A mitjans dels noranta, quan va aparèixer internet i, sobretot, quan es va començar a desplegar el correu electrònic, es deia que els arbres estaven salvats perquè es podrien estalviar tones de paper. No fa gaire saltaven les alarmes per sospites (de moment no confirmades científicament) que el risc que esperava als arbres amb internet podria arribar via wifi i no a causa d'un increment o reducció en les necessitats de cel·lulosa.
Des que una universitat holandesa va exposar alguns arbres a nivells variables de freqüències de wifi i va trobar senyals de dany en la dermis de les fulles, s'han anat publicant diferents notícies sobre el perill real o no d'aquestes freqüències ja no només sobre els arbres, sinó també sobre nosaltres mateixos. De moment, la ciència apunta que no hi ha dades definitives sobre el possible dany de l'exposició continuada a una (o moltes) xarxes wifi, en un debat que es podria assemblar al de les emissions de les línies d'alta tensió.
(F)
Tot i que les ones wifi són un tipus de radiació, el cert és que els nivells emesos per un router són molt baixos. La mateixa universitat holandesa de l'estudi citat va avisar que calia més recerca per obtenir dades concloents sobre els efectes d'aquest tipus de radiació sobre la salut i es diu que s'hauria d'estar assegut ininterrompudament durant un any sencer al costat d'un router per estar exposat al mateix nivell d'emissió que una trucada de mòbil de 20 minuts. Vaja, que per augmentar la temperatura corporal en el que es coneix com interacció tèrmica, un cos hauria d'estar exposat a nivells d'emissió increïblement alts.
En els conflictes sobre les línies de molt alta tensió, una de les reclamacions socials és el soterrament. Quan es tracta de reduir riscos sobre la salut, una de les primeres mesures és assegurar-nos que el problema, almenys, no està a la vista. Ho explica lúcidament Ulrich Beck (1986) en la seva teoria sobre la societat del risc: la modernitat en l'era post-industrial i de la comunicació global suposa conviure amb els riscos de la tecnologia que consumim. El mateix Beck deixa clar que són diferents els riscos pels que produeixen que pels que consumeixen la tecnologia, però la qüestió que es vol destacar aquí és la idea de convivència amb el risc i, alhora, capacitat de compactar-lo i distribuir-lo per a poder mantenir el mateix ritme de consum tecnològic.
(F)
Per fer el risc més digerible sovint ens agafem de la ma de la incertesa científica. Si no hi ha estudis clars i contundents dels efectes de la tecnologia sobre la salut, aquesta és segura. Una altra estratègia és: per si de cas, posem-ho lluny, amaguem-ho sota terra o enviem-ho ben enlaire. D'aquesta manera, hem anat creant tot un seguit de capes en el subsòl i també a la superfície i l'atmosfera, amb una Terra que és com una ceba on cada pell té la seva funció. Canonades de gas, d'aigua, instal·lacions elèctriques, calor i fred, deixalles, transport, vivenda, extracció de recursos formen superfícies noves que augmenten la superfície real de la terra i l'amplifiquen fent-la deu, vint, trenta vegades més gran? Recentment, em van parlar d'un documental, excel·lent, de la BBC que aborda justament aquesta qüestió. Supersized Earth fa un recorregut exhaustiu per les formes com hem anat redissenyant el planeta per construir el món modern. Literalment, el documental explica la història sobre com hem fet l'impossible, possible.
Té sentit, doncs, parlar de petjada ecològica per mobilitzar consciències ambientals quan la tecnologia ens demostra reiteradament la seva capacitat per crear-li noves pells al planeta, metasuperfícies i recursos que semblaven impossibles en llocs on es creia que ja s'havia superat de lluny la capacitat de càrrega? Per fer front a un consum d'internet que previsiblement té molt marge per créixer haurem d'anar creant capes per a la producció de recursos, energia i també per a l'emissió de les diferents radiacions. I tot apunta que en serem capaços, encara que haguem de conviure amb els riscos que tot això, de ben segur, comporta. I el que és més inquietant, caldrà conviure amb el repartiment desigual dels efectes d'aquests riscos sobre els set bilions d'humans que habitem la pell principal d'aquesta súper ceba que és la Terra.
