Els científics fa molts anys que ens van alertant de les conseqüències que suposarà el canvi climàtic: pujada de les temperatures, pèrdua de biodiversitat, fenòmens extrems, migracions climàtiques, morts i malalties prematures…
Els governs i la ciutadania no han fet massa cas d’aquests advertiments i mirem cap a una altra banda esperant que no ens toqui.
Article publicat a la revista Infància a Europa avui. Emergència climàtica i educació. Número 5 de l'Associació de mestres Rosa Sensat. La resta d'articles del número són d'accés lliure.
El canvi climàtic un fet evident
És evident que el canvi climàtic és una de les principals problemàtiques a la que ens estem enfrontant nosaltres i serà també el llegat que deixarem a les properes generacions. És efecte de l’estructura econòmica, que esdevé un fet cultural profund, i és font alhora de nombrosos problemes. Ara mateix ja no podem parlar de frenar aquest canvi -només el seu augment-, i ens haurem d’adaptar a viure amb períodes de sequera llargs, amb pujades de les temperatures i amb fenòmens climàtics extrems.
"Cal afrontar la problemàtica de l'emergència climàtica com s’afronten totes les emergències: aplicant actuacions contundents d’adaptació."
La pandèmia de la COVID-19 a nivell planetari i fenòmens com el Glòria a casa nostra ens han fet evident que cal una transformació col·lectiva i un canvi de model urgents en la relació de les persones amb el medi. Hem fet tard en la prevenció i en la mitigació i només ens queda l’adaptació i evitar que vagi a més.
Tot i així, encara ara, en plena emergència climàtica, estem parlant, decidint, mirant cap a una altra banda o negant aquesta evidència en comptes d’afrontar la problemàtica com s’afronten totes les emergències: aplicant actuacions contundents d’adaptació.
L’educació ambiental: pensa globalment, actua localment
El II Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2021 va ser un marc de reflexió i participació que es va portar a terme de forma telemàtica al llarg de vuit sessions de treball. En aquest context es va fer evident el paper dels ajuntaments, les xarxes d’escoles (municipals com la XESCVIC o la incipient xarxa d’escoles ecosocials de Sant Cugat, nacionals com la XESC, estatals com EsenRed) i les experiències concretes de centres educatius. D’aquest Congrés en va sortir una declaració per transitar de l’acció individual a la transformació col.lectiva (https://www.cnea.cat/declaracio)
El paper de les administracions locals
Actuar a l’escala local és l’oportunitat més important
L’escala local, que és l’àmbit més proper i vivencial de les persones, és el cercle de treball en què l’educació ambiental aconsegueix un impacte més perceptible. Les crisis successives, i en particular la sanitària, ens han facilitat el redescobriment de l’escala local com un espai on és possible i necessari actuar per poder incidir i transformar en l’escala global. El paper de les ciutats es revela clau per poder impulsar canvis a escales més grans, que inevitablement han d’acabar amb un canvi profund en el sistema econòmic.
Per posar la vida en el centre, calen dinàmiques ciutadanes locals fortes, amb suport de les administracions locals, que inaugurin espais nous que segueixin la lògica de cobrir solidàriament les necessitats bàsiques de tothom sense depredar el territori o territoris llunyans.
Generar experiències transformadores és l’objectiu pedagògic
Un dels reptes pedagògics que s’ha de marcar l’educació ambiental és el de generar processos d’ensenyament i aprenentatge que portin cap a experiències autènticament transformadores, les quals s’han de concretar en iniciatives locals, a l’abast de la comunitat i en metodologies que promoguin l’acció individual i col·lectiva.
Els centres escolars han d’estar en contacte fecund amb els agents del territori per generar canvis, no com a una nova tasca a assumir, sinó com a estratègia principal per l’aprenentatge.
Transformar des de la participació és necessari
Els col·lectius conscienciats, les comunitats educatives i altres contextos participatius s’han manifestat sempre com a àmbits òptims de generació d’acció ciutadana transformadora. Cal reconèixer-los i impulsar-los des de les administracions locals, i incorporar-hi les veus de tots els agents implicats per tal de generar experiències socioambientals transformadores en comunitat. Els col·lectius han de disposar d’estructures de participació ben definides i, a més a més, cal també millorar la comunicació entre els agents de la comunitat entre si amb la societat.
