Corria l'any 2004 i em trobava a Berlín, en la conferència anual que organitza ASPO, l'associació que a nivell mundial estudia el fenomen del zenit del petroli. Acabava de finalitzar una de les taules rodones més atractives de l'esdeveniment, ja que en ella participava el Dr. Fatih Birol, economista en cap de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). Havia estat un enfrontament en tota regla entre els geòlegs "pessimistes", defensors d'un zenit primerenc i el representant de la sempre optimista AIE.
Vaig acompanyar a un col·lega anglès, corresponsal de la BBC online, que es va acostar a fer algunes preguntes a l'economista de la AIE. Les conferències d'ASPO no solen atreure a molts reporters, i molt menys per aquell temps. Se celebren en un ambient bastant informal, pel que el Dr. Birol no debia de pensar que érem periodistes. Durant la nostra breu conversa, les seves respostes van ser menys institucionals, convidant a un menor optimisme: "no hi ha capacitat excedentària" deia del mercat petrolier mundial, "si Aràbia Saudita no incrementa el seu subministrament de petroli en 3 milions de barrils diaris a final d'any ho passarem malament". Però quan el meu col·lega va insistir en que si aquest increment de producció era plausible o solament l'expressió d'un desig, el Dr. Birol va caure en el compte i va acabar la nostra petita reunió amb aquestes paraules: "sou de la premsa? Això no és per a vosaltres. Això no és per a la premsa". L'article que el meu amic i col·lega va escriure per a la BBC online s'ha convertit en una petita joia pels qui seguim el tema.
(F)
Durant molt de temps, la AIE i el Dr. Birol han estat un obstacle per a la difusió dels riscos del zenit de producció de petroli mundial. En els seus informes bianuals, l'AIE afirmava una vegada i una altra que les reserves eren suficients i que no es preveia un zenit del petroli abans de 2030. Per a les seves previsions, l'AIE estimava la demanda futura de petroli i després suposava que el mercat i la tecnologia farien possibles, per exemple, una producció de 121 milions de barrils diaris en 2030.Però el 2005, tot just un any després de la conferència d'ASPO a Berlín, alguna cosa va començar a canviar en l'agència. Es va filtrar un esborrany el títol del qual era tot una novetat: "Com estalviar petroli a tot córrer", seguit d'un altre molt similar, "Com estalviar electricitat a tot córrer". Ambdós informes eren conseqüència d'una nova realitat que ara la AIE semblava finalment reconèixer: eren possibles escenaris de sobtada escassesa, tant de cru com d'electricitat.
Aquestes publicacions van tenir un impacte pràcticament nul en l'opinió pública, però al novembre de 2006, amb la publicació d'un nou World Energy Outlook, l'agència feia un nou esforç per advertir al món, o almenys als països membres de l'OCDE, que és l'organisme del que depèn, que alguna cosa no anava bé en el món de l'energia. El WEO 2006 començava dient que "el futur energètic que estem creant és insostenible, (...) massa vulnerable a fallades per desinversió, catàstrofe mediambiental o interrupció sobtada del subministrament".
Avui dia, després de la publicació del WEO 2008, en el qual l'agència reconeix per primera vegada que el problema del zenit del petroli no és de reserves sinó de la capacitat de convertir aquestes en fluxos comercials que arribin al mercat a temps i a preus "raonables", el discurs públic del Dr. Birol és un altre. De fet, comença a ser considerat per membres del lobby petrolier com un defensor del peak oil. Però encara existeix una forta pressió, autocensura potser, que duu a l'agència a seguir instal·lada en una espècie de doble personalitat, capaç d'alarmar un dia i afirmar l'altre que "tot té solució".
Aquest passat mes d'agost l'economista en cap de l'AIE va tornar a parlar amb la premsa, en termes molt més dramàtics que els que vaig escoltar l'any 2004: "Algun dia ens quedarem sense petroli i hem de deixar el petroli abans que el petroli ens deixi a nosaltres. I ens hem de preparar per a aquest dia. Com més aviat comencem, millor, perquè tot el nostre sistema econòmic i social es basa en el petroli, pel que el canvi durà molt temps i exigirà molts diners i hauríem de prendre'ns aquest assumpte molt de debò".
És molt trist observar com algunes crisis es podrien evitar o almenys esmorteir si tan sols es tinguessin en compte els avisos dels experts. S'oculten els mals auguris fins que aquests es fan realitat, i llavors acostuma a ser ja massa tard.
