Es pot sentir afecte i lligam amb animals que no siguin els que se sol tenir a casa? Els albiraments d’animals en ciutats i pobles durant la pandèmia van despertar alguns instints adormits que podrien arribar a ser molt útils en la lluita climàtica. Però no pels suposats efectes del confinament en la biodiversitat, sinó per la recuperació d’una connexió emocional amb els animals que viuen, com nosaltres, en grup en una medi natural divers, i no individualment com mascotes a una llar.
"Els albiraments d’animals en ciutats i pobles durant la pandèmia van despertar alguns instints adormits que podrien arribar a ser molt útils en la lluita climàtica per la recuperació d’una connexió emocional amb els animals que viuen, com nosaltres, en grup en una medi natural divers, i no individualment com mascotes a una llar"
Qui ha tingut o te una mascota, tan sigui un gos com una taràntula, sap que és inevitable agafar-li afecte. Observes i convius amb aquell individu animal, t’hi acostumes i li acabes atribuint caràcter, li reconeixes una personalitat. Però que t’agradi el teu hàmster no significa que t’agradi la idea d’estar rodejat de ratolins. Tenim una relació molt diferent amb els animals com individus que com grups. Una colònia no controlada de gats fa aixecar les alarmes en el veïnat; si trobes un grup de gossos abandonats mentre passeges el teu, és difícil no buscar un bastó instintivament per protegir-se. Els animals com grup, en col·lectiu, ens agrada observar-los de lluny. Però no és tan habitual conviure-hi, relacionar-s’hi o empatitzar-hi.
En un article recent a The Guardian, s’exposava la premissa que els programes sobre animals del món natural poden calmar el sistema nerviós i elevar els ànims. S’usava l’expressió creature comfort per referir-se a la sensació reconfortant d’empatitzar amb un grup d’animals que s’organitza per sobreviure. No tenim massa oportunitats de veure espècies animals en grup i, quan en veiem, més aviat reaccionem amb un pla d’extermini. A les nostres llars, pobles i ciutats, les colònies animals tendeixen a viure’s com una molèstia i una brutícia, tan si són rates o senglars com si són orenetes. Per tant, si arribem a empatitzar amb un grup d’animals ha de ser que els veiem, per exemple, en un documental.
És ben coneguda i estudiada la contribució dels documentals de natura en la conservació i educació ambiental. El gènere ha evolucionat i documentals com l’aclamat “A Perfect Planet” de la BBC construeixen un relat emocionant, gairebé sociopolític, de les dinàmiques del comportament animal de grup i la seva supervivència sota l’amenaça climàtica. En una era de vergonya humana pels fracassos col·lectius per fer front a la pandèmia, Sir David Attenborough narra la col·laboració de grup de les formigues i dels ocells en una natura cada cop menys estable i previsible. Empatitzem amb els 10 milions de rat penats que viatgen milers de quilòmetres per reunir-se cada octubre en una zona de Zàmbia de la mida de 12 camps de futbol per ingerir 300.000 tones de la fruita que creix després de les tempestes, i escopir les llavors que regeneraran el bosc. És difícil no sentir admiració per les interdependents formigues de foc que evacuen el formiguer durant les inundacions de l’Amazònia tot entrelligant-se per construir una balsa que flota gràcies a l’aire que atrapen els pèls de les potes. Mentre la corrent arrossega la balsa viva que protegeix la reina a l’interior, cap formiga ni larva queda enrere. Naveguen durant setmanes fins que troben alguna palmera on enfilar-se i protegir-se mentre esperen que baixin les aigües per tornar sota terra. Al mateix Amazones, un banc de sorra acull 50.000 tortugues (la quarta part de la seva població mundial) que pondran 100 ous cadascuna. Si els seus instints han fet bé els càlculs, les cries sortiran abans que el banc de sorra s’inundi per les pluges.
"Igual que un virus ha modificat la vida humana tal i com la coneixíem durant, de moment, un any. El comportament dels animals en grup i en el medi natural, i no individualment en un medi domèstic humanitzat, ens posa cara a cara amb reptes que desconeixíem i que haurien de fer aflorar molts més instints col·lectius de cooperació i dependència"
Tots aquests patrons estan amenaçats per la imprevisibilitat del clima. Un sol grau d’augment de la temperatura global ha modificat els monsons, pluges i tempestes que marquen el calendari vital d’aquests grups. Igual que un virus ha modificat la vida humana tal i com la coneixíem durant, de moment, un any. El comportament dels animals en grup i en el medi natural, i no individualment en un medi domèstic humanitzat, ens posa cara a cara amb reptes que desconeixíem i que haurien de fer aflorar molts més instints col·lectius de cooperació i dependència.
Documentals com “A Perfect Planet”, amb un enfocament rigorós i en positiu, ens mostren una nova manera de comunicar el canvi climàtic que apel.la a sentiments de col·laboració en un entorn molt divers i canviant. La re-connexió emocional amb el comportament animal de grup és tot un descobriment i l’hauríem d’explotar com part de les estratègies per fer front al canvi climàtic.
