“El problema real de la humanitat és el següent: tenim emocions paleolítiques; institucions medievals i una tecnologia omniscient”, E.O. Wilson
FOTO FRANS LANTING, NAT GEO IMAGE COLLECTION
Edward O. Wilson, eminent biòleg evolucionista i entomòleg vocacional, ha marxat cap al regne etern de les formigues. Súper expert en aquests i altres insectes socials, el científic estatunidenc va dedicar la vida a estudiar les bases biològiques del comportament social dels éssers vius, la sociobiologia, i a divulgar el seu amor per la biodiversitat i la necessitat de preservar-la. Per mi sempre ha estat un personatge proper. Tinc una fotografia seva emmarcada que m’acompanya allà on visc en la que se’l veu observant una mena d’ escarabat que té agafat amb la ma i que sosté a un dit del seu nas. Wilson és d’aquells personatges no gaire freqüents que aconsegueixen construir una vida llarga, plena i fructífera i, a més, guanyar-se l’estimació de tantíssimes persones arreu del món gràcies a la forma de transmetre el seu coneixement i, molt important, el seu gran humanisme. ‘Hem perdut un dels grans biòlegs de la història’, diuen aquests dies els titulars. No hi estic d’acord. Amb vostè, Sr Wilson, tot han estat guanys. Resulta impossible perdre’l: els tresors que ens llega han calat fons i perduraran al llarg del temps.
"Amb vostè, Sr Wilson, tot han estat guanys. Resulta impossible perdre’l: els tresors que ens llega han calat fons i perduraran al llarg del temps"
Fa molts anys, no puc recordar exactament quan, vaig tenir la sort de veure’l a Barcelona en una conferència. Fascinada per la divulgació científica, ja feia ja temps que havia descobert Wilson i a d’altres científics i científiques que tan bé explicaven les meravelles d’aquest món, com Stephen Jay Gould, Lynn Margulis, Carl Sagan, Richard Dawkins, Richard Feynman, Jacques Cousteau o Gerald Durrell. D’aquest últim puc dir sense exagerar que va canviar el rumb de la meva vida. Tots els demés han estat per mi i per tantíssimes persones un impuls detonador que va encendre el nostre amor per la ciència.
Edward O Wilson era un gran savi i també era educat, amable, senzill i proper. L’altre dia el fotògraf Joel Sartore (creador del projecte Photo Ark de National Geographic) recordava com, malgrat ser un gegant de la biologia evolutiva i haver guanyat dos vegades el premi Pullitzer, el primer que deia sempre a la gent que el volia conèixer era ‘digue’m Ed’. «Aquest home humil va inspirar a vàries generacions amb la seva obra, gràcies als seus immensos poders d'observació i de les conclusions revolucionàries que en va extreure», diu Sartore al seu Instagram.
L’any 2007 Wilson va visitar de nou Barcelona, aquest cop per rebre el Premi Internacional Catalunya. En aquella ocasió el vaig poder sentir en una entrevista radiofònica i, entre tantes coses que va dir, una em va quedar especialment gravada a la ment: va fer un genial elogi de l’avorriment dient que, per fomentar futures vocacions naturalistes, més que estimular els nostres nens i nenes constantment hauríem de procurar que s’avorrissin de tant en tant. Avorrir-se, va dir, és una manera infal·lible de fixar la mirada en les coses que normalment ens passen inadvertides. «Si jo de petit no hagués passat hores avorrit al jardí de casa, mai no hauria descobert les formigues», va explicar.
"El passat 22 d’octubre vaig poder tornar a gaudir de la seva companyia, sabent que seria el darrer cop. Va ser durant l’event virtual que Wilson va organitzar per parlar de la que hauria de ser una màxima prioritat per tots els humans: preservar el 50% dels ecosistemes de la Terra abans que sigui massa tard. Amb aquesta finalitat va crear el projecte Half-Earth Project".
Afortunadament, el passat 22 d’octubre vaig poder tornar a gaudir de la seva companyia, sabent que seria el darrer cop. Va ser durant l’event virtual que Wilson va organitzar per parlar de la que hauria de ser una màxima prioritat per tots els humans: preservar el 50% dels ecosistemes de la Terra abans que sigui massa tard. Amb aquesta finalitat va crear el projecte Half-Earth Project . L’objectiu? Aturar la funesta extinció d’espècies desencadenada per l’ésser humà i salvaguardar l’ancestral i insubstituïble sistema de suport ambiental de la Terra. Per fer-ho, Wilson digué que cal fer recerca per saber exactament quantes espècies hi ha, cartografiar els punts calents de biodiversitat del planeta i descriure totes les espècies que hi habiten, tantíssimes que encara no coneixem, i, molt important, implicar de forma activa a experts i expertes de tot el món en la conservació de la vida salvatge.
Des dels seus 92 anys —paraules lentes, ment lúcida— va conversar amb un altre ‘gegant’, David Attenborough (amb uns esplèndids 95 anys!), en una conversa moderada per Tim Smit (creador del Projecte Eden) sobre la necessitat de seguir lluitant pel que és un dels objectius transcendents de la humanitat: impulsar una convicció moral per entendre que hem d’actuar i protegir la biodiversitat. El més urgent, van concloure ell i Attenborough, és convèncer a la gent del món de que ja no tenim marge, hem de passar a l’acció. Sentir aquest missatge de dos gegants en la seva darrera etapa de vida amb tan de convenciment em va recordar una vegada més que, en aquesta vida, si estem convençuts d’alguna cosa, el que mai hem de deixar de fer és perseverar.
