«La revolució dels àtoms és inevitable; però, quins són els elements més petits i indivisibles de la societat humana?» F. Nietszche
Un dels aspectes més sorprenents de la física és la divergència que hi ha entre el món a escala macro i el món a escala atòmica i subatòmica. Les lleis que governen les forces observables de la natura, explicades per la física clàssica, no funcionen a nivell microscòpic. L’invisible regne dels àtoms és un món a part on existeixen propietats, lleis i forces pròpies que, per ser compreses, va ser necessari el sorgiment d’una nova branca de la física, la mecànica quàntica. Certament, àtoms i companyia passen molt dels postulats de la física tradicional. Malgrat això, són els constituents bàsics de tota la matèria.
Molt informalment, aquesta dualitat es podria extrapolar al joc entre les forces de facto que regeixen la humanitat. A nivell macro, tot sembla manegat per les lleis «clàssiques» disposades per l’economia. Manen els bancs i les grans corporacions, com les empreses que agrupa l’acrònim GAFA, reines del món digital, és a dir Google, Apple, Facebook i Amazon, conegudes també com les Big Four. Aquestes immenses empreses-Estat, com descriu l’Albert Montagut a un article de La Vanguardia, compten amb milers de milions d’uns súbdits que, alegrement, permeten que aquests capitosts del segle xxi els facin cada cop més dependents. Els guanys que aconsegueixen moltes corporacions gegantines sovint superen els productes interiors bruts de països sencers. Algunes dades: el 2017 Walmart va superar el PIB de 2016 de Bèlgica: 485.873 milions de dòlars front 468.148 milions de dòlars. Aquesta mateixa comparativa la iguala Apple versus Portugal, Volkswagen versus Xile o Amazon versus Kuwait.
Stuart Hampton. Pixabay
"Hi ha moltes persones que, de forma quasi imperceptible als ulls dels colossos, modelen de forma determinant l’òrbita micro de la realitat, que és, en definitiva, on vivim la gran immensa majoria de les persones. La seva tasca sovint marca la diferència en la vida de molts de nosaltres"
Quin marge de maniobra tenim els ciutadans, insignificants partícules subatòmiques immerses en aquest univers macroeconòmic tan poc democràtic? Tots els inputs ens donen a entendre que molt poca cosa. No obstant, a petita escala, (en una circumscripció de caire més «quàntic»), hi ha moltes persones que, de forma quasi imperceptible als ulls dels colossos, modelen de forma determinant l’òrbita micro de la realitat, que és, en definitiva, on vivim la gran immensa majoria de les persones. Aquests homes i dones no acaparen a penes l’atenció dels mitjans. Tampoc cotitzen en borsa ni formen part de cap grup de poder. No obstant, la seva tasca sovint marca la diferència en la vida de molts de nosaltres.
Ho van explicar José Antonio Ritoré, director de la plataforma de peticions online change.org España i Christian Felber, artífex de la denominada economia del bé comú (EBC), en una sessió compartida al Foro de la Cultura de Burgos el passat novembre. A nivell internacional, change.org, organització que el britànic Ben Rattray va fundar el 2007, és una eina que fa possible que, cada hora, es facin realitat dues peticions arreu del món i dues al dia en l’àmbit espanyol. «El nostre objectiu és empoderar els ciutadans perquè promoguin els canvis que volen veure», digué Ritoré. I és que un ciutadà conscient del seu poder, va dir, genera mobilització social i esdevé una peça de pressió clau per aconseguir canvis efectius. Les variadíssimes peticions fetes a través de change.org (en això no hi entrarem) tenen al nostre país més possibilitats de triomfar que, per exemple, les iniciatives legislatives populars (ILP) que es presenten al congrés. Segons va explicar Ritoré, moltes de les ILP no arriben a prosperar mai: el sistema no és prou àgil i la majoria es dilueix pels passadissos de la burocràcia governamental. Al seu torn, el multifacètic Christian Felber —a més d’economista és ballarí, escriptor i divulgador, aquí el podeu veure entrevistat per Iñaki Gabilondo—, que des de 2010 que es passeja pel món intentant fer quallar un sistema econòmic alternatiu al capitalisme neoliberal, té molt clar que són moltíssims els ciutadans que, arreu, volen un gran canvi de model socioeconòmic.
Font: https://busquedamundomejor.com
"Per Felber és evident que estem en una crisis sistèmica que requereix un canvi en les regles del joc. Per aconseguir-ho, advoca per una democràcia sobirana"
Hem de recuperar el significat original del concepte «economia», va explicar, una paraula grega que prové del terme oikos, que significa casa, i nomos, terme que agrupa les lleis morals necessàries per distribuir els recursos de forma justa. Avui el món no es regeix per un sistema econòmic, sinó per un sistema crematístic, que ve de chrematistike, afirma Felber. Ja per Aristòtil, afegí, ambdós termes eren perversament oposats: mentre l ’oikonomia fa servir els diners per obtenir el bé comú, per la chrematistike, l’objectiu es fer quants més diners millor. Lamentablement la ciència econòmica actual ha apostat per aquesta opció, convertint el delit crematístic en una forma de fer que no té en compte valors essencials com la justícia, la democràcia, els drets humans, la solidaritat o la sostenibilitat ecològica. Per Felber és evident que estem en una crisis sistèmica que requereix un canvi en les regles del joc. Per aconseguir-ho, advoca per una democràcia sobirana (paraula que vol dir «a dalt de tot») on els ciutadans tinguin el poder que els hi pertoca, i a on l’èxit del sistema es mesuri amb una metodologia alternativa al producte interior brut (PIB), una mirada molt esbiaixada focalitzada només en els beneficis dels sistemes productius.
Avui dia més de 2.000 empreses de 50 països diferents s’han mostrat interessades en implementar aquesta estratègia financera del bé comú i unes 400 ja l’han adoptat amb èxit. El missatge de la EBC es va estenen arreu, sense pressa però sense pausa. També a casa nostra. Dos exemples: la càtedra del bé comú es ja una realitat a la Universitat de València i al districte Horta-Guinardó de Barcelona es porta a terme un projecte pioner (Territori del bé comú) per avançar cap aquest model.
"En aquests temps convulsos on cada dia ens venen la fi imminent del món, està bé recordar que cadascun de nosaltres tenim més capacitat d’influència del que ens fan creure i que, com els àtoms, també som els constituents de tot plegat"
Sempre tenim el poder de començar el món de nou, deia el polític i filòsof nord-americà Thomas Paine. I els qui l’hem d’exercir som la ciutadania. Moltíssimes persones treballen en aquest sentit a tots els continents, moltes més de les que segurament imaginem, doncs la majoria ho fa en la invisibilitat. En aquests temps convulsos on cada dia ens venen la fi imminent del món, està bé recordar que cadascun de nosaltres tenim més capacitat d’influència del que ens fan creure i que, com els àtoms, també som els constituents de tot plegat. Encara que des de l’escala macro sovint sembla que es menysprea la nostra existència com a individus, una cosa està clara. Els ciutadans som imprescindibles. Som els àtoms de la humanitat.
