Diòxids, monòxids i partícules

Per a minimitzar les combustions contaminants cal evitar embussos i limitar la velocitat
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
21/02/2011 - 00:00
Ha marxat l'anticicló. L'aire torna a estar acceptablement net (o suportablement brut). Però l'anticicló no causava la contaminació, es limitava a retenir-la. El problema no eren les condicions meteorològiques, sinó les emissions impròpies degudes, sobretot, als motors de combustió interna. És a dir, als vehicles, perquè les calefaccions, quasi totes elèctriques o de gas, ja no tenen la responsabilitat en la contaminació atmosfèrica que tenien.

Els grans emissors, ara, són els cotxes. En condicions normals emeten diòxid de carboni, vapor d'aigua, nitrogen, partícules i contaminants continguts al combustible. El diòxid de carboni és inevitable, intrínsec a la combustió. Altera l'efecte hivernacle i, de retruc, el clima, però no és un contaminant local, és un gas innocu, els éssers vius també l'emetem en respirar. Ara, si la combustió és incompleta o deficient, en comptes de diòxid s'emet monòxid de carboni (que no altera el clima, però contamina l'aire local perquè és tòxic) i en lloc del benigne nitrogen, el principal component quantitatiu de l'aire pur (78%), s'emeten òxids de nitrogen, nocius per a la salut. A més, s'emeten les partícules i els contaminants que puguin tenir la gasolina o el gasoil i restes no cremades del mateix combustible, coses totes elles tòxiques o perjudicials.

La qüestió, doncs, és cremar combustibles amb el mínim nombre de partícules i contaminants (quitrans, sofre, etc.) i cremar-los bé, completament. Això depèn del bon estat del motor i del seu règim de funcionament. L'òptim s'aconsegueix a velocitats de l'ordre dels 80-90 km per hora. Els sona la xifra? No la determina cap decret. La posa de manifest qualsevol banc de proves. Si tinguéssim pocs vehicles circulant alhora, una combustió incompleta o deficient podria sortir-li econòmicament cara al conductor, però es diluïria en l'entorn. Lamentablement tenim molt de trànsit i els nivells de contaminació atmosfèrica de seguida pugen. Per això convé optimitzar les combustions. O sigui limitar la velocitat, evitar embussos i reduir el trànsit. L'anticicló és a més a més.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

Socioecòleg, Director general d'ERF

Relacionats

Opinió

Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.

Article
El documental "Something in the air" examina l’element més essencial per a la nostra supervivència, mostrant què hi ha a l’aire que respirem, els efectes que té sobre el nostre cos i com les noves tecnologies i un públic motivat canvien l’equació per millorar.

Butlletí