Aliances ambientals (un article de Sergi Rovira)

Article cedit per Xarxanet. No és cap novetat dir que vivim un moment de canvi. Fins i tot, hi ha qui diu que vivim la tercera gran revolució de la humanitat. Així, després de la revolució agrícola i de la revolució industrial, ara ens toca viure la revolució del coneixement, de la informació, o de la tecnologia segons qui l'anomeni. El canvi és tan frenètic que no donem a l'abast d'absorbir el que passa al nostre voltant, i això genera una gran sensació de desconcert, de descontrol, o potser de caos. Però cal no perdre de vista que els moments de canvi són altament interessants per les oportunitats que generen, sobretot per crear noves dinàmiques socials. Avui, aquesta anàlisi també és necessària si es vol defensar una societat sostenible. Si bé els objectius que cal promoure per assolir aquesta societat són prou coneguts, no és clar com s'han d'assolir i, per tant, és important fer una reflexió sobre les aliances necessàries i estratègiques per aconseguir l'objectiu d'una societat sostenible. Per una banda, la societat és molt conscient de la situació ambiental local i global (així ho indiquen les enquestes) i, en general, les persones diem que som molt actives a l'hora de dur a terme accions en favor del medi ambient. Per altra banda, els indicadors ambientals mostren clarament que les tendències no només no milloren sinó que empitjoren (puja el consum de recursos limitats com l'aigua o l'energia, augmenta la producció de residus i creix l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, entre d'altres). En poques paraules, tenim la lliçó apresa i no la duem a la pràctica. La societat no millora aquesta praxis, està molt encallada i els moviments ecologistes o ambientalistes es troben en un punt mort, sense capacitat de fer sortir la societat del sotrac. Per sortir d'aquí cal començar a pensar noves propostes. S'ha treballat colze a colze amb les administracions (passant d'una postura crítica a una propositiva), s'han fet contactes amb el món empresarial i es fa un treball en xarxa important. Però aquestes aliances avui són força conegudes i evidents, per tant, els resultats també són força previsibles. Pot haver-hi moltes estratègies a desenvolupar, però n'hi ha algunes que s'apunten com a molt interessants. Ja fa uns anys que algunes organitzacions ecologistes europees i nord-americanes estan obrint nous fronts de col·laboració, especialment per potenciar el treball conjunt amb les diverses tradicions religioses. Per exemple, el Sierra Club i el Consell Nacional d'Esglésies dels EUA han organitzat accions conjuntes per la defensa del Refugi Àrtic Nacional per a la Vida Salvatge d'Alaska o, també, el Fons Mundial per la Natura (WWF) ha organitzat conferències internacionals per apropar aquests dos col·lectius. Aquesta col·laboració no ha de sonar estranya. Totes les tradicions religioses es manifesten en favor de la preservació i de la protecció de l'entorn natural, per tant, aquesta relació hauria de ser molt més habitual. A més, cal veure que hi ha una gran complementarietat entre aquests dos col·lectius. Per una banda, els grups i les institucions que estudien i defensen el medi ambient disposen d'un coneixement ampli de la biosfera, tenen i desenvolupen bones eines de gestió ambiental i apleguen un bon grapat d'experts que poden coordinar campanyes, projectes i accions sobre el territori. Per altra banda, les diverses tradicions religioses disposen d'un ampli capital humà format per l'ampli grup de seguidors (al món, entre el 80% i 90% de les persones manifesten ser seguidors d'alguna tradició religiosa). També generen una visió del món i tenen una autoritat moral entre els seus seguidors, és a dir, poden promoure una visió i unes actituds que fomentin un món més sostenible. De retruc, aquestes dinàmiques enforteixen la generació de capital social o la creació de comunitat que és molt important per veure els reptes ambientals com a reptes col·lectius. I, en darrer lloc, però no el menys rellevant, disposen d'un important capital patrimonial, sobretot en forma d'edificis i espais que permeten fer reunions, preparar projectes, accions concretes i pràcticament tot tipus d'activitats. Amb aquesta situació sembla que dos col·lectius tan complementaris que defensen objectius comuns haurien de fer una gran feina plegats. En canvi, a casa nostra, aquests plantejaments ens sonen molt estranys. Només alguns petits grups, de forma molt reduïda, hi estan treballant; però la majoria de col·lectius, per arrogància, malentesos i un munt de tòpics, ni tan sols s'ho plantegen. Mentre en alguns països europeus, fins i tot, es poden cursar estudis en aquest camp, com al Schumacher College d'Anglaterra, aquí hi ha un immens desconeixement recíproc entre aquests dos col·lectius. Segurament hem de començar a posar les primeres totxanes perquè els reptes ambientals són molt importants i els hem d'assumir entre tots, per tant, hem de buscar allò que ens uneix (que és molt) i no allò que ens separa (que és mínim). Bibliografia GARDNER, G. L'esperit i la Terra. La religió i l'espiritualitat a la recerca d'un món sostenible. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya: 2004