Barcelona obrirà dos ateneus de fabricació per reactivar la producció local. Però, què vol dir "ateneus de fabricació"? Darrerament, el rapid manufacturing, autofabricació o impressió 3D ha passat de ser un concepte proper a la ciència ficció a una realitat cada cop més aplicada en productes concrets. Però, què és la impressió 3D? I per què pot suposar una nova revolució industrial, tal com explica en Chris Anderson al seu llibre Makers. The new industrial revolution?
La fabricació directa consisteix en un conjunt de tècniques, tecnologies i mètodes que permeten la manufactura ràpida, flexible i competitiva de peces i prototips, motlles, matrius, productes finals, etc; directament a partir d'informació electrònica. Es tracta, en definitiva, de la impressió directa de sòlids. Fabricar allò que vols i necessites, quan vols i com vols. Els colors, les mides (encara no massa voluminoses, per peces), el material ... el tries tu. La primera reacció quan escoltes o llegeixes aquesta definició és: "guau, jo vull una impressora d'aquestes i poder fabricar aquell vestit que no existeix, aquella cadira amb la base més àmplia, aquell llit de mesures inexistents, aquella cullera més llarga, o aquella sabata més ampla i amb forats ". En realitat, tots som dissenyadors en potència. Ens adaptem als productes que ens ofereix el mercat. Som poc o gens proactius, però és que no podem! Escollim aquells productes que més s'assemblen al que tenim en ment, però poques vegades, per no dir mai, trobem aquell "render" mental ... ens conformem amb els dissenys que existeixen ... perquè no tenim alternativa. Però, i si aquesta alternativa existís?.
Per altra banda, la impressió 3D també pot suposar una revolució en quant a la reutilització de materials ja existents, els quals han tingut la mala sort de formar part de productes mal dissenyats, que no han pensat en què passarà amb ells quan finalitzin el seu cicle de vida. Resulta que aquests materials (de moment, el coure, el plàstic i la fusta), poden ser reutilitzats i reciclats en la fabricació directa de nous productes. De fet, un dels primers ecodissenys que vaig escriure per a Sostenible.cat va ser la RD4, la cadira fabricada 100% amb plàstic reciclat. Tot i que no es tractava d'impressió 3D, sí que recorda a la reutilització de materials en desús per a la creació de nous productes. Un procés cíclic i tancat. Naturalment, caldrà avaluar a nivell ambiental els processos necessaris per reutilitzar els materials ja existents (el seu transport, la seva transformació, etc.). Resultarà molt car? Ambientalment el balanç serà positiu finalment? Es podran generar llocs de treball dedicats a aquest nou sector industrial?
En definitiva, si unim fabricació local, amb materials locals i reciclats, amb l'opció de crear objectes propis ... sorgeix una nova revolució industrial i una nova generació de "makers". De moment, però, aquesta tecnologia encara resulta massa cara, tot i que el seu preu està baixant de manera accelerada. Segons l'article de Technology Review "Es busca: Un botó d'imprimir per als objectes en 3D" : "A la tecnologia encara li queda un llarg camí per recórrer, ja que fabricar objectes en impressores domèstiques és lent i car. Per imprimir una poma de plàstic sòlid a la impressora domèstica de MakerBot que costa 2.000 dòlars (uns 1.500 euros), es triguen set hores i els materials costen 50 dòlars (uns 38 euros), així que encara no suposa una competència viable per als articles de pl&agave;stic barats que es fabriquen a la Xina ".
A més, no tots som capaços de dissenyar un model 3D. De moment, podem imprimir models ja fets, però no és el mateix. En l'anterior article de Technology Review destaquen que "el major obstacle per a una revolució de la impressió 3D és que pocs consumidors o dissenyadors són capaços de manejar el programari utilitzat per a renderitzar objectes i convertir-los en arxius imprimibles" i que, per tant, "el gran canvi es donarà en com aprèn la gent a utilitzar la tecnologia per desenvolupar tot el seu potencial ".
En Tomás Díez, director del Fab Lab Barcelona (Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya), proposa la reutilització dels residus perquè tornin a formar part de la cadena productiva. El plàstic, el metall i molts altres materials ja usats són, també, potencial matèria primera. En aquest sentit, el potencial reciclador de la impressió 3D està per descobrir, i per fer-ho s'obriran els dos primers ateneus de fabricació, situats als barris barcelonins de Les Corts i Ciutat Meridiana. Aquests formaran part de la xarxa mundial de Fablabs que l'Massachusetts Institute of Technology (MIT) va crear l'any 2000 i que avui es compon de més de 130 laboratoris a tot el món. L'objectiu és que "en el futur hi hagi, almenys, un FabLab per districte, és a dir, uns 10 per a tota la ciutat". Centres de fabricació local que aprofitin els recursos i "residus" locals per crear productes específics autodissenyats. Això sí que sona a revolució industrial, però aquest cop, a escala local. De manera distribuïda. Implicant a tots els agents socials. Aprofitant tots els recursos existents. Els propers mesos (maig i juny), el Fab Lab Barcelona organitza diversos workshops relacionats amb aquesta tecnologia: construir un skate des del principi fins al final, dissenyar tèxtils a través de la tecnologia digital, i apropar l'autofabricació als més petits, són alguns dels tallers que aproparan la impressió 3D a professionals del disseny i a la ciutadania en general (i a les futures generacions).
* Adaptació de l'article "La impressió 3D, una manera de reciclar més productiva" de la web de disseny sostenible i social Quincalla.org.
