Article originalment publicat per Fundació CONAMA en castellà i traduït al català per part de Sostenible.cat amb el seu permís i de l'autor.
En aquests temps difícils en què hem perdut, a més de 250.000 vides (de moment), les certeses, la sensació de seguretat i, de nou, el rumb de l'economia, ens trobem en el moment d'obrir camins entre la mala herba, de prendre decisions ràpides en un context de dades canviants, de redefinir els nostres modes de vida i els nostres plans per sortir d'aquesta situació de risc crític.
És urgent substituir la por per la precaució i recuperar el difícil equilibri entre la seguretat i la qualitat de vida a la qual estàvem acostumats.
Des de l'urbanisme i la mobilitat, hi ha canvis latents i decisions que prendre perquè la forma de treballar, de moure'ns, de relacionar-nos, d'organitzar-nos i de fer servir l'espai públic canviarà forçosament mentre les normes de seguretat i distanciament es mantinguin com les úniques viables per defensar-nos d'aquesta pandèmia o de riscos similars.
Normes de convivència que posen en qüestió alguns dels principis bàsics en els projectes i estratègies de millora de la ciutat. I que limiten severament algunes activitats essencials. Tot això sense oblidar que, després de la cortina de la COVID-19 que absorbeix tota l'atenció en aquests moments, continuen amagades les amenaces relacionades amb l'emergència climàtica o amb les altres crisis latents que, segons ens avisa la comunitat científica, puguin emergir també en un futur pròxim.
"La mobilitat activa ofereix totes les garanties: si una gran part dels viatges es pogués fer caminant o en bicicleta, fins i tot altres vehicles personals, no només es guanyaria en salut, sinó que es descongestionaria el transport públic i s'utilitzaria menys el vehicle privat"
En aquest moment de desescalada, ja s'estan desenvolupant en totes les ciutats estratègies per temperar els efectes d'aquesta nova convivència. Hi ha mesures clares en el camp de la mobilitat que moltes ciutats estan posant en marxa amb promptitud. La mobilitat activa ofereix totes les garanties: si una gran part dels viatges es pogués fer caminant o en bicicleta, fins i tot altres vehicles personals, no només es guanyaria en salut, sinó que es descongestionaria el transport públic i s'utilitzaria menys el vehicle privat. Cal no oblidar que, com suggereix un recent estudi de la Universitat de Harvard (1), s'associa una major mortalitat de la COVID-19 a una mala qualitat de l'aire.
El transport públic ha de repensar tot el seu funcionament per abordar la menor oferta que es deriva de les mesures de distanciament. El gran salt en planificació i organització dels viatges, que englobem en el concepte de Mobilitat com a Servei (Maas), té ocasió de posar-se a prova per aconseguir aquesta adaptació, mantenint el nivell de servei necessari perquè la ciutat funcioni. La relació directa amb els usuaris i la informació en temps real ofereix possibilitats de pilotar aquest canvi, al costat de l'organització de freqüències i serveis atenta a les necessitats de les persones.
La multimodalitat inclou al vehicle privat en els trams en què realment sigui l'opció més adequada i tenint en compte que, si a nivell individual pot ser una solució, per a la ciutat la mobilitat motoritzada és més aviat un problema.
Aconseguir aquest equilibri en la forma de moure's a la ciutat inclou altres vectors que estan relacionats amb la ubicació de les activitats, amb els horaris, amb el viratge a la teleactivitat i fins i tot amb el repartiment de responsabilitats. És per això pel que es necessiten solucions de fons perquè les mesures urgents siguin realment efectives.
Les mesures temporals, l'urbanisme tàctic compta amb una experiència acumulada de valor per al moment actual. Els canvis per ampliar voreres, instal·lar xarxes ciclistes o calmar el trànsit amb solucions ràpides i de baix pressupost, que estan ja en marxa en diverses ciutats, van a ser també experiències per treure conclusions. Afortunadament hi ha molta feina de planificació realitzada que pot donar coherència a aquests plans d'urgència.
En aquest repensar la ciutat afortunadament s'estan recuperant estratègies més ambicioses sobre com reorganitzar les grans ciutats que parteixen d'un urbanisme centrat en el cotxe i l'especialització d'usos, errats de base. Conceptes com la ciutat del quart d'hora, que es proposa des de París, la ciutat de les curtes distàncies que suggerien les ciutats alemanyes, o la ciutat dels 5 minuts (al transport públic) de les ciutats nòrdiques són suggeriments vàlids per a una descentralització necessària . També la reorganització en superilles o illes ambientals d'algunes ciutats espanyoles animen a pensar en un entorn més amable, de proximitat per a la majoria de les activitats de la vida quotidiana en què sí seria possible aquesta mobilitat amb prioritat per al caminar i la bicicleta.
Per avançar en aquest sentit, cal millorar la qualitat de vida en els barris perifèrics. Podem imaginar una ciutat de proximitat a l'entorn de les múltiples oportunitats de les zones centrals de la ciutat, però és difícil fer-ho en barris en què gairebé no hi ha oportunitats de treball, l'espai públic segueix segrestat per cotxes aparcats o circulant (sovint en trajectes de pas) o l'accessibilitat no està ben resolta tan sols entre els seus diversos àmbits.
"A les taules de l'administració hi ha plans de regeneració urbana, de millora dels espais públics, d'impuls de l'economia circular, laboratoris vius associats a projectes europeus, estratègies de carboni zero, plans de renaturalització i lluita contra el canvi climàtic en totes les ciutats"
Després de les mesures temporals, ja estem parlant de les inversions públiques per abordar la crisi econòmica i d'ocupació. A les taules de l'administració hi ha plans de regeneració urbana, de millora dels espais públics, d'impuls de l'economia circular, laboratoris vius associats a projectes europeus, estratègies de carboni zero, plans de renaturalització i lluita contra el canvi climàtic en totes les ciutats. I hi ha un acord sobre l'Agenda Urbana com a marc de les accions a les ciutats.
No és temps d'actuar, de posar en marxa tot aquest treball acumulat en una millora real dels barris? Posar l'urbanisme al servei de les persones pot ser el full de ruta perquè cada euro invertit en aquest temps de recuperació tingui efectes d'inclusió social, de millora ambiental i recuperació econòmica realment positius a llarg termini.
