Un any mes, el dia 22 de setembre, s’ha celebrat el dia internacional "Dia Sense Cotxes". Han participat mes de 1.500 ciutats del món. A casa nostra ho han fet més de 60 municipis, els quals han recuperat l'esperit dels primers dies sense cotxes, iniciats a l’any 1999 amb “El dia d’Autoreflexió” convocant - en dia laborable- a la ciutadania a utilitzar altres modes de desplaçament alternatius al cotxe i la moto, tallant carrers i fent pedagogia de la necessitat del canvi de model de mobilitat actual insostenible basat en el cotxe privat. El que és positiu es que la ciutadania pugui comprovar com són els carrers sense tants cotxes.
L'objectiu del Dia Sense Cotxes" era i és fomentar el debat i el coneixement sobre la necessitat de reduir el trànsit. El problema de la mobilitat, entès com un conjunt d'impactes sobre la salut (contaminació, accidents, estrès), l'economia (congestió i despesa) i el temps personal (dispersió territorial), no pot arreglar-se mantenint un trànsit en el que majoritàriament circulen cotxes privats amb una sola persona.
"A totes les ciutats europees els plans de mobilitat aposten per reduir el volum de turismes circulant a més d'introduir canvis tecnològics com l'electrificació o mesures de gestió"
Totes les solucions al problema de la mobilitat i de la salut passen per una reducció del trànsit, que pot materialitzar-se a través del transport públic, la mobilitat no motoritzada (en determinades distàncies) i l'ús compartit de vehicles (carpooling, carsharing, ridesharing...). A totes les ciutats europees els plans de mobilitat aposten per reduir el volum de turismes circulant a més d'introduir canvis tecnològics com l'electrificació o mesures de gestió per incrementar-ne l'ocupació i reduir els temps i la necessitat d'espais d'aparcament (el cotxe està el 96% de la seva vida útil aparcat).
A ciutats com Oslo estan treballant per a eliminar el cotxe del centre de la ciutat en el 2019, Paris aprova construir més espai públic a la riba del riu Sena per a les persones, Estocolm aplica peatges d’accés a la ciutat, igual que Londres, o Manhattan, la llista de ciutats que incorporen nous criteris de gestió de mobilitat sostenible i segura creix, tot i les dificultats que implica anar en la nova direcció del canvi de paradigma necessari a favor de les persones i no dels cotxes.
La celebració d'aquest dia posa de manifest la necessitat de reduir la presència dels vehicles privats a motor a la ciutat per tal de reduir també de manera important la contaminació ambiental, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el soroll, reduir els accidents de trànsit i millorar la qualitat de vida de tothom, a la vegada que recuperar els carrers com espais de gaudi per a la ciutadania.
Cal recordar que les principals accions a promoure per reduir la contaminació de l'aire[1] i reduir les 3.500 morts prematures a les nostres ciutats a causa de la mala qualitat de l’aire, 1.800 hospitalitzacions per raons cardiorespiratòries, 5.100 casos de bronquitis en adults, 31.100 casos de bronquitis agudes en infants, 54.000 atacs d’asma en infants i adults, passen per la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat amb un urbanisme de proximitat i la potenciació del transport públic (especialment elèctric). És essencial promoure els desplaçaments en bicicleta i els desplaçaments a peu a les nostres ciutats, es imprescindible gestionar la mobilitat, això vol dir també redactar plans de desplaçaments d’empresa (PDE) a totes aquelles empreses de mes de 200 treballadors, gestionar l’aparcament lliure a destinació.
"Hem lliurat al cotxe les dues terceres parts de la ciutat i la resta de la vida, el passeig, el joc, el gaudi, l'oci l’hem de realitzar apinyats en el petit espai sobrant"
Cal seguir recordant que el 60 % de l'espai públic de la ciutat està ocupat pels cotxes, tot i representar aquests, tan sols, un 23% dels desplaçaments a Barcelona. Dit d'una altra manera, hem lliurat al cotxe les dues terceres parts de la ciutat i la resta de la vida, el passeig, el joc, el gaudi, l'oci l’hem de realitzar apinyats en el petit espai sobrant.
Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles No és un rècord agradable, però la ciutat de Barcelona concentra més de 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat. Això significa el doble que la ciutat de Madrid i més del triple que Londres, per exemple.[2]
El vehicle privat és la manera menys eficient de plantejar la mobilitat a la ciutat, dilapida recursos, com l'espai públic i l'energia, i afecta negativament a l'economia. Moure's a peu, amb bicicleta, en transport públic o en un mix de mitjans és més barat, més saludable i més eficient, més inclusiu i segur que fer-ho en el cotxe privat.
A Catalunya es demostra, com a la resta d'Europa, que la mobilitat sostenible no és patrimoni de cap ideologia política en concret sinó de societats intel·ligents. El problema és que mentre la societat anhela solucions al problema de la contaminació, també li costa acceptar els canvis d'hàbits, les rutines quotidianes. L'acceptació d’un canvi de mobilitat requereix cert temps, però si es fa bé no té marxa enrere i és apreciat.
Barcelona està en transició, amb cada cop més usuaris del transport públic i més persones conscienciades per la mobilitat sostenible. L'oferta està millorant poc a poc, només cal comparar el mapa de metros i la flota d'autobusos de 1999 i els actuals, o veure com el gris de l'asfalt ha donat pas al verd del tramvia, el vermell del Bicing o les voreres, apreciades ja per fi pels comerciants però molt més pels vianants.
Queixar-se per una afectació puntual que provoca el "Dia Sense Cotxes" sobre alguns conductors és insolidari si tenim en compte les afectacions permanents que l'excés de cotxes provoca sobre tota la societat. Ens hi va la salut, el benestar i l'equitat.
"El que és realment excèntric és que seguim permetent que l’automòbil, amb impunitat segueix enverinant el nostre aire"
Es fonamental que més aviat que tard siguem conscients que veritablement extravagant no és celebrar un dia sens cotxes, el que és realment excèntric és que seguim permetent que l’automòbil, amb impunitat segueix enverinant el nostre aire.
Cal seguir fent més dies sense cotxes, cal seguir apostant pel transport públic electrificat, cal seguir promovent els desplaçaments a peu i en bicicleta i cal seguir promovent el cotxe compartit i el carsharing, juntament a un urbanisme de proximitat i no de llunyania.
L'afirmació de l’arquitecte Lerner és el camí a seguir "El coche es como el tabaco, un vicio que hay que dejar". Jaime Lerner, arquitecte, urbanista, que fou alcalde de Curitiba (Brasil), per tant cal limitar l’ús del cotxe a les nostres ciutats, per a recuper-les per a les persones.
[1] http://www.worldbank.org/en/news/infographic/2016/09/08/death-in-the-air-air-pollution-costs-money-and-lives
[2] http://lameva.barcelona.cat/querespires/cat
