La importància de la interpretació dels missatges
Periodista
03/01/2008 - 00:00
Segons sembla, Josep Pla opinava que el medi ambient (o la idea de defensar-lo, assumeixo) era una 'collonada', però es veu que també pensava el mateix del futbol, de la bicicleta i de moltes altres coses que considerava innecessàries per descriure la seva particular i apreciada visió de la realitat social i del paisatge.
De vegades, les contradiccions de l'ecologisme i de les polítiques ambientals o, més ben dit, la interpretació que el públic fa dels seus missatges també poden generar la percepció de que tot plegat és una collonada.
Em ve al cap un exemple per il·lustrar això al qual ja he recorregut en alguna altra ocasió. Quan a finals dels noranta es va animar el debat sobre les energies renovables i la seva possibilitat d'implantació a Catalunya, l'energia eòlica es va defensar per part d'alguns grups ecologistes, però altres s'hi van oposar frontalment. A favor, la utilització del vent com recurs i el fet de tractar-se d'una energia neta, sense emissions. En contra, els dubtes sobre la seva naturalesa renovable (cal petroli per construir els molins, etc.) i les pors sobre l'impacte visual i paisatgístic i els efectes en llocs de trànsit d'aus.
En l'actualitat, per fi hi ha consens respecte al fet que vivim una crisi energètica d'enormes conseqüències ambientals, geopolítiques, econòmiques i socials, tant a nivell global com individual. Amb grans dificultats, a cimeres com la de Bali es discuteix i busca mesures concretes, no acords genèrics de bona voluntat, amb la visió que cal, d'una vegada per totes, abordar la qüestió de forma clara i pragmàtica. Veurem si se'n surten, les previsions són més aviat pessimistes.
Mentre els líders d'Estat discuteixen, la societat civil mira de fer-se una opinió, també el més concreta possible, sobre quina és la forma més adequada d'actuar en relació al canvi climàtic. Quina energia és realment la neta? O hauríem de preguntar-nos, com comencem a dependre menys de l'energia? Sembla obvi que, ara per ara, estem lluny d'imaginar un món no depenent de l'energia i que accepti el decreixement com forma de desenvolupament i qualitat de vida, encara que aquesta hauria de ser la nostra fita. Mentre no arribem aquí, cal fer coses ja, concretes. Per arribar a models de desenvolupament menys depenents de l'energia, potser hem de passar per estadis de transició deixant les energies no renovables i millorant l'eficiència de les renovables i les netes, encara que sabem que cap energia és 100% neta ni renovable. La sola expressió 'energia neta' és una contradicció en ella mateixa.
D'altra manera, podem caure en discussions estèrils com la que envolta a les plantes de generació d'energia amb biomassa forestal. Anem a imaginar que es fan amb totes les garanties i que cremen únicament biomassa forestal i no residus tòxics ni altre material de cap tipus (se suposa que es pot trobar formes legals o administratives o contractuals per garantir això, no?) Aleshores, si permeten tancar un cicle integral de gestió de boscos, aprofitant recursos que d'altra manera suposen un risc d'incendi, es redueix els problemes d'aigua i s'incentiva el món rural, donant valor a un espai tan important a Catalunya com és el forestal, i en tot això es produeix energia, quin problema hi ha? Només les contradiccions de l'ecologisme i la política. No és d'estranyar que al final la gent es faci un embolic i arribi a la conclusió que mentre tot es discuteixi a despatxos llunyans en termes de blanc o negre serà impossible avançar en el model de desenvolupament sostenible i que la única cosa que sí dóna resultat és vigilar el pati de casa i cuidar que no 'te la colin' mentre s'aclareixen.
Em ve al cap un exemple per il·lustrar això al qual ja he recorregut en alguna altra ocasió. Quan a finals dels noranta es va animar el debat sobre les energies renovables i la seva possibilitat d'implantació a Catalunya, l'energia eòlica es va defensar per part d'alguns grups ecologistes, però altres s'hi van oposar frontalment. A favor, la utilització del vent com recurs i el fet de tractar-se d'una energia neta, sense emissions. En contra, els dubtes sobre la seva naturalesa renovable (cal petroli per construir els molins, etc.) i les pors sobre l'impacte visual i paisatgístic i els efectes en llocs de trànsit d'aus.
En l'actualitat, per fi hi ha consens respecte al fet que vivim una crisi energètica d'enormes conseqüències ambientals, geopolítiques, econòmiques i socials, tant a nivell global com individual. Amb grans dificultats, a cimeres com la de Bali es discuteix i busca mesures concretes, no acords genèrics de bona voluntat, amb la visió que cal, d'una vegada per totes, abordar la qüestió de forma clara i pragmàtica. Veurem si se'n surten, les previsions són més aviat pessimistes.
Mentre els líders d'Estat discuteixen, la societat civil mira de fer-se una opinió, també el més concreta possible, sobre quina és la forma més adequada d'actuar en relació al canvi climàtic. Quina energia és realment la neta? O hauríem de preguntar-nos, com comencem a dependre menys de l'energia? Sembla obvi que, ara per ara, estem lluny d'imaginar un món no depenent de l'energia i que accepti el decreixement com forma de desenvolupament i qualitat de vida, encara que aquesta hauria de ser la nostra fita. Mentre no arribem aquí, cal fer coses ja, concretes. Per arribar a models de desenvolupament menys depenents de l'energia, potser hem de passar per estadis de transició deixant les energies no renovables i millorant l'eficiència de les renovables i les netes, encara que sabem que cap energia és 100% neta ni renovable. La sola expressió 'energia neta' és una contradicció en ella mateixa.
D'altra manera, podem caure en discussions estèrils com la que envolta a les plantes de generació d'energia amb biomassa forestal. Anem a imaginar que es fan amb totes les garanties i que cremen únicament biomassa forestal i no residus tòxics ni altre material de cap tipus (se suposa que es pot trobar formes legals o administratives o contractuals per garantir això, no?) Aleshores, si permeten tancar un cicle integral de gestió de boscos, aprofitant recursos que d'altra manera suposen un risc d'incendi, es redueix els problemes d'aigua i s'incentiva el món rural, donant valor a un espai tan important a Catalunya com és el forestal, i en tot això es produeix energia, quin problema hi ha? Només les contradiccions de l'ecologisme i la política. No és d'estranyar que al final la gent es faci un embolic i arribi a la conclusió que mentre tot es discuteixi a despatxos llunyans en termes de blanc o negre serà impossible avançar en el model de desenvolupament sostenible i que la única cosa que sí dóna resultat és vigilar el pati de casa i cuidar que no 'te la colin' mentre s'aclareixen.
Comunicadora i professora
