Una de les característiques de l'actual crisi econòmica i financera és que va ser àmpliament advertida per nombroses veus, i encara així els qui havien d'haver actuat no van fer res per evitar-la. Quelcom semblant pot succeir amb la propera crisi del petroli: des de fa ja uns anys s'està advertint des de nombrosos estaments que ens dirigim cap a una crisi de subministrament petrolier.
El 2007, l'economista en cap de l'Agència Internacional de l'Energia, Fatih Birol, afirmava durant la presentació del World Energy Outlook 2007 que "podem tenir una crisi de subministrament el 2015 si no s'inverteix prou, si la producció no creix per a compensar el declivi i satisfer el creixement de la demanda".
El 2008 el laboratori d'idees britànic Chatam House va publicar l'informe "The Coming Oil Supply Crunch" on s'afirmava que a menys que hagi un col·lapse de la demanda en els pròxims cinc a deu anys haurà una greu crisi de subministrament causada per una inversió insuficient.
El mateix any l‘AIE publicava el seu, on s'analitzava la taxa de declivi dels més importants jaciments de petroli i es concloïa que "hi ha una extremada incertesa, potser major que mai, en quant a les fonts que proporcionaran el petroli necessari per a satisfer la creixent demanda, sobre el seu cost de producció i sobre els preus que els consumidors hauran de pagar per ell". Segons aquest informe "per a 2015 es necessita una capacitat nova d'al voltant de 30 milions de barrils al dia, persisteix un risc real que, entretant, la falta d'inversions suficients provoqui una escassesat de petroli".
En una entrevista amb The Independent el 2009, Fatih Birol afirmava que "hem de deixar el petroli abans que aquest ens deixi a nosaltres, com més aviat comencem, millor, doncs tot el nostre sistema econòmic i social està basat en el petroli i aquest canvi necessitarà de molt temps i molts diners".
L'ONG britànica Global Witness publicava en 2009 el seu informe "Heads in the Sand", on advertia que el 2015 podrien faltar 7 milions de barrils diaris (mbd) per a cobrir la demanda.
A principis de 2010 la UK Industry Task Force on Peak Oil & Energy Security, que agrupa a companyies com Virgin, Southern Energy o Solarcentury, publicava un segon informe en el qual es predeia una pèrdua de capacitat productiva i preus disparats "tan aviat com 2012/13 i no més tard de 2014/15". Mesos més tard, el Joint Forces Command dels EUA publicava el seu Joint Operating Environment, on es advertia que "el 2012, la capacitat productiva excedentària de petroli podria desaparèixer, i ja el 2015 la diferència entre demanda i subministrament podria ser de 10 mbd".
També aquest mateix any Sir David King, antic cap científic del govern britànic afirmava en una entrevista a The Telegraph que "les reserves de petroli s'han exagerat en un terç, i si es té això en compte, estem parlant del subministrament no satisfent la demanda entre 2014-15". L'UK Energy Research Council (UKERC), creat a petició de King, va publicar el 2009 un informe titulat "Global Oil Depletion: An assessment of the evidence for a near-term peak in global oil production" on s'identificava "un risc significatiu d'arribar al pic del petroli abans de 2020".
(F)
Per una vegada podem afirmar que, almenys a Catalunya, hem estat pioners en reconèixer els perills d'una crisi petroliera. En el Pla de l'Energia del govern català de 2006 ja es reconeixia que "en l'horitzó 2030 no es preveu tant l'exhauriment físic del petroli com la incapacitat de satisfer a preus moderats una demanda cada vegada més gran". En una posterior revisió del pla, el 2009, es van incorporar els resultats del WEO2008 i de l'informe UKERC, afirmant-se que "la postura general és que el pic del petroli està cada vegada més prop". En 2008 es va presentar un informe encarregat pel consell Assesor per al Desenvolupament Sostenible titulat "Anàlisi del Metabolisme Energètic de l'Economia Catalana" on es dedica un capítol sencer al petroli i a la problemàtica del pic del petroli.
Potser hi hagi desconeixement entre el públic en general, però com he mostrat en aquestes línies, dades no en falten. Quins motius són els quals impedeixen que aquest coneixement no arribi de manera operativa a qui pren les decisions? S'han tingut en compte aquestes dades a l'hora de dissenyar, per exemple, les futures infraestructures de transport? La crisi ens ha donat un respir i possiblement la demanda creixerà més lentament en el futur, deixarem passar altra vegada l'oportunitat de reaccionar a temps davant una nova crisi?
Activista i divulgador ambiental | www.crisisenergetica.org
