Els cotxes dièsel han estat tradicionalment rebutjats pels ecologistes front els de benzina a causa de la seva emissió superior de contaminants, en especial compostos de sofre i nitrogen i partícules potencialment canceroses o perjudicials per a la salut. Però la innovació en catalitzadors per a motors dièsel i la millor eficiència energètica d'aquests motors (menor emissió de CO2) obliga, si més no, a mirar seriosament les comparatives de motors, alhora que considerem altres alternatives com els híbrids o els biodièsel. Mai comprar un cotxe havia estat tan difícil per al consumidor responsable. Els més radicals dirien que la solució és ben fàcil: no comprar-lo. En un debat més moderat, hi ha força elements a tenir en compte i no sempre la informació necessària per fer-se un judici clar i prendre una decisió.
Sembla demostrat que tot tipus de vehicle, també els més ecològics, tindrà a mig o llarg termini els seus efectes col·laterals. Sobre els cotxes híbrids ja se'n diu, per exemple, que si haguessin d'acabar substituint els convencionals hi hauria un problema greu d'abastiment de liti, un component imprescindible per al funcionament de les bateries i que es troba només en algunes mines de països sud-americans, africans i del nord. Exactament igual passa amb el biocombustible. És cert que les seves emissions de CO2 es compensen pel fet que s'absorbeixen pel cultiu biològic del que provenen, però també hi ha un conflicte obert sobre el fet que el conreu per a l'alimentació hagi de competir amb el destinat a combustible.
Què passa amb els combustibles convencionals, derivats del petroli? Tot apunta que la clau estarà en la capacitat d'innovació del sector automobilístic. De la mateixa manera que la benzina fa temps que és sense plom, els motors dièsel també han millorat a base de catalitzadors i sistemes per a la neutralització dels gasos d'escapament. Han aparegut de fa anys diversos sistemes com els catalitzadors de tres vies, catalitzadors d'oxidació, de sondes Lambda o de vàlvules ERG (exhaust gas recirculation). Sense entrar en detalls tècnics que escaparien a les capacitats d'aquest text i la seva autoria, aquests sistemes s'instal·len en els cotxes moderns i en vehicles pesants per convertir els òxids de nitrogen en nitrogen i oxigen innocus. El sofre es podria eliminar amb l'ús de biocombustibles, que no en contenen.
Un altre factor contaminant atribuït als cotxes dièsel és el soroll. També en aquest camp hi ha millores que inclouen la col·locació de silenciadors i de materials que absorbeixen vibracions, el confinament del motor o la substitució de determinades peces.
(F)
Quin és, doncs, el principal problema dels motors dièsel avui dia? Sembla ser que, en bona part, la falta de regulació dels nivells d'emissió de substàncies tòxiques i de gasos d'efecte hivernacle que, d'aplicar-se, podria dur a més inversió del sector en innovació per reduir els contaminants. De moment, la regulació europea s'ha avançat en les emissions de CO2 i la indústria automobilística ha reaccionat traient al mercat models més eficients en consum i, per tant, en emissions de CO2. Si la indústria continua innovant en tot allò que fa menys contaminant el dièsel, l'etern dubte "dièsel o gasolina" potser es podria anar aclarint. De fet, als EUA el dièsel no ha triomfat mai justament perquè la legislació era més exigent pel que fa a emissions de NOx i micropartícules que no pas a Europa, on s'ha avançat més en la regulació de les emissions de CO2. Això ha d'anar canviant en els propers anys.
Mentrestant, i ara com ara, no és fàcil trobar veus o fonts tècniques o ben informades que s'atreveixin a apostar sense condicionants per un o altre motor pel que fa a les seves característiques contaminants. Si ens basem només en les emissions de CO2, guanyen els motors dièsel clarament, perquè permeten un funcionament un 30% superior amb la mateixa quantitat de combustible. Però els motors dièsel més tecnològics necessiten combustible amb poc sofre, i aquest combustible continua essent més intensiu en ús de petroli i carboni que la gasolina reformulada (segons el US Department of Energy, fer un litre de dièsel exigeix un 25% més de petroli i emet un 17% més de gasos hivernacle que la gasolina reformulada). En definitiva, a falta de més innovació en el motor dièsel, els seus avantatges en quan a eficiència de CO2 estan parcialment eclipsats per l'impacte del procés de producció del combustible. L'alternativa seria el biodièsel, que també té efectes ambientals col·laterals.
I així, amb pros i contres, continuarem els consumidors sensibilitzats, sense acabar de treure'n l'aigua clara i decantant-nos, finalment, per les sensacions que els publicistes ens transmeten (ells sí, amb gran eficàcia) sobre el plaer de conduir, més enllà de les emissions.
