Primavera a ciutat. Enric Granados-Diputació: una merla descobreix un tros de plàstic. Entregira el cap, amb aquest mirar esbiaixat que tenen els ocells, i pren la filagarsa de bossa d'un cop de bec sec i precís. Arrenca el vol al meu davant, de dret als immediats jardins del seminari. Fa cap al niu, satisfeta.
A les ciutats hi ha merles, rat-penats, dragonets i fauna diversa. Els coloms s'hi troben més que bé perquè els ràfecs i les cornises retiren als cingles d'on provenen; descendeixen d'immigrants antics. Les palmeres acullen cotorres argentines, filles d'immigrants recents. Els falciots guixen el cel estival de les ciutats i hi ha gavians urbans durant tot l'any. A la ciutat viu gent de tota mena instal·lada en cases, verd i amagatalls diversos. S'hi deuen trobar bé.
(F)
La ciutat és l'artefacte natural de l'espècie humana, un recurs orgànic d'una espècie concreta, la nostra, que sempre ha format part de la natura sense deixar de transformar-la. La ciutat és feta per a viure-hi. Que pateixi disfuncions en la seva habitabilitat és una considerable paradoxa. En tot cas, disfuncions que són l'error puntual d'un enunciat correcte: la ciutat facilita la vida còmoda. S'han de corregir sense impugnar l'excel·lent idea de la relació densa, la mescla fèrtil i l'intercanvi fàcil.Els nius de merla poden tenir brins de plàstic, tal com sempre han tingut brins de coses ventureres arreplegades d'ací d'allà. La cicuta mata i el plàstic tapa: la tria és clara. Sintètic no equival a dolent, orgànic no significa saludable. Cal saber triar.
Enginyeria
Per això ambient i sostenibilitat toca més a enginyers i a arquitectes que a biòlegs o geòlegs. La flora i la fauna és un altre tema. De fet, la funció d'enginyers i arquitectes ha estat i és construir l'ambient a partir de la matriu biofísica. Com fan les merles. L'ambient és un constructe fet per l'enginyeria i l'arquitectura, de manera sostenible o no. Així que ambient i sostenibilitat, abans que res, és un tema d'enginyers, arquitectes i ambientòlegs; els biòlegs i els ambientalistes constaten els impactes, a vegades aixequen el crit al cel i d'aquí ve el malentès.
L'ambient dels primers humans era la matriu biofísica intacta, és a dir el clima, el sòl, la vegetació, la fauna i el relleu. De seguida començaren a canviar-lo. Mitjançant actes de protoarquitectura i protoenginyeria condicionaren coves i obriren camins, es dotaren d'eines i encengueren foc. En uns quants milers d'anys, la matriu biofísica s'ha vist convertida en l'ambient modern. Conreus, pedreres i ciutats, carreteres i vies fèrries, dipòsits de residus, esquinçalls de l'antiga natura...: aquest és l'ambient actual. I això ho han fet l'enginyeria i l'arquitectura. Fins i tot el clima han estat capaces de canviar, en la més global i colossal actuació ambiental mai coneguda.
Però alguns tecnòlegs no se n'adonen. No se senten concernits per l'ambient i la sostenibilitat, com si un director cinematogràfic digués: "No tinc res a veure amb el cinema, això és cosa dels crítics; jo, faig pel·ícules". Vivim sincrònicament les enormes diacronies mentals dels uns respecte dels altres. Altrament, la matriu biofísica, bé que transformada, subjeu sota l'ambient i el continua condicionant. Ambient, merles i enginyers haurien d'arribar a un acord.
*Article publicat a El Periódico
