Molt sovint el debat sobre la sostenibilitat discorre entre qüestions tècniques relacionades amb el subministrament energètic o l'enginyeria ambiental, mentre que per a discutir sobre la demanda ho deixem tot en mans de l'economia (o de polítiques informades per teories econòmiques). Tanmateix, algunes preguntes sobre el per què de la situació actual queden fora de l'àmbit de disciplines tècniques que no coneixen de perquès o de pseudociències amb més prestigi plutocràtic que de disciplina intel·lectual.
Per què el nostre comportament ens ha empès al carreró sense sortida de l'insosteniblitat ambiental? Per què tendim a valorar més els petits beneficis immediats que beneficis posteriors de major envergadura? És el comportament egoista innat, i l'altruista, après? Per què sempre en volem més? Per què s'adapta tan bé el nostre cervell als comportaments addictius? És el nostre sistema socioeconòmic el resultat de la trobada d'una espècie intel·ligent amb un medi de recursos aparentment il·limitats?
Algunes d'aquestes preguntes s'estan començant a contestar des de les encara joves neurociències, i també des d'una perspectiva evolutiva del cervell humà (psicologia evolutiva). Així, en comptes de veure la racionalitat des d'una perspectiva més tradicional, es veu com el resultat de les interaccions químiques seleccionades pel procés evolutiu. L'evolució del cervell s'hauria produït per un procés d'addició, amb l'origen en la part més antiga, el cervell rèptil, i les parts més modernes, el neocòrtex, afegides més tard en la història evolutiva.
Però, quins són els mecanismes que s'han desenvolupat en aquest procés? I el que seria més rellevant, poden explicar per què ens comportem com si el món i els seus recursos fossin infinits?
(F)
Segons la psicologia evolutiva, la facilitat per a establir un ordre jeràrquic, l'estatus, s'hauria convertit en un mecanisme molt eficient per a evitar continus enfrontaments. La selecció sexual hauria aprofitat molt bé aquesta circumstància, molt clara en certs animals (el gall dindi real i el seu desplegament de belles plomes, per exemple). Però en els humans, l'aparició de la cultura (producte segurament del neocòrtex) s'ha convertit en un factor de pressió selectiva més a l'aportar els seus propis "trets d'estatus": les possessions materials s'han convertit sens dubte en signes que poden millorar les possibilitats de reproducció del subjecte que els ostenta.També segons aquestes teories estaríem condicionats per a ser molt sensibles a les novetats, quelcom que segur va ser molt efectiu en els estadis més primitius del cervell, amb entorns canviants i perillosos. La química cerebral, especialment el recorregut de la dopamina en el sistema mesolímbic, tindria un paper crucial en aquest procés. A més, s'hauria demostrat experimentalment que ens acostumem ràpidament a les novetats i que cada vegada necessitem més i majors novetats per a igualar l'efecte de la dopamina en el cervell. Sens dubte aquesta tolerància té un paper important en els comportaments addictius.
Molt possiblement la psicologia evolutiva no sigui l'única explicació a les preguntes plantejades, però la hipòtesi que el nostre cervell, evolucionat durant unes èpoques determinades, pugui ser molt sensible a la recerca d'estatus i novetats és totalment plausible. I si a més considerem que des de la Revolució Industrial i gràcies als combustibles fòssils, les nostres possibilitats de satisfer la nostra gana d'estatus i de novetats s'han multiplicat exponencialment (al costat d'altres mecanismes de retroalimentació positiva com l'augment de població facilitat per l'explosió en l'accés als recursos), no és difícil arribar a la conclusió que algunes de les preguntes plantejades puguin ser respostes en clau evolutiva.
El procés evolutiu està en perpetu equilibri. El que va funcionar durant eons pot tornar-se un entrebanc davant un canvi de condicions ambientals. Afortunadament, la naturalesa humana no és l'única cosa que afecta al nostre comportament, i encara que no deixa de ser naturalesa humana, el raciocini pot i ha de servir per a canviar la cultura. És possible que sigui molt difícil canviar la naturalesa humana i la seva recerca permanent d'estatus i novetats, però sí podem canviar la percepció del que significa guanyar des del punt de vista evolutiu, per exemple desmaterialitzant la lluita per l'estatus i les descàrregues de dopamina.
