Ens satisfà observar com la nostra societat, tant rural com urbana, és dinàmica i plena d’iniciatives disposades a enfrontar-se amb el poder per defensar els espais verds, que, a la vegada, esdevenen indrets en comú per descansar, dialogar, contemplar i millorar el nostre dia a dia.
Aquesta tardor hem tornat a visitar dos espais de la vil·la de Gràcia que havíem conegut el 2019, el Jardí del Silenci i l’alzina monumental de Can Vidalet, conjuntament amb les associacions que defensaven la seva existència, és a dir, “Salvem l’Alzina” i “Salvem el Jardí 2014.” Curiosament tots dos espais estan situats al carrer Encarnació i separats només per alguns centenars de metres. Les dues associacions, amb el recolzament veïnal, s’han dedicat a treballar amb èxit per defensar els arbres i els jardins del seu barri, dins d’un districte que és el segon de la ciutat amb un menor nombre d’arbres ja que, segons dades del 2017, hi ha 7.291 peus plantats, quantitat molt allunyada dels 30.291 que té el districte de Sant Martí o dels 22.678 de l’Eixample.
El manteniment dels espais interiors verds avui en dia i amb l’escenari del canvi climàtic en el qual estem immersos , han esdevingut d’importància cabdal. Aquests espais, per molt petits que siguin, són veritables refugis climàtics, no només per l’ombra i la verdor sinó també per la pau i el silenci que ofereixen. Recordem que els arbres, sobretot dins de la ciutat, són els éssers més generosos del món ja pensant, ni que sigui, en la salut dels ciutadans: enriqueixen l’aire que respirem en expulsar oxigen; ofereixen una ombra molt preuada en els dies calorosos de l’estació estival, capten elements contaminants, són un testimoni del pas del temps i un referent per reconnectar-nos amb la natura.
Cal remarcar que la mobilització popular per a la defensa dels arbres i els espais verds d’interior d’illa, davant de llicències municipals que en permetien l’enderroc i l’inici d’obres per a la construcció d’habitatges i pàrquings, ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona reconsideri la situació i, a partir de la compra dels solars i la requalificació urbanística, ha permès que Gràcia tingui dos nous espais verds dels quals poden gaudir els seus veïns.
Actualment, el jardí que rodeja l’alzina monumental, -declarada “arbre d’interès local” per part de l’Ajuntament de Barcelona- i les cases que hi ha al seu davant, una de les quals fou la seu de l’Ateneu Obrer que va dirigir la filla de Ferrer i Guardia, esta gestionat per Parcs i Jardins. En canvi, el jardí que ocupa l’antic solar del convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i que s’anomena El jardí del silenci està gestionat per “l’Associació Salvem el Jardí 2014.” Aquest col·lectiu en el qual les dones hi tenen un paper cabdal ha creat un espai amb una interessant diversitat d’arbres i d’ambients vegetals. D’una part hi ha l’herència dels arbres que formaven part del patí del convent, com la glicina monumental que hi ha al voltant de la font que presidia, com en tants claustres religiosos, aquest espai de pregaria i esbarjo, així com una araucària, un impressionant ficus i diferents llimoners. Després hi ha un esplèndid jardí vertical i una bonica col·lecció de cactàcies i suculentes, amb espècies de tot el món. Tal com afirma Carles Abella, professor emèrit de la Universitat de Girona i membre de l’associació que té cura del jardí: “Aquí no hi ha plantes autòctones o mediterrànies, sinó espècies de jardí urbà que s’han conservat i conformen un conjunt verd urbà de molta riquesa” Cal assenyalar que la major part de les espècies que podem admirar en aquest jardí provenen de donacions de veïns o d’intercanvis. D’altra part, l’associació que gestiona aquest espai s’anomena Centre Cívic a l’aire lliure i dins seu es desenvolupa una intensa programació cultural, de jardineria, ioga, dansa... per tant, és quelcom més que un jardí, es tracta d’un espai obert al barri i a tots els seus col·lectius. A tall d’exemple, el dia que vam anar a parlar amb alguns dels responsables de l’associació, van visitar el jardí un grup de pàrvuls així com tres dones que no coneixen l’espai i que van entrar-hi a preguntar què s’hi feia. Podem concloure titllant-lo d’espai ple de vida i de verd.
Ens satisfà observar com la nostra societat, tant rural com urbana, és dinàmica i plena d’iniciatives disposades a enfrontar-se amb el poder per defensar els espais verds, que, a la vegada, esdevenen indrets en comú per descansar, dialogar, contemplar i millorar el nostre dia a dia.
