics, el doble que dècades enrere. És molt. La generalització dels motors diesel, que cremen gasoil emissor de micropartícules, n'és en bona mesura responsable.
La Fundació Roger Torné i el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) acaben d'editar la guia "Salud infantil y medio ambiente" per ajudar les famílies a fer front a aquest problema. S'hi decanta el coneixement garbellat de 154 treballs epidemiològics de primer nivell. La ciutat no és la culpable que els motors contaminin, sinó la primera víctima. Però la ciutadania s'ha de defensar. Publicacions com aquesta són de gran utilitat.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
