La cancellera Angela Merkel ha anunciat que les centrals nuclears alemanyes tenen els dies comptats. L'acord entre els cristianodemòcrates i els liberals que governen Alemanya preveia que la darrera nuclear deixaria de funcionar devers 2030. Sembla que Merkel, després de Fukushima, està decidida a avançar l'apagada nuclear alemanya a l'any 2022 o 2023, força abans que les seves centrals esgotin la vida útil. En tot cas, que Alemanya ja doni per acabada la seva era nuclear és una decisió significativa.
Tot va començar l'any 1896. El físic francès Henri Becquerel, interessat per la fluorescència i pels raigs X que l'any abans havia descobert l'alemany Wilhelm Röntgen, trobà que el fluorescent sulfat d'urani i potassi emetia radiacions que eren capaces de travessar cossos opacs, igual que els raigs X. Inventà el terme radioactivitat per a designar el fenomen. Qui, entre 1898 i 1902, en va desentrellar el mecanisme va ser el matrimoni Pierre Curie i Marie Slodovska, sobretot ella, polonesa nacionalitzada francesa, que prengué el cognom del marit. Marie Curie i la seva filla Irène Joliot-Curie establiren les bases dels fenòmens radioactius naturals (la mare) i induïts artificialment (la filla). Ambdues moriren de leucèmia causada per les radiacions a què es van exposar.
El britànic Ernest Rutherford establí l'any 1911, fa un segle exacte, que la radioactivitat depenia del nucli de l'àtom. Dos anys més tard, el danès Niels Bohr proposà el model atòmic que ara ens sembla la cosa més natural del món: un nucli de protons (i els aleshores només intuïts neutrons) al voltant del qual giraven els electrons. Mentrestant, la mecànica quàntica dels alemanys Max Planck i Albert Einstein i de l'austríac Wolfgang Pauli assentava les bases teòriques per a entendre totes aquelles novetats. L'italià Enrico Fermi i l'alemany Otto Hahn, als anys trenta, descobriren que bombardejant amb neutrons els àtoms de determinats elements radioactius s'obtenien nous elements i s'alliberaven grans quantitats d'energia: resultava que el somni dels alquimistes medievals que cercaven la pedra filosofal capaç de trasmudar un element en un altre s'havia fet en certa manera realitat. Havia nascut la fissió nuclear induïda artificialment.
Mentrestant, Hitler i Mussolini s'havien emparat del poder. Qualificaren de "física jueva" la mecànica quàntica i tot el que s'hi relacionava i propiciaren l'exili dels qui s'hi dedicaven, la majoria efectivament jueus o amb familiars que n'eren. Fermi, Einstein, Pauli, Bohr i tants altres fugiren als Estats Units i acabaren participant d'una forma o altra en l'equip de Robert Oppenheimer, físic novaiorquès de família jueva, que posà a punt la primera bomba atòmica. Planck i Hahn restaren a Alemanya, sota sospita. Alguns altres, com Werner Heisenberg, col·laboraren en el fracassat desenvolupament d'un reactor nuclear alemany. La generació elèctrica nuclear s'aconseguí l'any 1951.
L'any 1998, el dramaturg britànic Michael Frayn estrenà a Londres "Copenhaguen", peça que reconstrueix la reunió que l'any 1941, precisament a Copenhaguen, van tenir Bohr i el seu deixeble Heisenberg. Molt enginyosament plantejada, permet de comprendre moltes coses sobre l'Europa de l'època, sobre l'energia nuclear i sobre les veritables motivacions dels científics, que al capdavall són persones com les altres. Dóna moltes clarícies en un moment com l'actual en què l'energia nuclear és tema de preocupació general. Aquest dies es pot veure "Copenhaguen" al Teatre Nacional de Catalunya, en una excel·lent posada en escena, per cert.
(F)
Com veien Bohr i Heisenberg el món i el paper del coneixement tecnocientífic emergent? Com ens posicionem nosaltres davant de la qüestió nuclear? Massa emocions en joc i massa pocs elements de judici, em temo. La decisió de Merkel no neix de res que no sabéssim abans de Fukushima. És en bona mesura una decisió emocional. Es comprèn, perquè la política, més que res, gestiona emocions. Si la majoria així ho vol, més val així fer-ho. Però vol la majoria el que realment li convé?
En aquest cas, tot comptat i debatut, em sembla que sí. James Lovelock, pare de la teoria Gaia, delícia d'ecologistes, s'ha tornat filonuclear a les seves velleses. Centra l'atenció en el tema de les emissions de CO2. Però hi ha altres qüestions a considerar. Podem viure amb aquesta espasa de Damocles sobre el cap, després de Txernòbil i Fukushima? Dels 4.000 gigawatts elèctrics instal·lats al món, només 450 són nuclears, un 11%. A hores d'ara ja n'hi ha 120 d'eòlics (de potència servida més aleatòria, això sí) i les renovables, en conjunt, ja representen el 4,5% del total la potència elèctrica instal·lada. Un pla per anar prescindint de les centrals nuclears seria tan plausible com el pla que les ha anat posant en servei, doncs. Hauria de ser, però, un pla meditat i econòmicament valorat. Em temo que més aviat respondrà, si arriba, a les emocions del moment, com sempre. Merkel no té el cap estructurat com Curie. En tot cas, una dona sembla que es disposa a clausurar l'era oberta per una altra ara fa un segle just. Notable.
