Els flequers fan pa per a vendre'l. La seva feina és fonamental per a la nostra alimentació, però el seu objectiu no és combatre la fam del món. Es guanyen la vida satisfent la nostra necessitat i prou. Tothom fa el mateix. Excepte els delinqüents i, a l'extrem oposat, les entitats altruistes. Darrerament, no ben bé, tanmateix. Comencen a proliferar organitzacions non profit que funcionen com les societats mercantils: diferencien els beneficis de l'empresa dels salaris dels empleats. No tenen ànim de lucre, però moltes persones viuen del que hi perceben per la feina que hi fan. És ben legítim, naturalment. Ja no n'és tant que mirin amb suspicàcia els forners que comercialitzen el pa, com si fos un delicte cobrar-lo.
Els antisistema són una altra cosa, no cal dir-ho. Però sovint et trobes persones o entitats amb funcionament híbrid. Pertanyen plenament al sistema, que els nodreix amb les seves aportacions, però despleguen un discurs carregat d'insinuacions o d'acusacions directes cap als forners o els seus equivalents, que som la immensa majoria. Pretenen estar per damunt de tota sospita perquè la diuen més grossa que ningú. Està fora de sospita qui té una conducta irreprensible, no qui, amb raó o sense, retreu als altres no tenir-la.
Acceptat el principi que els governs i les empreses són perversos, basta anar-hi en contra per a esdevenir fiable. Figura que no ens podem refiar del que diuen els que fan les coses i hem de creure'ns només els que les critiquen sense fer-ne cap. És un plantejament malaltís. Se sosté perquè alguns governs o empreses actuen efectivament de forma incorrecta i perquè els que actuen correctament callen o no saben comunicar. Quan no podem refiar-nos del diagnòstic del metge perquè la veïna l'acusa d'incompetent o de corrupte entrem en un fanguissar processal.
Transició
L'actual model socioeconòmic occidental (i oriental) capitalista, neoliberal i basat en el creixement quantitatiu il·limitat ens porta a l'abisme. Cada cop som més els que ho veiem així. Però no basta proclamar-ho. Justament els que més ho creiem som els que més hem de fer per a construir nous escenaris. El nou ordre no vindrà solament de la denúncia, tanmateix necessària. Vindrà de la implementació efectiva de projectes realment alternatius.
Aquest pa diferent serà obra dels forners, no de qui només els escridassa. Necessitem noves fórmules i, sobretot, capacitat de gestionar el canvi. La gestió de la transició és la part més laboriosa. Com s'arriba a la generalització del cotxe elèctric, per exemple, un cop admès que el motor d'explosió té els anys comptats? El transitori escull tecnològic és la bateria; el més difícilment superable obstacle social és la reconversió del sistema productiu i de tot el terciari perifèric (punts de recàrrega, tarifes, nova modalitat de conducció, més generació elèctrica...).
Mentrestant, Repsol ha decidit explotar camps petroliers menors davant del delta de l'Ebre. He sentit com alguns oracles subvencionats se n'esgarrifaven. No sé per què: aprofitant la conducció submarina de la plataforma ja existent, 100 milions d'inversió en rendiran 1.400 sense especials riscos ambientals i es cobrirà quasi un 1% de la demanda durant sis o set anys. Quin flequer deixa de fer coca de Sant Joan perquè la revetlla només dura una nit?
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
