Cal cobrir la riera d'Arenys de Munt? (un article de Pere Alzina)

L'autor, llicenciat en Biologia per la UAB, Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental per la UPC i consultor ambiental, critica en aquest article el projecte per cobrir la riera d'Arenys de Munt, una de les últimes rieres urbanes no canalitzades. Una posició compartida per altres aranyencs i maresmencs, com es pot veure en aquesta plana de 'Salvem la Riera'.

Fins ara, els que advoquem per una gestió integrada del territori amb criteris conservacionistes som els únics que hem hagut de justificar la nostra negativa al cobriment indiscriminat d'algunes rieres del Maresme. Contràriament, aquelles persones que han preconitzat les canalitzacions de les rieres no han hagut de justificar mai la seva opinió, talment fossin dipositàries del benefici de la Raó suprema. Per acabar-ho de reblar, ni la premsa els ho ha preguntat, ni els ha exigit un mínim esforç dialèctic i intel·lectual. De tot plegat se'n pot inferir fàcilment que allò "anormal", allò "políticament incorrecte" ha estat l'oposició frontal als cobriments. També malauradament es constata els missatges que, tàcitament i implícita, s'han difós arreu del país: la "perillositat" de les rieres del Maresme i la benevolença i necessitat inajornables d'endegar els cobriments. Tot això sense que mai, en aquesta comarca, s'hagi produït cap mena de manifestació pública que demanés als gestors de l'administració que fessin aquestes intervencions tan radicals sobre el territori. Així doncs, es pot asseverar que la percepció mediàtica de l'assumpte no s'ajusta a la percepció de la realitat que se'n té si es viu a la zona afectada. D'una vegada per totes, i per tal d'esberlar aquesta percepció esbiaixada i els arguments captius no explicitats convindria preguntar als defensors dels cobriments quins motius tenen per aquest tipus d'intervenció. Una actuació, val a dir, molt contundent, amb un impacte socioambiental notable i amb un cost econòmic molt elevat i difícilment justificable des d'una òptica crematística. Les respostes que ens podrien donar aquestes persones són de naturalesa variada però de ben segur que s'enquadrarien en alguna de les raons que detallo tot seguit:

> Les pèrdues econòmiques que generen les rierades: l'únic estudi de valoració econòmica (Anàlisi del Risc-Efectivitat del soterrament de les rieres d'Arenys per Colomer, J. , Corretger, R. et Penedès, S.) del cost de la canalització en comparació a les pèrdues generades per les rierades (mobiliari urbà, destrucció i arrossegament de cotxes, etc.) conclou que calen 220 anys de rierades perquè els costos provocats per aquestes igualin als de l'obra de canalització. No cal afegir res més; > El risc i la sinistralitat que comporta conviure amb la Riera: cal tenir ben present que el risc zero no existeix per més intents eixorcs que fem per assolir-lo. La nostra societat s'entesta de forma malaltíssa a creure en l'utòpic risc zero, tant que s'arriba al paroxisme de l'absurd quan es practiquen esports de risc exigint que tinguin un risc pràcticament nul. Dit això, cal també posar de relleu que el risc que comporta conviure a tocar de la riera descoberta no està quantificat: no s'ha fet mai cap anàlisi de risc seriosa. Això no obstant, puc aventurar -amb escassa probabilitat d'equivocar-me- que el risc lligat a les rierades resta molt per sota de l'associat a circular en cotxe, a exercir l'activitat professional de cadascú, a banyar-se a la platja... i, que jo sàpiga, fins ara, ningú amb un cert senderi no s'ha plantejat mai cobrir el mar o prohibir el bany durant l'estiu. Fóra absurd, oi? Per acabar de reblar l'argumentació, caldria no perdre de vista l'eficiència econòmica a l'hora de disminuir els riscos. Ras i curt: la despesa ha de ser sempre proporcional a la magnitud de les solucions. Consegüentment, doncs, realitzar una gran inversió per reduir lleugerament el risc constitueix un evident exercici de gestió nefasta. Els empresaris en són prou coneixedors i, per tant, consideren un pèssim gestor la persona que realitzi grans dispendis econòmics per a resoldre problemes d'envergadura pusil·lànime, talment allò que exemplifica el cas que ens ocupa; > Les diverses molèsties derivades de la convivència amb la Riera: conviure amb la Riera té inconvenients (la pols a les cases, embrutar-nos les sabates, haver de fer una volta per a creuar-la el dia que tenim pressa, etc.). Els arenyencs coneixem aquestes contingències "negatives" des que vam començar a trepitjar aquesta terra. Ho hem mamat tant que ja ho tenim internalitzat en els nostres hàbits quotidians. D'aquesta manera acceptem de més o menys de bon grat els "pros" i els "contres" d'allò que comporta viure aquí, en aquesta contrada. Les molèsties són, doncs, consubstancials a la zona mediterrània on vivim i equiparables a d'altres efectes molestos d'aquests verals: l'excessiva calor estival diürna i -sobretot- la nocturna, l'eixutesa de l'estiu, el granit i el sauló que fan que deixem trossets de la nostra pell quan caiem i ens arrosseguem per terra, els pendents tan elevats del relleu... Tots resulten molestos des d'un punt de vista de confortabilitat extrema, però en tant que imbricats a les nostres vivències no els tenim en compte i, fins i tot, els arribem a estimar. No es tracta de cobrir la Riera per foragitar les petites molèsties que ens causa ocasionalment com tampoc no es tracta d'esquilar els arbres els nostres boscos per acabar amb el problema dels incendis forestals. Hi ha alternatives més econòmiques i respectuoses amb aquest curs d'aigua de gran valor estètic, paisatgístic, geològic i simbòlic.