L’educació ambiental, apart de poder-se desenvolupar des d’aquest diàleg transformador local, és un medi que permet com pocs altres aquesta trobada participativa.
Ciència i educació, una simbiosi fèrtil que cal aprofitar
El canvi climàtic, tot i ser un tema significatiu perquè ens afecta cada vegada més a tothom, és sens dubte complex, es tracta d’un efecte del sistema econòmic però amb moltes causes directes, interaccions sovint contradictòries entre clima, gasos, éssers vius, ciutats, alimentació, i no és fàcil saber què fer amb un monstre com aquest. Per això, la ciència continua sent imprescindible, la comprensió dels fenòmens i la mirada crítica davant els diversos coneixements que hi ha en la societat.
"La ciència continua sent imprescindible, la comprensió dels fenòmens i la mirada crítica davant els diversos coneixements que hi ha en la societat."
Cal incloure la reflexió conjunta de tots els actors en els processos de coneixement, de recerca i d’avaluació per tal d’estimular el seu potencial de transformació. Un exemple en són les iniciatives de ciència ciutadana, tant pel seu component participatiu com per la seva capacitat de contribuir a fer front a les crisis ambientals, com ara la de la biodiversitat o la climàtica, entre altres.
Tocar la fibra evitant l’ansietat
L’educació ambiental ha de cercar pràctiques més connectades amb les emocions i les vivències en primera persona. Està demostrada la vinculació entre les emocions i la millora d’aprenentatge, i l’educació ambiental és un àmbit especialment adequat per fer aquest vincle i contribuir així a l’apoderament per a l’acció tot evitant generar ecoansietat i una percepció d’impotència per generar canvis.
Nous llenguatges per a l’educació ambiental
En paral·lel a les noves situacions de crisi, el món actual ens brinda també, de manera contínua, formats innovadors d’expressió i de comunicació que cal aprofitar i incorporar a les metodologies de l’educació ambiental. La creativitat ha de combinar elements del món de l’art, de la cultura i de la tecnologia, que poden esdevenir eines molt potents a l’hora de generar transformació.
L’educació ambiental és una resposta irrenunciable i una aposta imprescindible
Així, actualment l’educació ambiental s’ha revelat com un instrument del qual seria irresponsable prescindir per implicar la ciutadania en la construcció d’una nova cultura de la sostenibilitat i per generar una transformació social col·lectiva. En la mateixa mesura que altres instruments d’actuació social, l’educació ambiental necessita recursos i reclama una concreció d’objectius i una planificació estratègica. Tot i un canvi considerable en l’actual currículum oficial, encara l’educació ambiental és germana petita d’una sèrie de camps consagrats i millor considerats des dels governs que gestionen les polítiques educatives.
Atès que la transformació col·lectiva transita des de l’apoderament individual fins al comunitari, i tot reconeixent que l’educació ambiental és clau de volta per a aquesta transformació, cal assumir que requereix de recursos econòmics, tècnics i humans.
"L’educació ambiental s’ha revelat com un instrument del qual seria irresponsable prescindir per implicar la ciutadania en la construcció d’una nova cultura de la sostenibilitat."
En conseqüència, cal demanar a les organitzacions públiques i privades un exercici de corresponsabilitat i coherència que les condueixi a una aposta decidida per mobilitzar recursos. Aquesta aportació ha de mantenir un criteri de proporcionalitat a la seva responsabilitat i en la mateixa mesura ha de garantir els marcs compartits i coherents d’actuació que han de fer possible la transformació col·lectiva.
Transformació col·lectiva des de les aliances
Una conclusió general del Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2020/2021, compartida i consensuada per la diversitat de persones i d’organitzacions que van participar en el conjunt de sessions, és reforçar el convenciment que cal teixir aliances i cultivar la col·laboració a tots els nivells, entre tots els actors involucrats.
