(F)
És possible que en el seu més recent World Economy Outlook (WEO), el FMI hagi iniciat una nova etapa en la qual sembla disposat a combatre el pensament únic i la complaença sobre els diferents riscos per a l'economia mundial. Almenys és el que es desprèn de la lectura del capítol tercer del seu WEO 2011, titulat "Escassesa de petroli, creixement i desequilibris globals". Que s'inclogui en un estudi de prospecció econòmica una anàlisi del petroli, la font energètica predominant, no hagués de semblar estrany, però és que fins a ara, la "saviesa convencional" sobre el petroli es resumia en que els preus, per alts que siguin, sempre tindran una tendència a la baixa en el futur, i que la tecnologia i la inversió seran sempre capaces de convertir les reserves en fluxos comercials al preu adequat. Fa ja almenys sis anys que això no és així, i cal felicitar al FMI per descobrir i acceptar el nou paradigma i sumar-se així a l'Agència Internacional de l'Energia en el nou consens sobre petroli. ‘Val més una mica que gens', diu el refrany.
Aquest WEO reconeix que estem entrant en un territori desconegut pel que fa al subministrament de petroli: "els mercats globals de petroli han entrat en un període de major escassesa... una tornada a l'abundància no és probable a curt termini." Potser perquè aquesta no ha estat l'actitud en temps passats, l'informe adverteix que cal prendre aquests advertiments molt de debò: "els riscos de l'escassesa de petroli no han de ser subestimats, molt depèn de la magnitud i de l'evolució de l'escassesa de petroli, que segueix sent molt incerta, existeix un potencial per a canvis abruptes, que tindrien efectes molt més grans."
Més enllà de les explicacions conjunturals com l'especulació en els mercats de matèries primeres o els esdeveniments geopolítics, l'informe afirma que "el problema ha de considerar-se des del punt de vista dels fonaments (...) aquests problemes de subministraments es van tornar evidents quan el subministrament de petroli va quedar estancat durant l'ampli esclat econòmic de mitjans de la dècada de 2000". Encara que els autors no indiquen que aquest estancament encara persisteix a pesar de l'augment dels preus, apunten a altres fenòmens que contribuiran a agreujar la situació, com que "alguns exportadors podrien reservar una creixent proporció de la producció per a l'ús domèstic, si això succeís, la quantitat de petroli disponible per a l'exportació podria disminuir molt més ràpid que la producció de petroli."
El capítol finalitza amb una exploració de les pitjors conseqüències d'aquesta situació, recordant com "els estudis han indicat com petits increments en les probabilitats d'esdeveniments molt poc probables però catastròfics (com l'escassesa de petroli) poden tenir efectes dramàtics en el comportament humà". També s'afirma que "les empreses i indústries que usen o produeixen productes molt intensos en petroli són particularment vulnerables als increments del preu del petroli, algunes d'aquestes empreses podrien deixar de ser rendibles si els preus del petroli romanen molt alts per molt temps... els efectes adversos de fallides a gran escala en aquestes indústries poden estendre's a la resta de l'economia."
(F)
Ara, solament cap esperar que els polítics prenguin bona nota i incorporin l'anàlisi en les seves previsions. Sabent que el preu del petroli difícilment baixarà tret que l'economia mundial caigui de nou en la recessió, algunes decisions estratègiques, especialment pel que fa a les infraestructures del transport, haurien de quedar orientades definitivament cap a la promoció del transport públic i especialment el ferrocarril, enfront de la incessant pulsió de construir noves carreteres. D'igual manera, el preu del combustible, juntament amb la necessitat de reduir la contaminació a les nostres ciutats, hauria de fer pensar de nou sobre els límits de velocitat i l'accés dels vehicles més contaminants als centres urbans.
Planificar la substitució tecnològica, com el cotxe elèctric, no ha d'impedir reconèixer que les mesures de gestió de la demanda, estalvi i eficiència són més ràpides d'implementar i tenen uns efectes immediats. Però sobretot, el discurs de l'Agència Internacional de l'Energia i del Fons Monetari Internacional ha de ser traslladat ràpida i contundentment a la ciutadania. Solament així serà possible comptar amb la seva complicitat davant unes mesures que solen ser impopulars i són pastura fàcil de la demagògia electoralista.