Tot amb tot, cal preguntar-nos: hi ha alguna raó de pes per decidir emprendre una actuació ambientalment agressiva, socialment desarreladora, simbòlicament destructiva, estèticament anorreadora i econòmicament injustificable i altament ineficient? Jo, comptat i debatut, sols puc trobar dues argumentacions que es poden esgrimir a favor de la canalització de la Riera:

> Reducció del risc i la sinistralitat associada als cotxes: això no obstant, el risc es pot minimitzar amb actuacions més econòmiques i menys negatives pel medi com la recollida d'aigües pluvials, la creació de pàrquings alternatius, etc.; > Guany urbanístic d'un espai fins ara intocable: la Riera, en tant que llera pública, ha restat exclosa de l'àmbit d'actuació urbanística. La canalització implica, sens dubte, un "guany" d'un espai urbà, d'un espai sobre el qual es podria intervenir urbanísticament. El preu a pagar, però, seria doble: per un cantó, s'artificialitzaria un terreny d'un caràcter natural fort i, per un altre cantó, el cost de la urbanització "digna" és inabastable per als pressupostos municipals.

D'altra banda, puc notificar una rècula d'efectes negatius associats a l'obra de canalització, tant durant l'execució d'aquesta com un cop ja finalitzada. Vet-los aquí:

> Increment del risc de la sinistralitat durant el període de les obres: les obres tenen una durada suficient perquè hi hagi alguna rierada que pugui comportar pèrdues a l'empresa constructora i als edificis més propers al tram en obres; > Reducció del guany privat durant el període de les obres: les obres repercuteixen molt negativament en l'activitat dels comerços de la Riera i, a més, cal que el client potencial es torni a acostumar a comprar al poble; > Aplicació de diners públics en projectes no prioritaris: aquesta intervenció sobre la Riera no és una prioritat social i no es justifica econòmicament per les pèrdues resultants de les rierades. Es pot parlar fins i tot de malbaratament de diner públic, car representa aplicar una quantitat ingent de recursos econòmics públics per a reduir lleugerament els problemes detectats; > Nova càrrega per a les finances municipals: el cost de la urbanització superior i el manteniment del caixó canalitzat "net" recaurà en els pressupostos municipals, prou magres com per a poder-los suportar; > Afectacions als arbres centenaris: tot i que no es tracti d'una actuació irreversible per a l'arbrat, tallar-los les arrels els provoca estrès i afavoreix l'aparició de plagues i malures, fet que els pot causar la mort. Els plàtans de la Riera tenen una forta càrrega simbòlica, uns valors estètics i microclimàtics alts i una importància ecològica menor que fan que qualsevol precaució sigui poca; > Disminució de la frescor a la Riera: una riera asfaltada comporta que la temperatura faci pujar i baixar la humitat. El recer frescal que esdevé la Riera a l'estiu deixarà de tenir sentit; > Inducció a la percepció social del "risc zero": una riera coberta amb el consegüent augment real del risc fa "baixar la guàrdia" a les persones i en maquilla la percepció del risc. La conseqüència és que els efectes poden ser de magnitud similar per mor de l'excés de confiança d'algunes persones; > Aparició de dues rierades simultànies: Arenys de Mar n'és l'exemple paradigmàtic atès que des del cobriment de la Riera ençà, l'aigua ara provoca dues rierades (una pel caixó de la canalització i una l'altra per sobre). Després de gastar-se 7'8 milions d'euros, la Riera ja no s'endú cotxes cap a la platja, però sí que continua emportant-se taules, cadires, bancs... La sirena i les alarmes de la policia constitueixen encara el paisatge sonor lligat a una rierada a Arenys de Mar. Per això calia fer un dispendi d'aquesta magnitud? > "Efecte dòmino" dels cobriments sobre conques veïnes i/o tributàries: per contrast, la percepció del risc dels rials i torrents dels voltants s'incrementarà i es sobredimensionarà i -consegüentment i absurda- s'iniciarà un nou debat per a canalitzar-los. Com que qualsevol rial representa un cert risc, 'caldrà canalitzar el centenar llarg que hi ha? > Destrucció d'un símbol: la Riera d'Arenys de Munt és, sens cap mena de dubte, l'element singular i diferenciador del poble, la "marca" del poble, l'element que li confereix una personalitat que en frena la suburbialització i/o la percepció homogènia i indiferenciada de les àrees urbanes per on discorren les nostres vides. És un element sense parió al Maresme, a Catalunya i a l'Europa mediterrània; > Anorreament d'un element del patrimoni natural, de gran vàlua geològica, paisatgística i estètica a escala europea: aquest fet palesa que la valoració del patrimoni natural no s'ha incorporat encara als nostres conjunts de valors i actituds. Si no fos així, aquesta actuació seria tant impensable com la destrucció d'una ermita romànica per a fer-hi passar una carretera que presenta traçats alternatius;

La Riera no és una més entre un miler, no és una riera adotzenada com tantes altres, sinó que, per sobre de tot, és La Riera. La Riera que dóna nom a un poble mil·lenari que ha conviscut harmònicament amb ella. Una joia geològica, paisatgística i estètica de la conca mediterrània. L'autèntica maragda del joier que conforma tot el terme municipal d'Arenys de Munt. L'element identificador del poble allà on es vagi, el que li confereix més personalitat i singularitat. Colgar-la implacablement sota el formigó, constitueix, en la meva modesta opinió, un autèntic disbarat paisatgístic, social, ecològic, simbòlic, estètic i econòmic que una societat moderna, culturalment avançada i ambientalment sensibilitzada no hauria de permetre de cap de les maneres.