Als Estats Units, el preu mig de l'electricitat va caure un 98% entre 1900 i 2000. Les eficiències en la conversió d'electricitat han millorat en més d'un ordre de magnitud, i això, al costat de l'augment de la renda per capita ha provocat que una unitat de servei elèctric en els EUA fos en el 2000 entre 200 i 600 vegades més assequible a la butxaca del consumidor.
Quelcom similar va succeir a Gran Bretanya, on en el mateix període, els serveis d'enllumenat van ser 160 vegades més assequibles en 2000 que en 1900. Fins i tot durant els primers anys del segle XXI, en els quals es va donar un augment general dels preus de l'energia, si aquests es mesuraven ajustats a la inflació i no en termes absoluts, permetien veure aquesta pujada d'una manera menys dramàtica.
Però, són les millores tecnològiques i els mercats les úniques explicacions a aquest fenomen? Existeix també una llarga història d'intervencionisme en els mercats energètics responsable de la manipulació de preus. En alguns casos, es tracta de cartells per a mantenir els preus. Pionera en aquesta funció va ser la Texas Railroad Comission, que fins a 1971 (moment que els EUA van arribar el pic de producció de petroli) regulava els preus del petroli texà, i per tant els de la resta del món. L'OPEP va copiar el model, encara que no amb el mateix èxit.
(F)
Els subsidis i les legislacions ad hoc han contribuït també a abaratir, potser artificialment, els preus energètics. L'energia nuclear ha estat receptora tradicional d'aquests avantatges. Dels 9.400 milions de dòlars que els països de l'OCDE van gastar en 2004 en I+D energètic, 3.100 milions van anar a parar a l'energia de fissió nuclear, mentre que la fusió va rebre 700 milions de dòlars. La tecnologia fotovoltaica va rebre tot just la meitat que l'energia de fusió. Abans, des de 1975 fins a 1998, la despesa pública en I+D en l'OCDE mostra un panorama similar, mentre que l'energia de fissió nuclear va rebre 27.614 milions de dòlars (un 41% del total gastat), les energies renovables solament van rebre 4.889 milions de dòlars en ajudes. Lleis com la Price-Anderson Act dels EUA limiten la responsabilitat civil en cas d'accident nuclear, i a Espanya, la moratòria nuclear va servir per a rescatar a una indústria elèctrica en fallida després d'embarcar-se en un projecte d'expansió nuclear exagerat i asfixiat pels alts tipus d'interès. El resultat és que els consumidors espanyols hem estat pagant 700.000 milions de pessetes (de 1991) com compensació.Avui dia queden pocs dubtes que l'energia en el futur serà més cara. L'Agència Internacional de l'Energia calcula que farà falta una inversió de 1,2 bilions de dòlars anuals d'aquí a 2030 per a assegurar el subministrament. El progressiu esgotament dels jaciments de combustibles fòssils de major qualitat i accessibilitat suposa un canvi d'escenari les conseqüències del qual encara no són del tot compreses.
Una d'aquestes conseqüències és l'impacte que l'encariment dels combustibles fòssils tindrà sobre les alternatives als fòssils (nuclears incloses). Per exemple, i malgrat una tendència històrica de baixada de preus en l'energia eòlica (des dels anys 80 els costos s'han dividit per quatre), la pujada dels preus del petroli i les matèries primeres han fet augmentar els costos en un 20%. Mentre visquem en societats depenents dels combustibles fòssils, els preus d'aquests afectaran de manera important a tots els sectors, inclòs l'energètic.
Algunes crítiques recents als alts costos dels "llocs de treball verds" del sector energètic passen per alt que, gairebé amb tota certesa, els preus de l'energia hauran de ser més alts en el futur. I és just que així sigui, ja que una de les causes que el nostre sistema energètic sigui insostenible és el menysteniment de l'energia, potser perquè sense energia barata, el sistema econòmic fa aigües, com ha demostrat l'última crisi de petroli el 2008.