Els ODS i les Agendes Urbanes
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible ja són ben presents a les agendes municipals i als centres educatius. Tot i així, els ODS són controvertits. Si bé tothom coincideix en què la seva mirada transversal és encertada, encara viuen immersos en el concepte de “creixement econòmic” com a panacea, mentre que la mirada actual més ecosocial contempla el creixement econòmic il·limitat en un planeta finit precisament com el problema de fons que genera la situació d’emergència actual. No només existeix un ODS, el 8, dedicat a “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom”, sinó que a més el creixement econòmic es llegeix en multitud d’altres ODS com a solució als problemes plantejats o com a víctima dels mateixos. Per això mateix, a Sant Cugat del Vallès per exemple, està funcionant un grup de treball docent que promou els OdS (amb la “d” minúscula) referint-se a uns “Objectius de decreixement Sostenible”, fent-se ressò de les idees actuals de l’ecologia política (veure per exemple https://www.ecologiapolitica.info/producte/35-decrecimiento-sostenible/).
De totes maneres, les Agendes 21 Escolar, 2030 Escolar, Urbana… són diferents propostes que prenen el paper de la ciutat com a central per a l’educació ambiental. En aquestes propostes, es promou la participació de l’alumnat en els assumptes públics: urbanisme, parcs i jardins, protecció de la biodiversitat, etc. El paper dels ajuntaments aquí és clau, sigui des de les regidories de Medi Ambient, Educació o Participació, fins i tot Urbanisme.
XESC (Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya)
Des de fa més de 25 anys els municipis catalans oferien recursos i activitats puntuals als centres educatius per treballar el medi ambient. Per tal de fer un pas més i crear espais de col·laboració, intercanvi, formació, aprenentatge i provocar la transformació dels centres educatius, a partir del 2010, des d’un diàleg entre Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya i l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, s’impulsa la creació de xarxes locals d’escoles per la sostenibilitat. Actualment a Catalunya hi ha 16 xarxes municipals, que amb dues de supramunicipals configuren la XESC com una xarxa de xarxes de centres educatius que desenvolupen programes d’educació per a la sostenibilitat. Els representants de XESC som personal tècnic que ens reunim en plenari dos cops l’any per construir conjuntament el nostre Pla de treball, ens estructurem amb comissions per poder tirar endavant aquelles necessitats i temàtiques compartides, intercanviem experiències, recursos educatius, impulsem espais de formatius propis, recollim i divulguem bones pràctiques educatives, formem part de l’organització d’espais com el Simposi d’ApS, Congrés Nacional d’Educació Ambiental o la CONFINT.
Aquest context de treball en xarxa ens ofereix un munt d’oportunitats que individualment no seria possible trobar-les. L’any passat vam formar part de l’organització del Congrés Nacional d’Educació Ambiental amb el lema De l’acció individual a la transformació col·lectiva. Aquest 2022 vam formar part de l’organització del II Simposi d’ApS on hi van participar més de 150 persones entre entitats, centres educatius i ens locals i on vam compartir espais de reflexió, d’intercanvi, de coneixença i de diàleg a partir de 4 espais diferenciats. Així mateix som part activa dels Simposis i Seminaris anuals d’EsenRed. La XESC participa a EsenRed, xarxa de xarxes en l’àmbit estatal.
XESVIC (Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Vic)
Les xarxes municipals tenen per objectiu incorporar la sostenibilitat en la gestió dels centres educatius, en els currículum i en els aprenentatges de l’alumnat. Alhora, promouen la participació activa dels infants i joves i de la comunitat educativa en l’ambientalització del centre educatiu i prenen responsabilitats per la millora socioambiental del seu entorn, per esdevenir centres educatius transformadors i oberts a la comunitat.
La xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Vic (XESVIC) és una d’aquestes xarxes locals que, des de l’inici, va aglutinar la majoria de centres de la ciutat. Per formar part de la xarxa local cal que els centres es comprometin a fer el seu Pla d’acció ambiental de centre, que l’aprovin i el comparteixin al Claustre, que creïn un Comitè Ambiental i que participin en el Seminari de formació que es planifica cada curs. Per la seva banda, l’Ajuntament ofereix als centres: assessorament en projectes que vulguin impulsar individualment o conjuntament, recursos educatius vinculats a la sostenibilitat, espais de trobada per l’alumnat i professorat i formació dels mestres i professors.
