Aparentment sembla que no hi pot haver cosa més avorrida que la comptabilitat, ja sigui domèstica, empresarial o de qualsevol tipus. Les matemàtiques són la bèstia negre de molta gent, des de ben petits, i tot que s'adverteix de la seva importància per a qualsevol tipus de decisió, sempre s'acaben menystenint els números. Però els números, si estan ben fets, manen. I molt.
(F)
En motiu de la plèiade de retallades que es debaten en l'arena social i política en aquests moments, crida l'atenció que els experts consultats en els diferents àmbits utilitzin, per fi, els arguments de la internalització de costos. En una entrevista recent a la contra d'un conegut diari, un metge alertava dels elevats costos per al sistema que podria arribar a tenir una retallada en les operacions de transplantament de ronyó. Mostrava amb números que és més car no fer un transplantament de ronyó perquè a llarg termini la diàlisi anual serà més costosa. Això sense comptar aspectes com la qualitat de vida del pacient, el temps no productiu (econòmicament) dedicat a diàlisi, etc. D'aquest tipus de comptabilitat que inclou, integra, té en compte tots els aspectes que puguin tenir en algun moment una traducció econòmica se'n diu internalització d'externalitats, i en el terreny ambiental fa anys que els economistes en parlen.
De fet, les nostres decisions personals així com les decisions empresarials, tecnològiques o d'altre tipus canviarien molt si féssim sempre la comptabilitat internalitzant tots i cadascun dels costos socials, humans, ambientals, etc. que duu associats un bé o servei. Però la realitat és que les externalitats sempre les acaba assumint algú altre i no es prenen en consideració en el moment de posar un preu.
Per no fer-ho massa transcendental, que ja en tenim prou amb el que tenim, anem a mirar per sobre el cas de l'aigua envasada. El cas va estar abordat recentment per EWG (Environmental Working Group), una fundació nordamericana que es descriu a ella mateixa com un grup que utilitza el poder de la informació pública per protegir la salut i el medi. Doncs bé, aquesta gent va posar en evidència que la qüestió no era "clara com l'aigua". Van formular preguntes i van conduir investigacions sobre aspectes com la font d'origen, si l'aigua era purificada i com, si contenia contaminants. Hi havia una falta d'informació flagrant per part de les companyies i, a sobre, la majoria de vegades s'estava cobrant més per un litre d'aigua dubtosa que per un litre de gasolina. En aquest cas, hi havia una comptabilitat invertida: es cobrava un preu massa alt per una aigua que no assegurava algunes garanties ambientals i de salut. L'estudi feia recordar aquell cas que es va desvetllar d'una empresa que envasava i venia l'aigua d'aixeta.
De vegades, els números canten. Amb l'aigua, les companyies saben perfectament que al nostre país l'aigua de l'aixeta té un preu molt més baix del que li correspon, i els usuaris no li donem el seu valor real i sovint la malbaratem. En canvi, estem disposats a pagar molt més per una ampolla d'aigua envasada del que segurament val, almenys en els casos de les marques estudiades per EWG.
Les decisions domèstiques estan farcides de comptabilitat mal feta. Per als cotxes sovint no es té en compte el seu manteniment, assegurança, despesa de carburant, etc. Es compra roba extremadament econòmica que res ens diu sobre el preu i les condicions humanes que s'ha cobrat la seva confecció. Els aliments tenen un preu que no respon al seu origen, manipulació, etc.
(F)
La internalització d'externalitats s'ha tornat a posar obertament damunt la taula en el debat sobre l'energia nuclear en motiu de la catàstrofe japonesa. I s'està fent ben habitual que els representants polítics i socials defensin o critiquin retallades en prestacions socials atenent a la seva comptabilitat "real". Aquest és, doncs, un bon moment per revisar els principis de l'ecoeconomia i, en particular, de la internalització de costos ambientals. Si ara toca fer números, fora aquesta una bona oportunitat per fer-los bé i tenir en compte tots els costos, no només els econòmics. És el moment de fer política ambiental i social i no únicament econòmica.
