Opina l‘italià Stefano Mancuso, director del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal de la Universitat de Florència i comissari de la exposició ‘La Nació de les Plantes’ (mostrada recentment al museu Triennale de Milà), que hauríem de cobrir les ciutats de vegetació. Ell creu que, si ho féssim, aconseguiríem eliminar gran part del 70% de diòxid de carboni que es genera a les zones urbanes. Per altra banda, un estudi codirigit per l’ecòleg del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del CSIC, Josep Peñuelas , ha pogut demostrar com les espècies vegetals contribueixen a mitigar la crisi climàtica que vivim: no són la solució, òbviament (l’únic remei és reduir al màxim les emissions de carboni), però en formen part.
"Opina l‘italià Stefano Mancuso, director del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal de la Universitat de Florència que hauríem de cobrir les ciutats de vegetació. Ell creu que, si ho féssim, aconseguiríem eliminar gran part del 70% de diòxid de carboni que es genera a les zones urbanes"
La recerca ha analitzat dades de satèl·lit recollides durant les tres darreres dècades de l’activitat fotosintètica registrada en 880 ciutats de l’hemisferi nord, per saber com aquest procés tan essencial per la supervivència de les plantes i per la composició de l’atmosfera s’ha pogut veure afectat pels diferents escenaris climàtics. Els resultat mostren que, en línies generals, les plantes intenten adaptar-se als augments de temperatura, incrementant la seva capacitat de segrestar CO2 i, fins i tot, avançant l’ aparició de fulles i retardant-ne la caiguda.
Renaturalitzar les ciutats és, sens dubte, una via de progrés que té molt a veure amb l’increment del benestar de les persones a molts nivells i, per això, en molts llocs del món treballen per reverdir les urbs, un fet que imbrica no només amb la qualitat de la biodiversitat i de l’aire que respirem sinó també amb la salut mental i en el reforçament del sentit de comunitat en barris i veïnats.
En aquest sentit, una iniciativa interessant que s’està portant a terme als Estats Units és la que recull un fantàstic portal que David Byrne, el polifacètic artista, fundador i compositor de la banda Talking Heads, va llençar el 2017 sota el nom de Reasons to be cheerful. Byrne, fart de llegir tones de males notícies, ha creat aquesta plataforma digital per donar veu a projectes reals i positius i oferir «un tonificant per aquests temps tan tumultuosos». Un d’ells és la reconversió d’antigues autopistes, vies ferroviàries o aparcaments en parcs, d’encatifar paviment en desús per transformar-lo en zones verdes on els ciutadans puguin reconnectar amb la natura i fer coses plegats.
El parc de Klyde Warren abans era una autopista.
"Renaturalitzar les ciutats és, sens dubte, una via de progrés que té molt a veure amb l’increment del benestar de les persones a molts nivells i, per això, en molts llocs del món treballen per reverdir les urbs, un fet que imbrica no només amb la qualitat de la biodiversitat i de l’aire que respirem sinó també amb la salut mental i en el reforçament del sentit de comunitat en barris i veïnats"
Des de mitjans del segle xx, la proliferació de vies ràpides als Estats Units ha estat impressionant. Al 1955, Dwight Eisenhower, expliquen a Reasons to be cheerful, va fer un informe per vendre al Congrés un pla d’expansió del sistema d’autopistes del país que volia aconseguir la màxima mobilitat pels ciutadans a l‘hora de desplaçar-se, ja fos per anar a la feina o a comprar. El president volia conquerir els suburbis i, en definitiva, dispersar la zona d’habitabilitat de la gent, el que va consolidar la seva dependència total de l’ automòbil. Aquella visió urbanística va fer molt de mal a les comunitat de molts barris que es van veure trinxats per tot un maremàgnum d’acer i asfalt que els va separar dels nuclis més benestants i els va omplir de fum i de soroll. El 2016, el que era secretari de transport del govern Obama, Anthony Foxx, va dir al respecte que «les autopistes nord-americanes havien agreujat la desigualtat econòmica arrasant els barris afroamericans en benefici dels conductors dels suburbis».
Nombroses ciutats dels EEUU (i d’altres llocs del món) han portat o porten a terme projectes en aquesta direcció, (com el parc Klyde Warren de Dallas, el projecte ReConnectRondo de Sant Paul, Minnesota, el Millenium Park o el Rose Kennedy Greenway a Boston) i n’hi ha desenes més que s’ho estan plantejant. Una gran inversió per guanyar no només en reverdiment urbà, sinó en alliberar superfície des d’on repensar un nou model de ciutat més «humà» i menys «automobilístic». Més amable amb la biodiversitat i, en definitiva, més d’acord amb la vida. Com diu Mancuso, el futur és vegetal.
Boston's Rose Kennedy Greenway park. Foto: Greenway Conservancy
_____
«Sé que les coses pot semblar molt desesperançadores, avui dia. Sovint jo també em sento així. Per això fa un temps vaig començar a buscar raons per estar content i, creieu-me o no, en vaig trobar unes quantes. De fet, moltes. I vaig tenir una idea. Per què no fer un projecte per tal de compartir-les, copiar-les, divulgar-les, donar-lis forma....? A Reasons to be cheerful documentem històries de solucions, no només bones idees, sinó canvis positius que la gent està portant a terme arreu del món. En aquests temps tan bojos potser pensareu que centrar-se en les bones notícies no és més que una distracció, però no hi estic d’acord. Penso que és crucial per no rendir-nos. I sí, a més, és tonificant, energitzant i ens manté compromesos i units. Potser així podrem veure una imatge del món més acurada que la que ens estan ensenyant.» David Byrne