La XESVIC està formada per tots els centres de primària, secundària, una escola d’educació especial i els instituts de la ciutat. La UVic-UCC, des de la Facultat d’Educació i didàctica de les ciències, conjuntament amb l’Ajuntament som els impulsors, dinamitzadors i responsables tècnics de la XESVIC. En aquests 13 anys de camí conjunt amb els centres educatius hem incorporat noves formes de treball conjunt i de compartir necessitats, inquietuds i coneixements. La coordinació municipal de la xarxa la portem conjuntament entre les regidories de Medi Ambient, Participació i d’Educació. Tot i així, la incorporació de la UVic-UCC i sobretot de l’Arnau Amat, professor de la Facultat d’Educació i especialista en la didàctica de les ciències, ens ha ajudat a afinar encara més, sobretot en la formació del professorat i la implicació dels nens i les nenes a través dels aprenentatges autèntics i significatius que provoquin una transformació de la realitat propera i una millora de la relació de les persones amb el medi. De fet la transformació i millora de l’entorn és la finalitat primera de l’educació ambiental.
En els seminaris de formació, cada curs treballem en temàtiques concretes, segons les necessitats del professorat. Els darrers tres anys vam treballar entorn la biodiversitat, aquest curs treballem entorn els recursos educatius i la creació d’itineraris ambientals a l’entorn dels centres educatius. En les sessions de seminari treballem continguts però ens centrem més en metodologies i dinàmiques que el professorat pot aplicar en diferents contextos.ç
El paper dels centres educatius
La frase típica de l’educació ambiental i aplicada des de fa dècades a diferents contextos és PENSA GLOBALMENT I ACTUA LOCALMENT. Per treballar el canvi climàtic als centres educatius, aquesta frase pren més sentit que mai. Treballar temes massa grans genera frustració a professorat i alumnat perquè, tal com hem anat dient, hem de poder fer investigació autèntica per poder provocar canvis en el centre i en el context de la ciutat. No podem fer front a un problema tant gran com és el canvi climàtic sols, però si que podem fer accions contextualitzades i contretes, que impliquen participació de l’alumnat i la comunitat educativa i que acaben amb uns resultats palpables i avaluables que generin impacte en l’entorn.
Moltes vegades, els centres educatius planifiquen un munt d’accions ambientals generant un activisme desenfrenat. Considerem que cal planificar projectes i activitats que tinguin impacte, que generin motivació als nens i nenes, que puguin aprendre a participar, que estiguin contextualitzades i que ajudin a crear consciencia i opinió, per aprendre a ser crítics i destriar la informació.
Els centres escolars parlen el llenguatge de les experiències i l’acció educativa. Anem a conèixer alguns exemples.
El projecte Patis biodivers
Aquest projecte va ser el marc temàtic del seminari de formació de la XESVIC del curs 21-22. Al llarg de 5 sessions de treball vam anar experimentant, configurant, provant i validant diferents materials que van acabar formant part de les propostes didàctiques del projecte de PATIS BIODIVERS, coordinat pel Grup de Recerca en Construcció del Coneixement de la UVic-UCC i més concretament per l’Arnau Amat, la Laura Martín i la Chadia Rammou. La proposta té un doble objectiu: per una banda, promoure la investigació científica autèntica entre els i les estudiants de l’etapa de primària i secundària i que puguin fer accions per millorar el pati de l’escola.
"No podem fer front a un problema tant gran com és el canvi climàtic sols, però si que podem fer accions contextualitzades i contretes."
Coincidint amb la setmana de la Natura els centres educatius de Vic van fer el Biobliz, inventari de la biodiversitat dels patis de les escoles. Cada centre, conjuntament amb els seu alumnat, identificava els diferents ambients del pati segons el tipus d’espais (vegetació baixa o alta, pistes pavimentades, orientació…), triava un ambient concret i començava a inventariar els éssers vius que es trobaven en un lloc determinat en un moment determinat. Aquest primer Biobliz es va obrir a tots els nivells educatius, des d’educació infantil fins a secundària. Cada centre va escollir amb quin o quins nivells volia fer aquest inventari, la data i les hores en que ho portaria a terme i l’àmbit del pati on ho volia fer. A partir de fitxes d’animals i plantes, de claus dicotòmiques, de fitxes de recull de dades i altres materials que es van utilitzar en aquest prova pilot es van identificar ocells com el tudó, el verdum, la tórtora, la merla i el pardal, però també alguns grups d’invertebrats com cargolins, formigues, escarabats, saltamartins, papallones…
En aquesta primera edició hi van participar més de 800 nens i nenes de la ciutat que van recollir dades de valor científics que són la base de la investigació de la biodiversitat dels patis de les escoles de Vic. Està previst que aquest curs es repeteixi aquest inventari i es puguin comparar les dades per tal de treure’n conclusions i fer propostes de millora de la biodiversitat dels nostres patis.
