Si mai va ser el motor que movia el progrés i els drets, avui la llibertat està sobrevalorada. I tot apunta que cada cop ho estarà més si no es produeix una revolució digital, a banda de les ja necessàries revolucions democràtica i sostenibilista, que modifiqui la direcció que està prenent el bigdata.
Als noranta tot apuntava que internet suposaria una nova revolució liberal, amb més poder individual sobre la comunicació, la decisió i la participació. Aquesta recuperada sobirania i autonomia respecte als poders mediàtics corporatius havia de facilitar l’enfortiment de moviments socials i l’organització de mobilitzacions com la històrica trobada a Seattle el 1999 contra l’OMC que va marcar una fita en l’altermundisme. Les xarxes socials i les iniciatives peer to peer també apuntaven a l’emergència d’un espai digital popular per a l’intercanvi, alternatiu al consum de masses, i que podia reforçar l’economia de proximitat i afavorir un model més sostenible de consum, i més democràtic.
"Aquella idea romàntica de viatjar 'per lliure', sense agències ni intermediaris, improvisant i barrejant-se amb els locals, és una fal·làcia"
Sota aquesta lògica van néixer algunes plataformes d’intercanvi d’objectes i serveis que partien del principi fonamental de la llibertat entre iguals per fer transaccions sense intermediaris i amb el mínim impacte ambiental. Un dels fundadors de coachsurfing.org, Nithin Coca, lamentava fa un temps la mort del que ell considerava com un bell somni: la gent de tot el món obria les seves cases (de franc) a una xarxa social de viatgers on tot es fonamentava en la confiança i l'esperit d'obertura i d'aventura. El somni es va convertir en malson quan el capital risc va entrar en joc, i avui dia couchsurfing.org aspira a ser el principal competidor d’airbnb.org, una xarxa social que res te a veure amb aquell esperit, i que fins i tot està modificant la fesomia turística d’algunes grans ciutats, entre elles Barcelona.
El primer que fa el capital risc (encara que sembla que de risc n’hi ha ben poc) és recollir meticulosament totes les dades sobre cada usuari i empaquetar-les per fer-ne estratègies. Amb el bigdata es poden saber gustos i preferències, destins, durades i temporades de viatge, pautes de consum i a quina hora cobreix cada individu les seves necessitats metabòliques i fisiològiques. Hi, heus aquí, la llibertat sobrevalorada. Aquella idea romàntica de viatjar “per lliure”, sense agències ni intermediaris, improvisant i barrejant-se amb els locals, és una fal·làcia. Seríem més lliures si el viatge en l’organitzés l’agència del nostre poble.
"La suposada llibertat consisteix, bàsicament, en crear una il·lusió emocional de control sobre la informació que triem i les decisions que prenem"
Des del moment que comencem a navegar per internet per buscar tarifes de vol, decidir dates (amb les seves franges de flexibilitat), buscar lloguers de cotxe o empreses de transfer des dels aeroports, opinions de restaurants, estils de cases on allotjar-nos, activitats lúdiques i turístiques, tot queda recollit en el bigdata. Abans del viatge ja hem perdut una bona part de la nostra llibertat. Però això continua quan finalment sortim de casa i paguem amb la nostra visa, ens orientem amb el nostre navegador, expliquem les nostres vivències a les xarxes socials i valorem els diferents serveis que utilitzem. Totes les nostres activitats queden registrades i seran útils per anar configurant les estratègies corporatives que millor serviran a aquesta experiència. La suposada llibertat consisteix, bàsicament, en crear una il·lusió emocional de control sobre la informació que triem i les decisions que prenem per, de fet, fer nosaltres la feina que abans realitzava un professional en un lloc de treball especialitzat i que, ara, s’estalvia el capital risc que ha aconseguit una força global de treball gratuït i lliure d’impostos.
"Quan una entitat impulsa mercats d’intercanvi local d’objectes de segona mà, no està limitant la nostra llibertat, sinó impulsant la nostra llibertat per crear xarxes de relacions durables i basades en el compromís amb la comunitat i territori més propers. "
Conscients d’aquest flagrant robatori i ús dels nostres gustos i decisions, algunes iniciatives miren de fer front a la llibertat robada reivindicant, justament, la llibertat. Per exemple, quan una entitat de banca justa restringeix la política de targetes per fomentar els pagaments en efectiu, no està limitant la nostra llibertat, sinó respectant-la per tal que puguem conservar per a nosaltres i ningú més la informació sobre allò en què gastem els diners. Rebutjar les targetes dels establiments comercials no és renunciar a descomptes i ofertes sinó donar molt més valor a la nostra fidelitat que l’estrictament econòmic.
Quan una entitat impulsa mercats d’intercanvi local d’objectes de segona mà, no està limitant la nostra llibertat per vendre a l’hora que vulguem sense moure’ns de casa amb una aplicació al mòbil, sinó que està impulsant la nostra llibertat per crear xarxes de relacions durables i basades en el compromís amb la comunitat i territori més propers. I ser mesurat amb el que es comparteix a les xarxes socials no és necessàriament ser reaccionari, sinó potser gelós de la llibertat per conservar ni que sigui una mínima parcel·la d’intimitat i capacitat de decisió.
