Article originalment publicat per Fundació CONAMA en castellà i traduït al català per part de Sostenible.cat amb el seu permís i dels autors. Aquest article ha estat publicat a Euractiv .
Foto: Angela Morant / European Central Bank
Així com va escriure Ciceró, els diners és el nervi de la guerra, assegurem-nos que aquest es faci servir per barallar les batalles correctes.
"Els diners és el nervi de la guerra". Aquesta suggerent frase de 2.000 anys d'antiguitat de Cirerón encaixa perfectament amb el Banc Central Europeu, que a finals de març de 2020 va anunciar un gegantí " Programa de Compres d'Emergència Pandèmica " [Pandemic Emergency Purchase Programme] valoritzat en 750.000 milions d'euros.
En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?
Abans de res, si anem a buscar "reverdir" el sistema financer, hi ha d'haver un sistema sobre el qual puguem actuar. La prioritat a curt termini de BCE, dels bancs centrals i dels ministeris del Tresor és mantenir la liquiditat i evitar un crac financer. Els governs necessiten amb urgència aconseguir fons per afrontar la crisi provocada per la COVID-19, però els inversors estan nerviosos. Per això, el BCE està orientant les seves compres d'actius cap al deute sobirà, per assegurar liquiditat en el mercat i fer de la UE una destinació segura per al capital a llarg termini.
Christine Lagarde i els seus col·legues tenen el poder de veritablement convèncer els emissors de bons de fer-los més verds i sostenibles.
És probable que aquesta sigui la raó per la qual actualment el BCE és reticent a establir condicions 'verdes' dins del seu programa de 750.000 milions d'euros ( segons les seves pròpies explicacions ). Des del punt de vista del banc, es troba en una lluita global per l'estabilitat financera, i no es vol lligar les seves pròpies mans.
El BCE pot afavorir el deute verd
Dit això, el BCE sí que pot afavorir el deut verda. Com? Els ministeris de Finances es capitalitzen adjudicant préstecs sindicats, pagant als bancs per subscriure i distribuir bons -per emetre deute- per compte de l'Estat. Hi ha un diàleg constant entre els funcionaris del Tresor, els equips de deute dels bancs i els que compren els bons -inversors institucionals com fons de pensions i companyies asseguradores-, i per sobre de tots ells el BCE, amb la seva capacitat de comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes. Si el BCE envia un senyal al mercat que afavorirà els bons verds, això al seu torn influirà en el tipus de deute que s'està generant. Sí, Christine Lagarde i els seus col·legues tenen el poder de veritablement convèncer els emissors de bons de reverdir-se.
Mentrestant, en aquesta complexa i desconcertant jungla financera: Com poden ajudar els defensors de el clima? Heus aquí tres suggeriments:
En primer lloc, fer èmfasi que les inversions verdes són sostenibles des d'un punt de vista financer i ambiental. De fet, les compres d'actius van començar molt abans de la crisi de la COVID-19. En els últims cinc anys, el BCE ha comprat més de 2,6 bilions de deute, els quals s'han de reemborsar. Préstecs per a la renovació d'edificis, energies i transport verd són inversions més segures que contribueixen al futur que els europeus anhelen. Si es dona prioritat als actius verds en els sectors on sigui possible, la UE pot arribar a la neutralitat en carboni més ràpid i alhora enfortir el seu sistema financer.
D'altra banda, donar suport a un paper més fort del Banc Europeu d'Inversions (BEI). La UE acaba d'adoptar les regles per determinar què és i què no és una inversió sostenible. Malauradament, aquestes regles són tan noves que no és molt realista esperar que el BCE les s'apliqui de forma immediata i enmig de l'actual crisi. Però el Banc Europeu d'Inversions ha aprovat criteris de préstecs nous i estrictes i el BCE ja està comprant deute del BEI. En adquirir més i més ràpid s'estaria ajudant a reverdir el Programa de Compra d'Emergència de 750.000 milions d'euros.
En tercer lloc, és comprensible que els governs vulguin invertir tot el possible perquè l'economia torni a funcionar el més aviat possible. En aquesta carrera per gastar centenars de milers de milions d'euros, el nombre de projectes verds viables ha d'augmentar de forma exponencial. Val a dir que amb o sense COVID 19, cal avançar cap a la neutralitat climàtica.
La bona notícia és que la Comissió Europea ja està treballant per alinear els seus objectius climàtics i energètics per 2030 amb els últims avenços científics. Això és indispensable, ja que confirma el camí que ha pres Europa i tranquil·litza aquells que ja estan invertint en aquesta direcció. Tots els actors tenen un paper en aquesta tasca: la Comissió, les autoritats locals, la societat civil, el BEI i les empreses. Tots junts hem d'unir esforços per identificar i posar en marxa projectes d'alta qualitat i, amb igual nivell d'importància, augmentar el nombre d'experts que aportin ajuda tècnica als promotors de projectes.
Aquestes mesures, si es prenen de forma conjunta, poden tenir com a resultat un cercle virtuós: finançament de més projectes, una major emissió de bons verds, compra de més actius per part del BCE ... en tot sentit una resposta financera més sostenible a la crisi de la COVID-19.
Pensem en això de la següent manera: si els diners és el nervi de la guerra, assegurem-nos que aquest es faci servir per barallar les batalles correctes.
Font: Fundació CONAMA