El projecte també té a disposició 90 fitxes d’animals i plantes per ajudar a professorat i alumnat a identificar la fauna i la flora més representativa del pati. Aquestes fitxes es poden imprimir i plastificar de manera independent, perquè cada centre pugui personalitzar-se les guies del seu pati.
El curs que ve, el projecte s’amplia cap a la XESC implicant a xarxes i centres de tot Catalunya.
En aquesta experiència hi conflueixen tots aquells àmbits que treballem en els últims anys en l’educació ambiental. Per una banda hi ha ensenyament aprenentatge de l’alumnat, alhora que els infants i joves investiguen, analitzen i prenen decisions sobre problemàtiques reals, que provocaran una transformació del centre educatiu i l’entorn.
Bicibús. Canvis en cadena.
El Bicibús forma part del projecte Canvis en Cadena impulsat inicialment per Marga Pou i Helena Vilardell, dues mestres de Vic, usuàries de la bicicleta i preocupades per la mobilitat sostenible i l’emergència climàtica. A partir del 2018, aquestes dues persones van implicar en la iniciativa a pares, mares, professorat de Vic, col·lectius i persones que es mouen amb bicicleta per la ciutat i l’entitat Osona en Bici, per impulsar, conjuntament amb l’Ajuntament de Vic, el Grup promotor de la bici. Aquesta taula de treball participativa va organitzar conjuntament la campanya de promoció de la bici, centrada en quatre Es: estalvi Econòmic, Ecologia, Esport i Eficiència. Aquesta taula de treball es continua reunint per promocionar i contribuir a la millora la xarxa ciclable i la seguretat dels usuaris de la bicicleta, així com a sensibilitzar entorn la mobilitat en bicicleta i la contaminació atmosfèrica i disminuir la mobilitat amb vehicle privat.
El projecte va anar creixent, amb la implicació de les AMPA i AFA dels centres educatius i l’organització de diferents accions en el marc de la Setmana de Mobilitat Sostenible. En aquest context es crea una aplicació per poder comptabilitzar com arriben els alumnes als centres educatius al llarg d’una setmana. Aquesta aplicació online s’ha compartir amb tots els centres de la ciutat i genera una base de dades que serveix com a base per a poder investigar i proposar millores.
Un bicibús és un grup d’infants que es mouen amb bicicleta cap a l’escola acompanyats de persones adultes. De la mateixa manera que un autobús, disposa d’un recorregut definit i uns horaris de pas.
Els objectius del bicibús són:
- Promoure el canvi cap a una mobilitat sostenible davant l’emergència climàtica.
- Adquirir noves habilitats i més autonomia personal.
- Millorar la salut i rendiment escolar dels infants.
El projecte ha anat creixent i actualment hi participen 30 centres de 9 municipis diferents, amb 40 línies de busbici.
Disposa d’una aplicació APP que permet gestionar les rutes, veure parades, horaris… i visualitzar estadístiques
Agroecologia escolar
L’agroecologia escolar és un camp d’acció i recerca escolars que té tradició a municipis com per exemple Sant Cugat del Vallès, on es va començar el curs 2006-07 amb un grup docent que representava tota l’escolaritat pública de 0 a 18 anys i altres centres: el grup ESLV (educació per la sostenibilitat al llarg de la vida), impulsat per la UAB i l’Ajuntament. L’agroecologia és una de les respostes més necessàries, complexes, completes i radicals davant el canvi climàtic. No parlem de l’agricultura ecològica, que és només una de les potes de l’agroecologia, sinó també és una ciència i un moviment social que van sorgir en resposta a la mecanització, capitalització i quimicació del camp, la Revolució Verda, que va generar des dels anys 1940-50 uns nivells d’impacte social i ambiental sense precedents.
