Periodista i activista ambiental.
31/03/2006 - 00:00
Es suposa que el lector estarà familiaritzat amb les 'tres erres' destinades a:
> Reduir el consum excessiu;
> Reutilitzar, és a dir dilatar la vida útil dels béns de consum des del disseny fins al rebuig, del bressol fins la sepultura;
> i Reciclar, amb vista a reincorporar els productes al cicle de vida dels materials, una vegada acabada la segona fase de la seva utilitat.
Sempre s'insisteix en aquesta jerarquia. Ara el que volem és incorporar a aquesta cultura el CRC, és a dir Calcular, Reduir i Compensar l'ús de recursos i serveis, tot evidenciant els costos ambientals desconsiderats.
A les tres erres els hem afegit tres erres més. El prefix 're' indica repetició o duplicació. La primera d'aquestes 'erres' afegides és:
> Repensar el nostre estil de vida, les nostres necessitats bàsiques per diferenciar-les de les prescindibles;
> Reestructurar el sistema econòmic per evitar la producció de béns superflus concentrant l'esforç en la satisfacció de les necessitats de tothom incloent les variables de gènere, edat i condició i, per tant, incloent els costos ambientals i socials en el preu final dels béns de consum;
> i Redistribuir, ja que tota la humanitat té dret a aspirar a un repartiment equitatiu als béns i els recursos amb el convenciment de que el planeta Terra té la capacitat per a satisfer-los.
Estaríem temptats a multiplicar els termes començat per erra. Ho podem 'rumiar'. En l'esperit de reduir l'impacte ambiental sovint fem referència a la bona voluntat i aquesta, tot i que és necessària està lluny de ser suficient i sovint ens allunya més que apropar al què busquem.
Entre d'altres coses, perquè no és raonable confiar a la bona voluntat tot l'impuls de canvi ambiental. Les reflexions respecte als llibres anomenats d'autoajuda ens són ben útils. No seria millor actuar sobre la personalitat que sobre la voluntat ens diuen els crítics a aquests manuals? Aquest joc de paraules que inauguro amb el CRC s'apunta a la revisió crítica a la llista de bones voluntats i intencions.
Si no som capaços de calcular no podrem avaluar i sinó no avaluem la reducció, no mesurarem l'efecte dels nostres actes. L'aigua és un bon exemple. Sap quin és el seu consum d'aigua, els litres per habitant a la seva llar? De fet, mitjançant la factura ho podríem calcular i si supera els 100 litres per persona i dia, anem malament. Les mesures de reducció consegüents, han de poder-se avaluar amb l'estimació prèvia.
El tercer aspecte és més pelut. Com calcular la compensació? Apunto una solució: fent un dipòsit d'aigua familiar mitjançant la plantació d'un arbre a la capçalera d'un riu. El CRC, per tant, també té una jerarquia de prioritats.
Estem parlant, en part, d'economia familiar, però també d'economia ecosocial. Fa pocs dies un empresari em preguntava com compensar les emissions derivades de la fabricació d'un banc circular anomenat 'Asseure's amb els arbres', fet amb formigó armat. Calcular les emissions derivades d'una tona de formigó és el primer pas i el darrer, plantar els arbres equivalents necessaris per absorbir aquestes emissions.
A més d'un bon reclam publicitari, el fabricant està disposat a destinar el 10% del preu de venda a aquest objectiu. Si primer fem els càlculs i després les reduccions, la compensació serà una llavor que germinarà.
A les tres erres els hem afegit tres erres més. El prefix 're' indica repetició o duplicació. La primera d'aquestes 'erres' afegides és:
> Repensar el nostre estil de vida, les nostres necessitats bàsiques per diferenciar-les de les prescindibles;
> Reestructurar el sistema econòmic per evitar la producció de béns superflus concentrant l'esforç en la satisfacció de les necessitats de tothom incloent les variables de gènere, edat i condició i, per tant, incloent els costos ambientals i socials en el preu final dels béns de consum;
> i Redistribuir, ja que tota la humanitat té dret a aspirar a un repartiment equitatiu als béns i els recursos amb el convenciment de que el planeta Terra té la capacitat per a satisfer-los.
Estaríem temptats a multiplicar els termes començat per erra. Ho podem 'rumiar'. En l'esperit de reduir l'impacte ambiental sovint fem referència a la bona voluntat i aquesta, tot i que és necessària està lluny de ser suficient i sovint ens allunya més que apropar al què busquem.
Entre d'altres coses, perquè no és raonable confiar a la bona voluntat tot l'impuls de canvi ambiental. Les reflexions respecte als llibres anomenats d'autoajuda ens són ben útils. No seria millor actuar sobre la personalitat que sobre la voluntat ens diuen els crítics a aquests manuals? Aquest joc de paraules que inauguro amb el CRC s'apunta a la revisió crítica a la llista de bones voluntats i intencions.
Si no som capaços de calcular no podrem avaluar i sinó no avaluem la reducció, no mesurarem l'efecte dels nostres actes. L'aigua és un bon exemple. Sap quin és el seu consum d'aigua, els litres per habitant a la seva llar? De fet, mitjançant la factura ho podríem calcular i si supera els 100 litres per persona i dia, anem malament. Les mesures de reducció consegüents, han de poder-se avaluar amb l'estimació prèvia.
El tercer aspecte és més pelut. Com calcular la compensació? Apunto una solució: fent un dipòsit d'aigua familiar mitjançant la plantació d'un arbre a la capçalera d'un riu. El CRC, per tant, també té una jerarquia de prioritats.
Estem parlant, en part, d'economia familiar, però també d'economia ecosocial. Fa pocs dies un empresari em preguntava com compensar les emissions derivades de la fabricació d'un banc circular anomenat 'Asseure's amb els arbres', fet amb formigó armat. Calcular les emissions derivades d'una tona de formigó és el primer pas i el darrer, plantar els arbres equivalents necessaris per absorbir aquestes emissions.
A més d'un bon reclam publicitari, el fabricant està disposat a destinar el 10% del preu de venda a aquest objectiu. Si primer fem els càlculs i després les reduccions, la compensació serà una llavor que germinarà.
Periodista i activista ambiental.
