A mesura que conquerim benestar anem donant per fetes coses que fins feia poc eren impensables. Això és especialment cert en allò que respecta a l'ecoinnovació. De vegades és bo revisar algunes de les grans i no tan grans innovacions que s'han anat incorporant en el nostre dia a dia i que han suposat, en el seu conjunt, un més que destacable avenç en matèria de protecció ambiental i sostenibilitat.
(F)
L'ecoinnovació fa referència com estratègia a un gran camp d'activitats relacionades amb els processos de disseny i producció de béns, productes i serveis. Quan el concepte es va introduir als anys vuitanta i sobretot als noranta feia referència sobretot a la innovació en el terreny industrial i productiu. Fonamentalment es tracta de reduir el nostre impacte ambiental i fer un millor ús dels recursos desenvolupant productes, tècniques, serveis i processos que redueixin les emissions de CO2, utilitzin els recursos de manera eficient i promoguin el reciclatge. Aquesta és la definició acceptada i impulsada per la Comissió Europea i per tantes altres institucions legislatives i executives arreu del món.
El fet és que l'eco-innovació potser va trobar el terreny més fèrtil en el món industrial però de seguida va arrelar en molts altres entorns: des la construcció al sector d'aliments i begudes, passant pel tèxtil, la distribució, l'automoció, l'electrònica, etc.
Un dels espais on de seguida integrem i donem per fetes algunes grans eco-innovacions és l'espai domèstic. Justament, alguns dels ecodissenys més aclamats i celebrats dels vuitanta i noranta incloïen la llauna amb la pestanya d'obertura integrada o l'ampolla de plàstic estriada per poder aixafar-la amb més comoditat per minimitzar el seu volum abans de llençar-la. Tot envàs que a dia d'avui no segueix la lògica ambiental d'aquests dos exemples tan quotidians ens resulta incòmode i antipàtic. Així hem integrat eco-innovacions en el nostre dia a dia que han permès importants avenços en reducció de residus en origen.
(F)
Tanmateix, les estadístiques sobre el plàstic continuen essent esgarrifoses. Ecowatch.com n'ofereix algunes: en els últims deu anys hem produït més plàstic que durant tot el segle passat; el 50 per cent del plàstic que fem servir s'utilitza només una vegada i es llença; el plàstic que es llença cada any és suficient per donar la volta al món quatre vegades; actualment recuperem només el 5 per cent dels plàstics que produïm; la producció de plàstic utilitza al voltant del 8 per cent de la producció mundial de petroli; encara s'utilitzen més d'un milió de bosses de plàstic cada minut en el món; el plàstic necessita de 500 a 1000 anys per a degradar-se i constitueix aproximadament el 90 per cent de totes les escombraries que sura a la superfície de l'oceà, incloent la massa flotant de plàstic que sura al Pacífic Nord i és el doble de la mida de Texas.
En un ordre similar al del plàstic, podríem parlar de les innovacions en eficiència energètica. També en l'àmbit de la llar la llum LED i les bombetes fluorescents compactes (CFL), per exemple, poden oferir un estalvi energètic molt important en comparació amb les incandescents tradicionals. De fet, es van imposant de forma rotunda les bombetes LED que superen les làmpades fluorescents compactes en eficiència energètica i a més estan lliures de riscos en no contenir materials perillosos com ara el mercuri. A més, poden aconseguir més de 100 lúmens per watt, el que significa que aquesta llum de baixa potència és gairebé un terç més brillant que la mitjana fluorescent quan utilitza la mateixa potència. La substitució de bombetes tradicionals o fluorescents per llum LED s'amortitza en poc temps i garanteix una reducció notable d'emissions de CO2. Ara bé, en contrast amb l'acceptació i integració d'aquesta eco-innovació a les llars, hem incorporat altres hàbits no eficients energèticament que obliguen a deixar oberta la porta de la creativitat i la innovació per a la sostenibilitat.
(F)
Una de les assignatures pendents en l'ambient domèstic és la utilització massiva de productes d'un sol ús. Podríem detenir-nos a analitzar el consum de cel·lulosa o de diferents tipus d'envasos o d'innovacions alimentàries diverses com les càpsules de cafè. Però aleshores també caldria fer una ullada a productes d'un sol ús que sobrepassen la dimensió del que posem en una bossa o frigorífic: els mobles d'un sol ús atenent al seu baix preu i durabilitat, la roba d'un sòl ús atenent també als anteriors criteris i a la moda, i els dispositius electrònics d'un sol ús o de molt pocs usos, si considerem la varietat d'opcions que es troben disponibles al mercat.
No hi ha dubte que l'ecoinnovació ja forma part natural del nostre dia a dia i ha quedat inserida en la gran majoria d'estratègies de disseny i producció de béns i productes. I tampoc hi ha dubte que, en la mesura que inventem, els nostres enginys generen nous impactes als quals cal fer front. La nostra vida quotidiana està subjecte a aquest cicle. I també la mort fa eco-innovació. Ja hi ha oferta de serveis funeraris verds orientats a frenar les emissions post-mortem.
