La nostra societat ha esdevingut rica, molt rica; en canvi, crec que vivim d'esquena a una de les necessitats més bàsiques de l'actualitat: la nostra societat no podria existir sense electricitat. Ja sé que és una obvietat, però el meu plantejament és que no ho tenim present, ningú en parla, no hi ha articles als diaris. Dit d'una altra manera, que ens puguem quedar sense electricitat no existeix en el nostre imaginari. Sense anar més lluny, l'estiu passat la ciutat de Barcelona va quedar, en part, sense electricitat i aquesta situació es va viure d'una manera desesperada ("com pot ser que no tinguem llum! Això és tercermundista!"), però va ser una realitat i no respon a una casualitat. Altres països rics han patit apagades pitjors que aquesta de Barcelona i han estat espectaculars algunes apagades dels Estats Units. Més enllà, hi ha països sense sistema de distribució elèctrica. Fa poc vaig tenir ocasió de ser a Àfrica i l'electricitat es subministrava als hotels amb generadors que hi havia a la porta i els talls elèctrics eren constants. La manca d'electricitat és una realitat al món.
Avui, l'electricitat és bàsica per al funcionament de les nostres societats. Pràcticament res funciona sense electricitat perquè, fins i tot, aquells aparells que poden funcionar amb altres fonts energètiques estan comandats per aparells electrònics que necessiten electricitat (podem pensar en calderes de gas o de gas-oil, cotxes, entre molts d'altres, ...). Dit amb altres paraules: hem esdevingut electricodepenents.
La base del desenvolupament
L'electricitat ha revolucionat el món i és imprescindible per al desenvolupament. És més, és un indicador del nivell de vida d'un país, perquè l'electricitat representa un salt qualitatiu molt important que permet disposar d'uns mínims com ara tenir una petita llum que permet estudiar a la nit o estar informat amb una ràdio o tenir una nevera, és a dir, la base del desenvolupament.
(F)
I nosaltres entenem que l'electricitat hi és i ja està. Però, i si ens quedem sense electricitat? I si no tornés? Fem, per un moment, aquest exercici: i si ens quedéssim sense electricitat i no tornés? A casa no funcionaria cap electrodomèstic: el primer problema serien la nevera i el congelador, al vespre necessitaríem veure'ns, rentar la roba seria gairebé una quimera inassolible, i hauríem de tenir en compte que, segons l'època de l'any, tenir el pis o la casa més calent o més fred seria impossible.A les oficines no funcionaria pràcticament res, a les indústries tampoc, ni llums, ni màquines, ni ordinadors, .... No hi hauria transport (potser durant alguns dies funcionaria el transport que funcionés amb derivats del petroli), ni il·luminació als carrers, ni serveis hospitalaris, ni escoles, ni....En molts pocs dies el caos seria monumental.
Vivim suposant que l'electricitat no ens fallarà mai i, de fet, molta gent treballa perquè sigui així, però això no és una garantia per si mateixa, perquè pot haver-hi fallades tècniques i, senzillament, perquè vivim en un món on no para de créixer el consum i els recursos minven i, per tant, pot fallar el subministrament.
Opulència energètica
En aquest context, les nostres societats opulents no només ignoren aquesta realitat, sinó que, dia a dia i any a any, ho fem pitjor. Les societats més riques gastem més en energia i, a més, com més rics, més augmenta el consum, fins la punt que, any rere any, el creixement del consum d'energia supera el creixement econòmic (el PIB), és a dir, com més rics som, encara més augmenta l'increment de consum energètic. En poques paraules, com més rics, més rucs.
Per posar algun exemples, entre els anys 1990 i 2005, Austràlia va tenir un creixement del PIB del 33% i el consum d'electricitat per càpita va ser del 66 %. La Xina, un país amb un gran creixement econòmic, també va pels mateixos camins, en els mateixos anys, va tenir un creixement del PIB del 132% i el consum d'energia va augmentar del 212 %. Sortosament hi ha exemples que ens permeten veure que no ha de ser així per força, per exemple, el PIB de Suècia va créixer un 31 %, en canvi, el consum d'electricitat per càpita va baixar un 2%.
Però ho podem fer millor, molt millor! En una societat que és més rica, té més recursos per ser més eficient, aquesta és la primera revolució.
Ens hem de creure aquestes petites accions que semblen nímies. Un exemple concret: les bombetes eficients semblen una tonteria o un gest de poc valor, però gastem una quarta part (o menys) i duren 10 vegades més que les bombetes incandescents; per tant, no només eviten consums innecessaris, sinó que representen un estalvi econòmic! No és banal: hauríem de prohibir les bombetes incandescents! De fet, alguns països ja han fet el pas: Austràlia ha prohibit la venda de bombetes incandescents per a l'any 2010 i Canadà per al 2012.
També hi ha la responsabilitat de dur arreu del món aquestes solucions. Hi ha moltes persones, països sencers, que no tenen accés a la tecnologia per fer aquest canvi i difícilment hi tindran accés; per això, és responsabilitat dels rics fer arribar aquestes millores a tots els racons del planeta.
Finalment, seguim necessitant polítics (homes i dones) valents que facin polítiques (prenguin decisions) agosarades i puguin canviar les tendències d'aquest món; i creïn un marc regulatori internacional que ens impliqui a totes i a tots els que vivim en aquest planeta.
