Què té d'especial l'intercanvi de segona mà que s'hagi estès d'una forma tan visible no només a les xarxes socials sinó també en el nostre espai físic? És només una reacció a la crisi? O hi ha components ideològics associats al decreixement i la sostenibilitat? Estem disposats a vestir, cuinar o rentar amb objectes usats per estalviar només, o també com una forma de reduir el nostre impacte ambiental? Podríem fins i tot aventurar que les coses i roba de segona ma són tendència, atenent a la multitud de botigues i mercats de carrer que van apareixent, on fins i tot s'hi fan cursos "vintage" per aprendre a donar un aspecte envellit als objectes?
De tant obvi és innecessari explicar com les xarxes socials van guanyant terreny a la web "tradicional" (ja històrica) i es converteixen en espai virtual d'intercanvi de tot allò imaginable. Les aplicacions de barata i venda d'objectes de segona mà són un més de tants exemples d'aquesta evolució. També són un exemple de com aconsegueixen conviure múltiples mitjans i espais de relació i comunicació, tan físics com escrits, audiovisuals o digitals, en contra del que les veus més pessimistes s'entesten a vaticinar quan neix un nou mitjà.
Els mercats de compra-venda d'objectes de segona ma són tan diversos i tenen tants formats com països, grups socials i moments. Des dels mercats de puces de format més europeu fins als "yard sales"que tants anglosaxons improvisen als seus jardins quan fan neteja, sempre hi ha hagut espais físics d'intercanvi de tota mena d'andròmines. Alguns legals, altres alegals, uns en patis particulars, els altres en places públiques, molts convertits en atracció turística de capitals, els mercats de puces són molt més que negocis ambulants. S'hi pot trobar de tot i fins no fa massa temps era el lloc on anar per a vendre o comprar productes usats.
És realment sorprenent l'evolució que ha sofert el món de l'intercanvi i compra-venda de segona mà. D'entrada, aquesta era una activitat generalment local, és a dir, l'interès radicava en la relativa proximitat del mercat en qüestió per anar-hi a buscar roba, objectes d'ús domèstic, mobiliari, antiguitats o decoració fonamentalment. Justament allò que caracteritza un mercat és la seva proximitat. Però també són ben conegudes i recordades aquelles extenses seccions dels diaris que sota noms com ara Mercat d'Ocasió servien per anunciar i adquirir productes geogràficament més escampats. La premsa del diumenge, un trucada telefònica i un vehicle feien possible l'intercanvi.
Lògicament, internet va dur aquelles seccions a la fallida i consegüent desaparició i van quedar substituïdes per ebay, segundamano i d'altres plataformes alimentades pels mateixos usuaris. Era també lògic esperar que aquests sistemes quedessin ràpidament desbancats per la telefonia mòbil amb gps i les seves pràctiques aplicacions amb geolocalització. Wallapop, per exemple, ha anat guanyant aquest terreny en el nostre entorn i no fa massa les seccions econòmiques anunciaven una segona ampliació de capital d'aquesta plataforma de compra-venda amb 38 milions d'euros que destinaran a reforçar la seva presència en els mercats en què està present, sobretot als Estats Units.
Mirant de respondre les preguntes que ens formulàvem al començament, sigui per moda o per economia és un fet que també hi ha un component ideològic en la compra-venda de segona mà. Cada cop hi ha més sensibilitat respecte al fet que allò que llencem té un impacte i que el reciclatge ha d'anar precedit per la reutilització. L'intercanvi sostenible s'ha produït sempre, potser abans quedava més restringit al si d'una família o cercle proper mentre que ara s'ha estès a grups molts més amplis gràcies a aplicacions mòbils que funcionen com autèntiques xarxes socials d'intercanvi.
Però també es percep aquesta evolució creixent de l'intercanvi de segona mà més enllà de les xarxes socials. En els eixos comercials de les nostres ciutats van apareixent botigues d'objectes i roba d'ocasió que conviuen amb les grans cadenes i franquícies en un contrast entre models econòmics que no deixa de sorprendre. També van naixent a casa nostra algunes iniciatives molt localitzades i puntuals encara de venda de segona mà per a organitzacions caritatives. El model de les conegudes "charities" britàniques de ben segur que no trigarà a estendre's també aquí aprofitant l'estela d'aquest moviment.
I és que les persones sempre trobem la manera de donar sortida a allò que ens sobra i cabuda al que ens falta, ja sigui comprant-ho, regalant-ho o reciclant-ho. Fa un temps quan es feia neteja a casa, i a falta de patis on organitzar una "yard sale", les coses es deixaven a la vorera o prop dels contenidors i en poques hores desapareixien . Ara van a les deixalleries on no sempre es poden recuperar (en moltes d'elles cal passar abans per serveis socials si es vol aprofitar alguna cosa que s'hi troba). Per això no sorprèn la iniciativa impulsada a Suïssa amb les Boîtes d'échange entre Voisins, unes caixes al carrer per deixar i posar coses que han permès a Ginebra reutilitzar 32 tones de béns. Es diu ràpid.
