El gran reset

Periodista
02/11/2020 - 10:02

Una idea recorre el planeta i no és altra que el gran reset. El gran reset està vinculat en certa forma al COVID i el raonament que l’impulsa és el següent: la pandèmia ha mostrat la debilitat de moltes estructures del sistema i, no només això, ha posat de manifest que aquestes estructures ja no són útils per al futur. En conseqüència cal reiniciar el sistema amb uns altres paràmetres.

Però què vol dir tot plegat exactament? La major part de l’opinió publicada fins ara sobre aquest tema ens dona algunes pistes. Apunta, concretament, que l’escenari postpandèmia s’ha de construir deixant enrere les energies fòssils, massificant l’ús de les TIC a un nivell no conegut fins ara, transformant la indústria amb una automatització plena.

"Es parla d'orientar la 4a revolució industrial cap al bé comú, de desterrar el consumisme, d’invertir en equitat i sostenibilitat, d’ètica, de transparència, de portar l’accountability  (concepte més profund que la responsabilitat) a tota l’esfera política i econòmica"

Si l’enumeració continués per aquest camí es podria objectar que aquesta és una música que ja sonava abans del COVID, però hi ha molt més encara. Es parla d'orientar la 4a revolució industrial cap al bé comú, de desterrar el consumisme, d’invertir en equitat i sostenibilitat, d’ètica, de transparència, de portar l’accountability  (concepte més profund que la responsabilitat) a tota l’esfera política i econòmica.

Més important que la música és qui la toca. I per aquesta raó ens hem de començar a prendre’ns molt seriosament el gran reset. Perquè tot aquest seguit de propostes de canvi no vénen del món  acadèmic o de l’activisme, sinó que forma part d’un programa de transformació de l’economia a escala global per part dels agents que manen de veritat.

Un exemple clar  és l’interès que té el World Economic Forum en promoure el gran reset. Sense anar més lluny, ha creat una pàgina web específica que parla en detall del contingut del canvi. Així com la mesura d’aquesta ambició. La web parla d’algunes desigualtats que s’han fet més evidents que mai els darrers mesos, entre elles, l’accés a la salut, la disponibilitat d’espais verds, l’accés a Internet  (un 40% de la població no en té). Moltes de les propostes que es formulen tenen relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Cal recordar que el World Economic Forum és una fundació internacional que reuneix els principals líders empresarials i polítics del món i, potser és més coneguda per la trobada anual que fa a Davos (Suïssa) que pel seu propi nom. Una organització d’aquest tipus no es dedica a fer enunciats buits de contingut perquè no en té necessitat.

El gran reset no s’ha de confondre amb la nova normalitat. Aquesta darrera expressió té a veure amb aquelles mesures que s’han d’adoptar ara per impedir que el COVID revifi i ens aboqui a una situació crítica una altra vegada com, per exemple, el seguiment de determinades pautes de comportament (distanciament social, protecció, higiene).

En canvi, el reinici del sistema està orientat a mitjà i llarg termini per després de la superació d’aquesta trista etapa actual.

En una època de cinisme i desconfiança com la que vivim, és lògic que tot aquest moviment pugui ser contemplat com un entreteniment mediàtic. Els conspiracionistes, per la seva banda, hi trobaran un terreny fèrtil per fer créixer les seves passions. En aquest sentit, algunes veus estan jugant amb la semàntica i criden l’atenció sobre el fet que, en informàtica, el reset implica tornar la configuració al seu estat original. Sota aquest prisma, seria una acció retrògrada. La pregunta és: a quin estat original hauríem de tornar concretament?

"El COVID està servint de catalitzador a l’hora de demostrar que no existeixen problemes ambientals, econòmics i polítics com a entitats separades. Es tracta dels mateixos problemes amb diferents vessants"

Deixant de banda les cabòries,  hi ha un fet incontestable: no podem continuar així. El deute i l’atur massius, el canvi climàtic, la perspectiva d’un creixement sense sentit, i tants altres vectors formen un còctel explosiu que amenaça seriosament la nau. Per tant, cal canviar el rumb. El COVID està servint de catalitzador a l’hora de demostrar que no existeixen problemes ambientals, econòmics i polítics com a entitats separades. Es tracta dels mateixos problemes amb diferents vessants.

La pròpia pandèmia n’és una prova evident. Si hem de fer cas a les hipòtesis científiques més acreditades. el COVID és una zoonosi que té molt a veure amb una gestió equivocada del medi natural. Aquest vídeo de la plataforma de continguts nord-americana Vox ho explica a la perfecció.

On pot portat aquesta dinàmica que va prenent forma? De moment a introduir una mica d’optimisme a un panorama desolador, després caldrà veure com es materialitza. L’únic aspecte negatiu fins ara és la constatació de que el ser humà només reacciona quan es toca os. És el que està passant al llarg del 2020.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

El sistema agroalimentari mundial és responsable d’entre el 21% i el 37% del total d’emissions globals netes dels gasos amb efecte d’hivernacle antropogènic. Per posar focus a aquesta realitat, la campanya “Your Plate, Your Planet” explica com les polítiques alimentàries locals són imprescindibles davant l’emergència climàtica i fa una crida internacional als municipis i als seus habitants perquè assumeixin compromisos per impulsar polítiques alimentàries que assegurin l’accés a aliments suficients, agroecològics, saludables i nutritius per a tota la població amb el Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima (de l’anglès ‘The Barcelona Challenge for Good Food and Climate’).

Opinió

Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.

Opinió

Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees, incloent Barcelona, Londres o Viena, s’evitarien 42.968 morts anualment.

Butlletí