Decadència olímpica

Ambientòleg i Enginyer T. Agrícola @manelcunill
12/02/2022 - 16:08

L’autoestima d’un país també passa per la seva capacitat de superar l’atzucac ecològic i compartir els reptes i mesures per adaptar-nos a nous escenaris ambientals. Per això és rellevant preguntar-nos, des de les planes del litoral o les muntanyes del Pirineu: ¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?

Aquests dies brollen pels mitjans de comunicació tota mena de consignes per crear un ambient favorable a l’artefacte nival que es vol organitzar al Pirineu català. Ja sigui a partir del serial olímpic de la ràdio pública catalana o a les portades dels diaris degans del pla de Barcelona, el soroll no para. Per un projecte fins ara inexistent, però que tothom en parla. El rebombori d’aquests dies, amanit d’encontres i desavinença amb les autoritats de l’Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol, més aviat convida a concloure que el Govern està prenent la temperatura política al país. Amb tot, la Plataforma #StopJJOO intensifica la seva campanya i ja ha recollit milers de signatures de persones i entitats.

Una de les argúcies del Govern és limitar al màxim una possible consulta a les comarques afectades pel projecte olímpic. Per ara, només es vol fer a l’Alt Pirineu i l’Aran. Uns jocs que pretenen celebrar certes proves a Barcelona ciutat i transitar per les comarques del Prepirineu no poden excloure de preguntar als seus ciutadans i vilatans. Només un exemple d’aquesta exclusió inexplicable és el cas del Berguedà i el Ripollès. Sembla que el Govern desconeix que una part de les instal·lacions de les estacions de la Masella i la Molina es troben al Berguedà. I també és cert que una part de l’estació d’esquí de la Molina està situada al Ripollès. Desconec els motius d’aquesta decisió, però marginar les comarques del Prepirineu català és un menyspreu inadmissible.

"¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?"

El febrer de 2016 l’Ajuntament de Barcelona va publicar l’informe: “Comissió no Permanent del Consell Municipal d’estudi de la candidatura Olímpica i Paralímpica dels Jocs d’hivern de Barcelona-Pirineus”. Aquesta comissió va ser un compromís municipal per dirimir la conveniència de celebrar uns jocs d’hivern el 2022 o el 2026. La comissió va celebrar vuit sessions on es varen tractar diferents àmbits del polèmic projecte. Avui un dels afers significatius és conèixer què costaria a tots plegats organitzar uns jocs al Pirineu. Les dades del 2013 de l’informe municipal de Barcelona ens indiquen un cost de 2.230 milions d’euros. Aquests diners bàsicament servirien per pagar les despeses del comitè organitzador, construir la vila olímpica, així com la construcció de noves instal·lacions esportives al Pirineu i Barcelona. Aquest import milionari s’hi hauria de sumar el compromís de les administracions de 1.400 milions d’euros d’inversió per ampliar carreteres com, la C-16 i la C-17, i adequar la línia ferroviària de Puigcerdà. Val a dir que aquestes dades no estan actualitzades al dia d’avui ni tampoc contemplen la desviació pressupostària que, en aquests casos, són de l’ordre d’un 150% d’increment. Segurament la millora de la línia ferroviària a Puigcerdà, l’accés a l’habitatge i la promoció activitats econòmiques no estacionals seria una excel·lent política pel Pirineu i Prepirineu català. Però per això no necessitem uns jocs d’hivern.

L’autoestima d’un país també passa per la seva capacitat de superar l’atzucac ecològic i compartir els reptes i mesures per adaptar-nos a nous escenaris ambientals. Per això és rellevant preguntar-nos, des de les planes del litoral o les muntanyes del Pirineu: ¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?


 

Categories: 

Relacionats

Article
Escape room interactiu

Article

L’Assemblea Ciutadana pel Clima celebra aquesta setmana una sèrie de sessions de debat sobre mobilitat, consum i energia, els tres temes centrals que han estat escollits pel centenar de participants de la trobada deliberativa. Aquesta iniciativa vol donar resposta a la pregunta “Què podem fer per a fer front a l’emergència climàtica a Barcelona?” des d’un punt de vista local amb l’objectiu de concretar accions i solucions per a millorar la ciutat.

Opinió

Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?

Butlletí