Bombetes de baix consum, i ara que?

Periodista i comunicador | www.ecogallego.com
07/10/2010 - 00:00

Fa temps que vinc llegint que les bombetes de baix consum (anomenades CFL pel seu acrònim en anglès) aporten tanta llum com ombra al tema de la millora del medi ambient. La seva contribució a l'estalvi energètic és innegable, però el fet de contenir vapor de mercuri les converteix en un problema no només ambiental sinó de salut.

Aquest estiu a una botiga de Mataró un senyor estava comprant bombetes incandescents a dojo. Més d'un centenar. En veure'm, em va dir que n'estava fent acopi perquè havia sentit que aviat no en quedarien d'aquestes bombetes al mercat i que les altres, les de baix consum, eren tòxiques. Vaig intentar explicar-me però ell se'n va endur una capsa de bombetes incandescents cap a casa.

La UE va prohibir la fabricació de les bombetes incandescents de 100 W en setembre de 2009. És cert. Des de llavors es va posar un marxa un calendari pel qual s'aniran eliminant gradualment totes les bombetes incandescents. Així les de 60 W romandran disponibles fins a setembre de 2011 i les de 40 W i 25 W fins a setembre de 2012. Això és així.

L'objectiu d'aquesta mesura és promoure l'ús de sistemes d'il·luminació més eficients i aconseguir així una retallada en el consum d'energia i les emissions de CO2 associades a la seva generació. Les làmpades CFL són fins a un 80% més eficients que les incandescents i duren fins a 10 vegades més. Però ara sabem del cert que, efectivament, plantegen un problema ambiental i de salut pública seriós en cas de trencament o en gestionar-les com a residu, i que això ho esta investigant la pròpia UE.

Un dels investigadors que hi participa en aquesta recerca és el doctor Eduard Rodríguez Farré, metge especialitzat en toxicologia i farmacologia, especialista en radiobiologia i neurobiologia. Rodríguez Farré ha estat director del Departament de Farmacologia i Toxicologia del CSIC a Barcelona i actualment és subdirector de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques del CSIC a Barcelona.

Aquest estiu he tingut el plaer d'entrevistar el professor Rodríguez Farré en un parell d'ocasions i en totes dues m'ha traslladat la seva incertesa respecte l'ús d'aquests sistemes d'il·luminació. Ell mateix em va confessar que, com el veí de Mataró, també esta fent acopi de bombetes incandescents. I em va fer reflexionar respecte una dada: cada bombeta de baix consum conté al seu interior al voltant de 5 mg de vapor de mercuri, és a dir, que cada milió de bombetes equivaldria a 5 quilos de vapor de mercuri. El Pla d'Estalvi Energètic del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç preveu repartir prop de 50 milions de bombetes de baix consum abans de finalitzar aquest mateix any. I això només és una petita proporció dels milers de milions de bombetes de baix consum que s'estan fabricant, distribuint i substituint arreu del món. Això és una quantitat de vapor de mercuri molt important, em diu el doctor Rodríguez Farré. Molt.

Segons aquest i d'altres experts (he anat recopilant força informació al respecte) quan es trenquen, les bombetes de baix consum suposen un risc per a la salut més greu que els vells termòmetres de mercuri, un instrument per cert prohibit a la UE des de l'abril del 2009.  

Els riscos de la inhalació del vapor de mercuri deriven del grau d'exposició a aquest metall pesant. La inhalació del vapor d'una bombeta trencada és mínim (encara que no zero em diu Rodríguez Farré) però en dosis més elevades, com a conseqüència d'un abocament incontrolat de quantitats massives, podria causar un episodi greu de contaminació ambiental i suposar un risc per a la salut de les persones exposades.

La solució al problema? Doncs segons diuen els gestors d'aquesta fracció (cada vegada menys insignificant) dels residus domèstics quan una bombeta de baix consum entra en desús cal manipular-la amb molta cura i dur-la precaució a un punt net o qualsevol dels més de 2.000 punts de recollida i 6.000 contenidors que AMBILAMP (el SIG que gestiona aquest residu) ha disposat en mercats municipals, centres comercials i punts de venda de material elèctric.

Per informar-nos d'on tenim el punt de recollida més proper podem trucar al 900 102749 o enviar un email a: recogidas@ambilamp.com. També pot consultar el mapa a www.ambilamp.es

Però, dit això, i si resulta que finalment aquest estudi que esta duent a terme la UE arriba a la conclusió que les bombetes CFL suposen un risc per a la salut tant o més important que els termòmetres de mercuri i decideix també retirar-les del mercat? No es podria haver fet aquest estudi abans de envair el mercat de CFL's i promoure la substitució massiva de les velles bombetes incandescents? Que en fem de tot plegat? Obviem el problema fins que és trobi solució o informem als ciutadans al respecte? Són aquest tipus de situacions les que fan tant i tant difícil la tasca dels divulgadors ambientals.

 

Periodista i comunicador | www.ecogallego.com

Relacionats

Article

Gràcies al cercador del nou web cuidem.barcelona és més senzill saber on, quan i com llençar cada cosa. Només cal indicar quin és el residu del qual ens volem desfer i l’adreça on ens trobem, i l’aplicació ens informarà del sistema de recollida, com s’ha de reciclar i en quina franja horària.

Notícia

L’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han presentat recursos per la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que anul·la l’ordenança de la zona de baixes emissions de Barcelona (ZBE), actualment vigent. Les tres administracions han refermat en els recursos l’obligació de protegir el dret de la salut de les persones i han destacat que la sentència va en contra de les normatives europees i estatals.

Notícia

Els barris de Can Gorgs, Can Gorgs II i Estació-Ca n’Estaper van començar, fa un any, amb la recollida selectiva de residus Porta a Porta. En aquest temps s'ha assolit un percentatge del 93 % de recollida selectiva en els barris del Porta a Porta, aconseguint reduir en 1.900 tones, les tones de residus mal separats en només un any.

Butlletí