Cada cop més licitacions clàusules i variables socials i ambientals
La recent notícia que la temperatura mitjana mundial ja ha superat els 1,5 graus respecte al període preindustrial és alarmant i confirma anteriors evidències científiques. No cal insistir-hi: les conseqüències del canvi que produeix la nostra activitat humana són cada cop més evidents i negatives.
Sabem que el repte és majúscul, perquè afecta els nostres sistemes de producció i de consum, però precisament perquè és un desafiament urgent ens incumbeix a tots ser part de la solució, des de les empreses, universitats, entitats i ciutadania amb el seu comportament individual i col·lectiu i, per descomptat, els poders públics. En aquest sentit, en el marc de la importància superior i innegable de les polítiques públiques, hi ha un instrument excepcional per alinear que és la pròpia contractació pública. S'estima que el volum d'aquesta contractació pública —compra de béns, serveis, inversions— suposa al voltant del 12% del PIB als països de l'OCDE. Per això, el sector públic exerceix una influència enorme al mercat, no només per la seva capacitat normativa sinó per la seva acció compradora.
En els darrers 25 anys hem vist un desenvolupament important de la contractació pública sostenible, és a dir, aquella que incorpora clàusules i variables ambientals i socials als plecs i licitacions. Un camí iniciat per la ciutat d'Hèlsinki, l'any 1999, que va incloure criteris que afavorien la reducció d'emissions contaminants (atmosfèriques i acústiques) en la contractació d'un servei d'autobusos, criteris que va defensar fins arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que finalment li va donar la raó.
Des d'aleshores, hem avançat moltíssim en un àmbit rígidament regulat —lògicament, doncs es tracta de recursos públics— amb normatives europees successives, la feina de molts ajuntaments, l'empenta i les propostes d'entitats ecologistes i el compromís de les empreses més avançades per trobar millors solucions.
Les licitacions ja no es basen únicament en el preu, sinó en diverses consideracions i requisits que tendeixen a buscar el cost socialment i ambientalment més beneficiós, cosa que inclou la internalització dels costos ambientals, un dels grans reptes que encara té la nostra societat: molts efectes contaminants els paguem entre tots i no només els que els produeixen o consumeixen.
Però el repte del canvi climàtic va més de pressa que les nostres accions i necessitem impulsar un compromís més gran també en aquesta direcció. Per això la Fundació ECODES ens va demanar l’elaboració d’informe amb 25 propostes d'acció urgent per alinear la contractació pública i el canvi climàtic en el futur immediat.
Es tracta de 25 propostes que s'estructuren en cinc àmbits de l'acció pública i que volen contribuir al debat públic sobre els nous reptes o els nous impulsos que cal donar en aquest terreny. Molt resumidament, enumerarem algunes d'aquestes propostes.
A l'àmbit legislatiu i normatiu, es proposa l'obligació que els contractes prevegin específicament la seva contribució a la reducció d'emissions contaminants, la incorporació dels principis de l'economia circular a la compra pública, canvis normatius que afavoreixin la compra de proximitat i de km. 0, així com mecanismes que fomentin la descarbonització i la compensació d'emissions. En definitiva, propostes que persegueixen que tota la contractació pública sigui sostenible, perquè és evident que el contrari ja no està justificat. D'ambientalitzar alguns contractes hem d'aconseguir la plena normalització d'aquests criteris. La convocatòria consultiva recent de la Comissió Europea per actualitzar el seu marc normatiu en aquest terreny suposa una bona oportunitat per avançar.
En el terreny de la gestió, destaca la necessitat de reforçar els mecanismes de diàleg i de cooperació internacional per assegurar que els criteris ambientals regeixen també en els contractes internacionals; fomentar la compra pública estratègica, que analitzi globalment necessitats i impactes; incorporar els mecanismes de taxonomia europea a la nostra contractació pública, de manera que es reconegui positivament aquelles empreses que disposen de plans ambiciosos i tinguin certificats els objectius de descarbonització.
En l'àmbit de les inversions, que mobilitzen quantitats ingents de recursos naturals i econòmics, cal incorporar els “costos del cicle de vida” per promoure bones pràctiques ambientals. Els edificis públics han de ser l'avantguarda del canvi: és a dir, equipaments públics -ja siguin seus administratives o centres de serveis- han de predicar amb l'exemple en tot allò referent a l'ús d'energies renovables, climatització natural, ús de materials reciclats. Però també han de ser pioners en innovacions com la instal·lació a centres esportius o residències públiques del circuit doble d'aigua per aprofitar les aigües grises de dutxes per a les cisternes dels lavabos, com ja estan avançant alguns ajuntaments. Una bona notícia és que set ciutats espanyoles ja participen de la iniciativa europea de ciutats climàticament neutres i intel·ligents abans del 2030, en el marc de l'Acord de París, tan necessari per evitar l'augment de la temperatura global.
Un terreny on també es pot avançar és millorar la formació i la capacitació dels compradors públics, facilitant recursos tècnics i assessorament per consolidar la compra pública sostenible, que requereix contemplar cada vegada més factors i variables d'especialització tècnica i científica. Finalment, es proposen algunes accions per incentivar la contractació pública sostenible, sobretot en l'àmbit del reconeixement de les empreses i administracions més compromeses amb la descarbonització.
Moltes d'aquestes propostes no afecten quines coses fer sinó com les fem. No es tracta de fer més sinó de fer millor. Per fer front a la crisi climàtica tots necessitem fer les coses de manera diferent, més responsable i amb menys impacte, ja siguem empreses, ciutadans i, per descomptat, administracions públiques. La contractació pública sostenible és pròpia d'administracions compromeses en la lluita contra el canvi climàtic, que gestionen amb eficiència tant recursos públics com els recursos naturals, administracions que fomenten la cooperació amb els agents socials, econòmics i cívics. El panorama polític global –amb l’augment d’opcions negacionistes i desreguladores— és preocupant, però una de les respostes ha de ser, creiem, perseverar en els canvis, reforçar les polítiques —entre elles, la contractació sostenible— i cooperar, també en l’àmbit internacional, per lluitar contra el canvi climàtic. L’amenaça d’anar enrere ha de ser un estímul per augmentar el nostre compromís.
