El litoral català gaudeix d’un clima mediterrani, netament diferent del clima atlàntic del litoral escocès; això és una certesa. No coneixem amb perfecte detall el microclima concret d’una determinada vall que mai ningú no ha estudiat a fons, però que, sens dubte, podríem arribar a conèixer; això és una ombra. Ningú pot predir amb exactitud quin temps exacte farà d’aquí dos mesos a dos quarts de tres de la tarda en un punt precís d’una zona coneguda; això és una incertesa.
La gestió de la quotidianitat obliga a prendre decisions en un context de certituds, ombres i incerteses. Qualsevol pot actuar amb reconfortant tranquil·litat d’esperit si disposa de moltes certeses i pateix molt poques ombres. Sovint, però, cal prendre decisions enmig de moltes ombres i, sobretot, sota el pes de les inevitables incerteses. Això costa de fer, té mèrit veure-s’hi amb cor.
Resulta molt més còmode, naturalment, refugiar-se en la coartada: com que encara hi ha ombres i, a més, no tinc la certesa total, m’abstinc d’actuar. Més encara: acuso de temeraris, fins i tot de manipuladors, els que gosen fer-ho. No m’equivoco perquè no faig, i des de l’autoritat que em confereix no haver-me equivocat, acuso els que actuen de cometre més d’un error. Sóc un ròssec, però em proclamo exemplar.
Hem d’esforçar-nos per incrementar les certituds i minimitzar les ombres, però sempre ens quedaran les incerteses. La seguretat total no existeix sobre res, per això cal córrer alguns riscos. La màxima destresa és actuar, amb honradesa, malgrat les incerteses insalvables i les ombres que no hàgim pogut il·luminar. En el fons, tots ho fem cada dia en la nostra vida personal, des d’escollir parella fins a triar un restaurant. Ens costa, en canvi, contribuir a la superació de les ombres col·lectives i assumir la decisió calculadament arriscada. Els humans som així. M’interessen, sobretot, els que no es resignen i se la juguen. Tirem endavant gràcies a ells. Els ho hauríem d’agrair, fins i tot si s’equivoquen.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