L’agroecologia rescata tècniques de diverses cultures, promou la participació de les persones en tot el sistema alimentari per davant dels governs i les multinacionals de l’agrobusiness, promou la sobirania alimentària, econòmica i energètica. Però l’agroecologia ha de fer-se escolar per tenir sentit en el món educatiu. Per això, els horts escolars es van començar a entendre com espais en els que s’inicia el cicle de l’aliment, en l’àmbit alimentari. Però després l’aliment fa de fil conductor de projectes educatius de tot tipus al llarg de tot el sistema alimentari: l’elaboració d’aliments, l’intercanvi, el consum. Hi participen docents i alumnat i la nova figura emergent de l’educador/a agroambiental, però també equips de cuina, famílies, monitoratge del temps de lleure, etc.
Així, l’agroecologia escolar és un macro-projecte en el que hi caben multitud d’iniciatives educatives. Els grups d’alumnes poden per exemple posar en marxa una cooperativa de consum a l’escola, com està fent l’institut Emperador Carles de Sants. La seva gestió obre moltes oportunitats educatives, de diferents camps del saber.
A Sant Cugat trobem diverses experiències: les famílies, en diversos centres, s’organitzen en torns a l’estiu per cobrir les setmanes d’unes vacances diferents a l’hort, en el moment més productiu de l’any i sense activitat lectiva. Alguns centres promouen molts projectes d’aprenentatge a partir de qüestions que sorgeixen als horts, com fa l’escola Turó can Mates que van engegar un treball sobre el compostatge a partir de veure que un arbre s’havia fet més gran que els altres: era el que quedava al costat del compostador. Escoles com el Pins del Vallès, al costat del bosc, organitzen el seu hort al voltant de l’observació naturalística, amb aguaits, refugis de biodiversitat o vivers d’espècies autòctones, amb l’ajuda d’avis i àvies amb oficis i una mica de temps.
Escoles com l’Olivera, en col·laboració amb estudiants d’Educació Infantil, realitzen experiències per elevar el grau de complexitat ecològica en el pensament de l’alumnat infantil, a partir del treball amb la interacció entre elements de l’hort. Alumnes de quart d’ESO del PFI han fet d’acompanyants d’infants de 4 anys de l’escola propera Catalunya de manera que els seus estudis d’horticultura es convertien en una experiència útil i tendre de cobrir les necessitats reals infantils amb el seu hort escolar. Menjadors com el de l’escola Pi d’en Xandri compten amb comissions participatives d’alumnes que avaluen el menú i el que passa en el temps de migdia per promoure canvis i col·laborar en la tasca de que l’alumnat més petit sigui més autònom menjant. Instituts com l’Arnau Cadell o el Thau han promogut l’elaboració de menús justos, saborosos, ecològics i de proximitat per part d’un alumnat que mai s’havia pres seriosament la cuina. Més de tres mil alumnes de diversos centres de Sant Cugat mengen productes als menjadors escolars cultivats al parc natural de Collserola.
La llista d’exemples a Sant Cugat és ben llarga, i més encara si ampliem a tot Catalunya, com recullen anualment els premis Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica durant la Setmana Bio per l’Alimentació Ecològica. Diferents institucions i entitats estan promovent un banc de recursos de materials educatius al voltant de l’agroecologia que podreu conèixer a https://projectes.xtec.cat/agroecologia/ Cal recordar també la llarga lluita per uns menjadors gestionats de manera participativa i no mercantilitzats en la que les famílies i associacions han anat aconseguint que no es considerin els menjadors escolars com un gran negoci al servei del capital alimentari.
Com afrontem el futur
En el marc de les aliances locals, cal renovar les energies i algunes estratègies per avançar. Una d’aquestes és l’impuls d’una mirada més ecosocial, que aposti per les accions més col·lectives i transformadores. Per això, primer cal renovar la mirada docent, que ha d’actualitzar-se amb les propostes de l’ecofeminisme o de l’ecologia política.
Cal superar una mirada de l’educació ambiental que promogui accions sense poder veure la font dels problemes. L’escola ha fugit sovint de treballar els àmbits polítics i econòmics, com és fàcil d’entendre en un context de guerra freda i de transició des d’una dictadura.
Però des de la crisi econòmica i el procés independentista l’escola ha començat a despertar. Pensem que ara cal començar a imaginar com treballar educativament per un canvi de sistema socioeconòmic.
