El 2007 per primera vegada la població urbana mundial va superar la rural. Això ha suposat un canvi en la residència de la població mundial cap emplaçaments més energèticament dependents i, per tant, emissors de gasos d'efecte hivernacle i generadors de residus convencionals.
(F)
La sostenibilitat del planeta passa necessàriament per introduir canvis significatius en el planejament urbà i al parc d'habitatges -tant existent com nou-. Les ciutats intel·ligents o smart cities accentuen així el seu caràcter estratègic per garantir un desenvolupament ambientalment saludable i sostenible.
Encara que la idea de ciutat intel·ligent no és nova i podem trobar iniciatives serioses en la segona meitat del segle XX a Alemanya, possiblement el projecte més avançat sigui el de la ciutat de Masdar, en ple desert d'Abu Dhabi. Resumidament, es tracta d'una ciutat dissenyada per acollir 50.000 habitants en 640 hectàrees, amb una inversió de 15 bilions (americans) de dòlars i zero emissions de CO2 i de residus. Les nul·les emissions de CO2 s'aconsegueixen gràcies a que les úniques fonts d'energia a utilitzar són l'eòlica i la fotovoltaica. Hi ha qui ha assenyalat que el desenvolupament de les energies renovables a l'Orient Mitjà es finança amb el combustible fòssil que compra Occident, una societat petroalcohòlica.
Sigui com sigui, el camí cap a ciutats d'aquest tipus és incert. El que no és impensable és una societat occidental amb passos sensats cap a un ús eficient de l'energia i un ús creixent i econòmicament assumible de les energies renovables.
En el primer cas, en el de l'eficiència energètica, l'obligatorietat de la certificació d'eficiència energètica dels edificis nous que ha introduït el Codi Tècnic d'Edificació i l'obligatorietat de la mateixa per als edificis ja existents que entrarà en vigor en breu, fa que les millores en el consum eficient de l'energia dins dels edificis sigui un èxit tangible. Serveixi de mostra aquesta dada: el consum energètic d'un habitatge amb certificació A (la més eficient) és un 86,4% menor que el d'un habitatge G (la menys eficient).
(F)
Noteu que, per a un Estat com Espanya, el dèficit energètic representa el 4% del nostre PIB amb dades de 2011, per tant, qualsevol guany en eficiència energètica seria benvingut si a més d'aconseguir-se a les llars s'assoleix a la indústria.
El segon camí cap a ciutats més intel·ligents és la regulació de l'autoconsum energètic, concepte aquest íntimament lligat al del balanç net.
A partir del 31 de desembre de 2018 per als edificis públics, i del 31 de desembre de 2020 per a tots els edificis de nova construcció a Espanya, s'ha d'acreditar la seva condició d'edificis de consum d'energia gairebé nul.
Es tracta d'un important canvi en el sector energètic ja que el consumidor d'energia es converteix també en productor de la mateixa en veure's obligat a instal·lar sistemes de generació d'energia a partir de fonts renovables (miniaerogeneradors, calderes alimentades essencialment per biomassa, etc.)
En el cas de l'energia elèctrica, la quantitat generada per la instal·lació de cada edifici s'aboca a la xarxa i en cas que la generació sigui inferior al consum, el diferencial es subministraria procedent d'altres fonts a través de l'empresa distribuïdora.
Mitjançant un comptador, el balanç net permet consumir prioritàriament l'energia produïda i només quan aquesta sigui insuficient, comprar l'energia restant al distribuïdor. L'energia generada per cada edifici i abocada a la xarxa es pagaria a preus sense les primes de les que es beneficien les tecnologies acollides al règim especial de tarifes.
(F)
En definitiva, el camí cap a ciutats més intel·ligents des del punt de vista del consum energètic sostenible s'ha començat a recórrer.
Moltes d'aquestes qüestions estan ja en l'agenda investigadora de la Cátedra de Economía de la Energía y del Medio Ambiente, nascuda d'un acord entre la Universidad de Sevilla i la Fundació Roger Torné. Així, acaba de finalitzar un estudi comprensiu de les mesures d'eficiència energètica desenvolupades en els països de la Unió Europea. Els primers resultats de la valoració econòmica del dany de les emissions de CO2 a la salut es presentaran al març de 2013 i el planejament urbà intel·ligent forma part dels nostres projectes de recerca. En definitiva, una agenda investigadora ambiciosa per respondre a uns grans desafiaments.
* José Manuel Cansino és director de la Càtedra de Economia de l'Energia i Medi Ambient de la Universitat de Sevilla – Fundació Roger Torné.
