Poques exposicions m'han deixat un sentiment tan ambivalent com Big Bang Data. Aquesta interessant proposta, que està consumint els seus últims dies al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, té la virtut de provocar la reflexió sobre el fenomen big data i de fer-ho precisament amb gran quantitat de dades sobre el tema. Aquesta concordança entre forma i contingut reforça el missatge de fons: les possibilitats que s'obren amb big data tendeixen a l'infinit. I d'aquí neix segurament aquesta sensació d'ambivalència i també de vertigen. Realment qui tingui la capacitat de submergir-se en el nou univers de les dades i extreure'n sentit pot convertir-se, segons alguns, en un gran benefactor de la humanitat o, segons altres, en una amenaça col·lectiva.
Oblidem, però, el tremendisme i centrem-nos en exemples a priori positius que semblen il·luminar una nova era per a la gestió de les ciutats. Aquest és el cas de Hudson Yards un desenvolupament urbanístic a l'illa de Manhattan que esdevindrà la primera ‘comunitat quantificada' del món. La iniciativa es deu a Constantine Kontokosta director del Center for the Sustainable Built Environment a la Universitat de Nova York. Kontokosta ha concebut Hudson Yards com un indret on tindrà lloc una recollida de dades sense precedents. Consum d'energia i aigua, emissions de contaminants, i de gasos d'efecte hivernacle, seran monitoritzats en temps real i de manera continua. Aquests avenços se sumen al fet que Hudson Yards aplicarà també altres elements menys innovadors, però orientats cap a l'eficiència en la gestió com són la recollida pneumàtica d'escombraries amb una planta de tractament de residus in situ, generació d'energia local i connexió elèctrica entre els futurs edificis a una mini smart grid.
Els indicadors sempre han estat una fita per a la sostenibilitat, com no podria ser d'altra manera. Obtenir els valors numèrics d'uns paràmetres determinats és la base per saber on som i cap a on podem anar, tenint en compte que sempre hi ha d'haver uns valors que facin de referència. En aquest context la possibilitat de disposar d'un flux continu de dades suposa el pas cap a una nova etapa en la qual es va més enllà de la fotografia d'un instant de comportament energètic, per exemple, per passar a obtenir l'evolució detallada d'aquest paràmetre en el temps. Segons Constantine Kontokosta, el que es posarà en relleu en aquesta iniciativa no és només com es comporten els edificis, sinó també les persones i com interactuen amb l'entorn construït.
A Nova York, que sempre ha estat una ciutat capdavantera en la captació de dades urbanes, hi ha dues posicions en relació a la perspectiva que obre la ‘comunitat quantificada'. Una és que davant dels milions de dades disponibles tot ha de ser analitzat i s'han de buscar correlacions per tot arreu fins a trobar patrons que puguin tenir interès. L'altra posició defensa la identificació prèvia de les qüestions importants i, un cop fet aquest pas, submergir-se en l'oceà immens de dades per trobar la millor manera de tractar aquestes qüestions. La diferència d'enfocament és significativa. Primer des d'un punt de vista econòmic, perquè la posició de ‘recerca total' -diguem-li així- pot convertir-se fàcilment en un xuclador de recursos, mentre que la segona sembla que es pot associar a una despesa més continguda. Però també hi ha una diferència filosòfica. Big data sens dubte pot fer emergir milers de patrons a partir de la correlació entre situacions, contextos i esdeveniments, però això no implica necessàriament relacions de causa-efecte entre ells. Se sap des de fa temps que la causalitat és un concepte més complicat del que sembla a simple vista. Així ho va establir el pensador escocès David Hume al segle XVIII.
Kontokosta va fer un informe el 2012, a requeriment de l'alcaldia de Nova York, per identificar els factors que incidien en l'eficiència energètica dels edificis de la ciutat. En la investigació va emergir de manera complementària una correlació entre els edificis que tenien una mitjana més alta de consum energètic i el nombre de persones que anaven a urgències per asma. Naturalment, quan més dades es tinguin més conclusions es podran treure a partir d'interrelacions abans inimaginables. No cal oblidar que big data és també big business, si se'm permet aquest abús d'anglicismes. Des d'aquest punt de vista és previsible que en les properes dècades les administracions públiques hagin de preparar-se per analitzar a fons les ofertes que les empreses que treballin en mineria de dades.
La tradicional ciència estadística unida a la intel·ligència artificial esdevindrà un valor emergent en un mercat que adquirirà un abast considerable. Seguint en aquesta línia, si aquesta tendència es consolida, es dibuixa una confluència entre camps del saber força diferents com les matemàtiques, la computació, la sociologia i les ciències ambientals.
La contextualització i la interpretació de les dades exigeixen que àmbits que sovint s'ignoren entre ells acabin col·laborant per gestionar la complexitat. Algunes veus comencen a reclamar aquesta convergència. Amb motiu de la recent celebració del saló Expoquimia va visitar Barcelona, Adisa Azapagic, experta en enginyeria química i sostenibilitat reconeguda mundialment. En la seva conferència va demanar una obertura al diàleg entre la ciència i la tècnica, d'una banda, i les ciències socials i les disciplines no tècniques, de l'altra, com a única manera de construir un futur més sostenible que sigui alhora coherent amb una nova forma de veure el món menys segmentada.
