Com seria una ciutat sense cotxes? (per Sergi Rovira)

Com seria una ciutat sense cotxes? A les ciutats vivim amb un seguit de mals que els assumim sense qüestionar-los. De tots els que podríem citar, un dels principals erosionadors de la qualitat de vida a les ciutats són els cotxes. Aleshores, si els cotxes són tan problemàtics, per què els tenim? Què passaria si no hi hagués cotxes? Quins avantatges tindríem? I quins inconvenients? Una ficció: una ciutat sense cotxes Fem un salt i imaginem per un moment: introduim-nos mentalment en una ciutat on no hi hagués cap vehicle privat: què seria el primer que notaríem? Podria ser discutible, però des del meu punt de vista, inicialment, ens semblaria una ciutat molt silenciosa i, segurament, molt tranquil·la. Crec que tot seguit i molt lligat al silenci, la ciutat ens semblaria buida, hi trobaríem a faltar alguna cosa. Si continuéssim allí i anéssim fixant-nos-hi, estic convençut que hi sentiríem una olor diferent, la que fos, però no hi hauria la pudor dels tubs d'escapament. Fins i tot, crec que, amb els temps, això ens hauria de permetre sentir millor el gust de les coses i, segurament, ara exagero però, en definitiva, vull dir que ho notaríem en tots els sentits. Tot plegat, la sensació de tranquil·litat i de relax per a tots els sentits serien una millora de la qualitat de vida que no som capaços d'imaginar. Parlem d'una ciutat silenciosa, espaiosa, sense males olors. Qui no la voldria! Una situació injusta Malauradament, hem de tornar a la realitat. Les ciutats són sorolloses (i la principal font de soroll són els vehicles), amb l'aire contaminat (i els vehicles tornen a ser la primera font de contaminació), col·lapsades i plenes de cotxes (si voleu tornar a imaginar, penseu en l'espai que s'alliberaria si treiéssim tots els vehicles aparcats: és immens!). Si aquests mals ens aportessin altres millores a tota la població, podríem mirar si una cosa compensa l'altra però, realment, els desplaçaments en cotxe dins de les ciutats representen al voltant d'un 30% del total de desplaçaments (com mostren les dades de mobilitat amb valors molt diversos segons la ciutat i les fonts). Això vol dir que el 70% de les persones es desplaça a peu, en bicicleta o en transport públic, el 70%!. Si tantes persones fan servir sistemes alternatius al vehicle privat, per què no ho fem tots? Els avantatges s'ho valen. Una utopia que es construeix a poc a poc Construir una ciutat sense cotxes és complex. Una ciutat pensada per als cotxes té calçades amples i voreres estretes (si en té), no té un sistema de transport prou diversificat per cobrir les necessitats de tots els ciutadans i les inversions per revertir aquesta situació són molt importants. Una ciutat que prioritza els cotxes dóna facilitat de circulació als vehicles i en surten perjudicats altres mitjans de transport (bicicletes o a peu). Tot això demana reorganitzacions logístiques molt importants. Per tant, una ciutat a la mida de les persones, i no dels cotxes, és una ciutat que es construeix a poc a poc i a molts anys vista. Això en podríem dir que és una utopia i, per això, no la podem perdre en cap moment, sempre l'hem de tenir al davant i no deixar-la mai. Cada pas ha de ser per avançar cap a aquesta utopia i si no l'assolim, com a mínim, haurem avançat. Com diu Eduardo Galeano, la utopia serveix per avançar. La solució: Voluntat de canviar-ho Així, si realment volem avançar cap a una ciutat sense cotxes, no s'hi val a dir que no podríem desplaçar-nos: la majoria dels ciutadans ja fem servir sistemes alternatius cada dia. Només és una minoria la que s'hi ha d'adaptar. Tampoc no podem posar aparadors o campanyes sensibilitzadores com el dia sense cotxes que es va demostrant molt ineficaç. En canvi, calen propostes reals i canvis palpables i em vull referir un altre cop al Bicing (ho havia fet en el darrer article), una iniciativa que sorprèn amb el seu èxit fins i tot als més escèptics. També propostes per millorar i incrementar el transport públic. I sobretot cal facilitar l'accés a peu i imaginar noves alternatives. De totes maneres, aquesta utopia ja existeix, és una realitat a diversos llocs del món: ja hi ha ciutats que tenen barris sense cotxes. Ciutats com Freiburg o Bremen (Alemanya) o Utrech (Països Baixos), entre d'altres, tenen barris tancats al trànsit on només hi té accés el transport públic. Per tant, el que cal és voluntat. Voluntat i agosarament polític per introduir canvis; voluntat social per acompanyar i facilitar, sobretot des de les organitzacions, les propostes; i voluntat personal perquè, al cap i a la fi, se suposa que volem viure en ciutats millors. Article publicat per xarxanet.org.