Eficiència, estalvi i suficiència: el trinomi virtuós. Un trinomi virtuós que moltes persones substitueixen per un altre de viciós: ineficiència, malversació i balafiament. Una mala caldera, un aïllament deficient de la llar, la calefacció encesa tot el dia, la temperatura exageradament alta... El resultat és un consum energètic elevat i un confort escàs. La sostenibilitat no és passar fred. És estar bé consumint poc. Això passa per l'eficiència, l'estalvi i la suficiència.
Per a alguns, el progrés es gastar, llençar i passar calor a l'hivern. Una bona bestiesa. He vist engegar la refrigeració en una sala exageradament calefaccionada per mandra d'apagar la caldera i d'obrir una estona la finestra. Això no és riquesa ni progrés. És incòmoda grolleria insensata. És insostenibilitat. És la cultura de la incultura disfressada de poder ubèrrim. Per a alguns, és una de les cares de la societat del benestar. I no.
Però l'Agència Internacional de l'Energia, en el seu World Energy Outlook 2010, presentat fa poc, adverteix sense embuts que els preus del petroli i de l'energia en general no pararan de pujar en els anys vinents. El petroli de qualitat i fàcil d'extreure ja s'ha acabat. Cada cop més persones demanden un producte progressivament més escàs. El camí per a allargar-li la vida mentre implementem solucions alternatives, més encara que tecnològic, és sociològic: eficiència, estalvi i suficiència. També és el camí per a no arruïnar-se. I per a mitigar el canvi climàtic. Grans resultats sense grans esforços. Dòmino!
