Rebo, el mateix dia, dos llibres inesperats. Una obra de teatre i un viatge fotogràfic pel món de la vida diminuta. Mentre la vacuïtat s'empara de tants infatuats que omplen amb cridòria la buidor de les seves paraules, Rubén Duro, Carl Djerassi i Roald Hoffmann treballen en silenci. Duro fa fotos d'éssers que no es veuen, Djerassi i Hoffmann dramatitzen una imaginària controvèrsia entre Lavoisier, Priestley i Sheele sobre l'oxigen i el flogist.
Del flogist ja ningú no se'n recorda. Aixecà passions segles enrere, quan la química s'obria pas entre bardisses d'ignorància. Per què s'encenen les coses? El foc seria el flogist alliberat, alguna cosa que la matèria empresonava. Resulta que només és la llum i l'escalfor ocasionades per l'oxidació sobtada de molècules orgàniques, però no podia saber-se sense prèviament conèixer l'existència de l'oxigen i el propi concepte de molècula química. Antoine Laurent Lavoisier en va treure l'entrellat, però morí guillotinat l'any 1794 perquè, segons els seus jutges, "la República no necessita científics"...
Un segle abans (1670), Antonie van Leeuwenhoek, comerciant de teixits holandès, inventà el microscopi a partir del seus comptafils. Descobrí amb aquesta eina que hi havia un univers de menudències vives pul·lulant per les aigües, costava de creure. Encara avui costa que el comú de la gent s'ho cregui, perquè pocs tenen accés a la visió microscòpica. Ens envolten arreu rotífers, diatomees o bacteris sense que en tinguem esment. Fascinant.
La cultura, a més d'art i de lletres, es nodreix de coneixement científic. Lavoisier, Leeuwenhoek i tants altres acompanyaren Mozart, Goya o Goldoni en el joiós camí de la creació i la descoberta cultural. "Oxigen" (Mètode) i "Biodiversitat invisible" (Museu de Ciències Naturals i IEC) ens revelen racons preterits, amplien la nostra percepció de la realitat. A més de l'espai, hem de saber globalitzar el temps, la dimensió que li dóna sentit.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
